Reflexions dels guanyadors dels VII Premis del Bloc de Progrés de l'Alcúdia
Núm. 16. Novembre
LA INTRO. Ximo C. Nebot

El passat 4 d'octubre, el Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia va lliurar la setena edició dels seus premis. La Intro hi va acudir al sopar per lliurar de les mans del seu editor, Rafael Tormo, el premi Vicent Andrés Estellés que l'any anterior vàrem tenir el plaer de rebre. Aprofitant l'ocasió, vàrem voler recollir les reflexions dels guanyadors d'enguany. Testimonis que representen la consciència viva del poble valencià.

El goig d'educar. Escola La Gavina. Premi Carles Salvador
El director de l'escola La Gavina, Albert Dasí, destacava la necessitat de que l'educació dels més menuts s'afronte des de la "il·lusió del goig" per la feina. La Gavina és una escola concertada que s'ensenya en valencià. "De vegades el problema es planteja entre escola privada i escola pública i el debat potser seria entre escola de qualitat o no escola de qualitat: L'escola de qualitat que ens volen vendre des de l'Administració, de del PP no ho és", explicava Dasí. El director de La Gavina afegia que "el que s'hauria de plantejar l'escola pública és que l'escola valenciana és l'única escola d'aquest país. L'altra, és dels altres. De fet el moviment cívic més important dels que vertebren aquest país és Escola Valenciana, més que molts nacionalistes, molta gent jove ha perdut l'espenta, la il·lusió. Cal tornar a recuperar eixe esperit".
25 anys fent literatura. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Premi Joan Fuster
Jaume Pérez Montaner va rebre el Premi Joan Fuster en nom de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la que és president pels seus 25 anys de defensa de la literatura catalana. Pérez Montaner reflexionava sobre això. "Captar nous lectors és un problema de qualsevulla llengua. Però, l'escriptor no escriu per captar nous lectors, escriu per expressar-se i després pensa en la possibilitat de que allò que ha escrit arribe a algú més, que eixe públic siga el més ample possible, però el seu objectiu no serà mai captat lectors. Si u escriu i té quatre lectors que li responen magníficament pot sentir-se satisfet i si en compte de quatre en són 40.000 millor encara, però donades les circunstàncies de la nostra literatura i la nostra llengua pense que podem conformar-nos amb poc"
La veu d'una época. Merxe Banyuls. Premi Ovidi Montllor
Després de l'emotiu discurs que va pronunciar en rebre el premi, Merxe Banyuls, que fou cantant dels mítics Els Pavesos, explicava a La Intro la seua visió de la música en valencià actualment i les fórmules per tornar a les époques daurades de la cançó. "Per captar a la gent més jove per a la música en català cal més recolzament per a aquelles que en fan. No són tants els temes que tracten a les cançons o la mena de fer-les, és l'actitut d'aquells que ho han de recolzar. Però és molt difícil. En una televisió com la que hi ha, en una ràdio tal i com funciona, jo no confie en que puga eixir gent que cante en la nostra llengua. Desgraciadament ho he de dir i no és que jo ho veja de forma pesimista. És que la situació està mol negra.
El missatger de l'independentisme. Josep Guia. Premi Tio Canya
L'històric dirigent de l'independentisme català al País Valencià, Josep Guia, continua resistint des d'una trinxera complexa que serveix per recordar que hi ha altres camins possibles per a desenvolupar-nos com a poble. Guia analitzava per a La Intro la situació actual dels nacionalismes a l'Estat. "La criminilització del nacionalisme que ara vivim és com la que hi havia en temps del franquisme. Són circunstàncies cojunturals que ens encoratgen més en la lluita. Dels espanyols només podem esperar espanyolades, i auquestes actituds a la gent amb una mica de sensibilitats la fa reaccionar. El camí cap a la independència té moltes vies. Alguns defensen anar passet a passet. Altres optem per dir les coses clares, parlar d'independència sense subterfugis. Són necessaris tots els missatges, i a la gent jove, per exemple li agraden els missatges clars., De segur qu entenen més independència que termes com estat lliure associat".
La cultura casa a casa. Eduard Guillot. Premi Vicent Andrés Estellés
"El meu ofici és l'alegria, ja siga de nit o siga de dia". Aquest vers resumiria potser la llarga activitat del promotor cultural Eduard Guillot, que va rebre el premi Vicent Andrés Estellés. Guillot, que va introduir al nostre territori la Gran Eciclopèdia Catalana va voler il·lustrar amb una anécdota els seus anys de dedicació a la difusió cultural, durant els que va coincidir amb els més importants escriptors valencians. "Un dia estavem fent la presentació a València de la Història del País Valencià i quan ja havia acabat li vaig dir a Joan Fuster que jo el portava casa, però amb la seua lluidesa de sempre em va dir: "No, no, que pel camí em vens la enciclopèdia". El més curiós és que ja la tenia, però era la seua manera de ser".

<<Arrere..