Entrevista a Ricard Avellan, secretari del Bloc de Progrés Jaume I de L'Alcúdia
El Bloc de Progrés Jaume I lluita per la cultura valenciana amb les armes del coneiximent i la curiositat per descubrir
Ricard Avellan és el secretari de l’associació Bloc de Progrés
Jaume I de l’Alcúdia. El manifest ‘Tots al carrer’,
signat per diverses personalitats del País Valencià i llegit per
ell mateix, va ser l’arrel per la qual nasqué l’entitat en
l’any 1995. Però la seua inquietut per la cultura i la llengua
autòctona ve de més lluny, al voltant de 1960, quan, com ell diu,
passà a anomenar-se Ricard. Hui en dia el Bloc de Progrés és
una associació cultural que promou la llengua i la cultura valenciana
i l’apropament a les senyes d’identitat del país.
¿Cóm
va nàixer el Bloc de Progrés i quins varen ser els seus objectius?
L’any 1995, quan Acció Cultural del País Valencià
posà en marxa els Blocs de Progrés Jaume I, es va fer un manifest:
‘Tots al carrer’. Nosaltres en l’Alcúdia el vam llegir
el 17 de febrer davant la porta de la Casa de la Cultura. Es tractava de tornar
a adreçar el País, els moments eren delicats, encara estava la
guerra de la llengua en marxa i vam creure convenient organitzar-nos.
Com que en L’Alcúdia hi havia un moviment valencianista bastant
consolidat, pensàrem que calia organitzar-se mitjançant una associació
cultural. A partir del 96 començàrem ja les activitats que hui
en dia continuem portant endavant.
L’Alcúdia és un poble valencianoparlant i ens preocupa que
la cultura nostra vaja endavant i la manera de fer-ho és reivindicant,
posant en marxa activitats a favor de la llengua i del país. Sempre s’ha
dit que en els valencians està present l‘autoodi i nosaltres pretenem
tot el contrari, que s’estimem com a valencians. Hui en dia hi ha qui
considera més normal parlar bé en castellà que preocupar-se
per parlar bé en valencià. Nosaltres estem contra això.
Hem de parlar bé en castellà i en valencià, i si pots,
en anglés o en francés.
¿Quina valoraciò
fa el Bloc de l’actuació de l’ajuntament de L’Alcudia
respecte a la promoció de la llengua i la cultura valenciana?
Hi ha una simbiosi entre l’Ajuntament i l’associació, també
hi ha una raó física ja que hi ha alguns regidors que formen part
de l’associació i no només gent del govern, també
de l’oposició. No vol dir açò que l’Ajuntament
intervinga en l’associació, ni que l’associació en
l’ajuntament. Però quan una persona s’associa a una entitat
significa que està d’acord amb el que fa. Nosaltres des d’un
principi hem comptat amb la col·la-boració de l’Ajuntament.
I això és el normal ja que nosaltres som una associació
del poble que realitza les activitats en el poble i que sempre convida a tothom
a participar.
En un principi les subvencions que ens donava l’Ajuntament eren per a
una activitat determinada, però des d’enguany existeix una partida
pressupostària municipal destinada a la nostra associació. Hem
de que tindre en compte que l’any vinent complirem 10 anys.
¿Quines crítiques fan des de l’associació
d’aquesta mateixa gestió per part de la Generalitat?
La Generalitat Valenciana pràcticament no fa res. La Direcció
General de Política Lingüística, que està dins de
la Conselleria de Cultura, tampoc fa molt a excepció dels exàmens
de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. El que sí
que es fa és des de les escoles. Però això no és
prou.
El problema que hi ha en la Generalitat és que no s’aclareixen
entre d’ells, i açò dificulta la política cultural,
la política urbanística, en definitiva, qualsevol tipus de política.
Encara està per veure qui és el que realment porta la direcció
política. I sobretot, per normalitzar el país i la societat han
de reconéixer el que ja han reconegut els tribunals de justícia.
¿Quina es
la relació del Bloc de Progrés amb la Generalitat?
Nosaltres des d’un principi pensàvem que la Generalitat Valenciana
hauria d’estar al nostre costat, perque consideràvem que el que
fem és el que ha de fer una associació cultural: celebrar el 25
d’abril, fer excursions, convidar a personalitats del món de la
política i de la cultura als sopars-xerrades, convocar uns premis per
guardonar els valencians que potencien el valencià, organitzar el Mes
de les Lletres, a on participen tots els centres escolars. Creiem que la Generalitat
podia comptar amb nosaltres i nosaltres comptar amb ella. Al cap i a la fi,
és la nostra Generalitat. Però ens vam equivocar, demanàrem
una subvenció a la Conselleria de Cultura per al Mes de les Lletres i
ens van respondre que no entraven les nostres activitats en la política
cultural de la Generalitat. No ho entenem, però a partir d’eixe
moment deixàrem de demanar-li subvencions.
El Tribunal Superior
de Justícia ha resolt que els llicenciats en Filologia Catalana no hagin
d’examinar-se de valencià en les proves de les oposicions. Quina
opinió li mereix?
Vol dir que la justícia té trellat. Els tribunals no sempre s’equivoquen
i s’han assabentat que no té cap sentit, i més encara quan
la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i la romanística de
tot el món reconeixen que el valencià i el català és
la mateixa llengua. Una altra cosa es que l’Estatut d’Autonomia
done al català, ací al País Valencià, el nom de
valencià i altra cosa es que siga distint, que no ho és, ja que
és la mateixa llengua amb dos denominacions.
El TSJ no sols ens ha donat la raó en el tema de la llengua sinó
també en la denominació del territori. Pense que tampoc hi ha
que criminalitzar a ningú per dir que la llengua que es parla és
el català ni que el país on es viu és el País Valencià.
¿Quines mesures
s'han de pendre per millorar l’ús del valencià?
La llengua ha de tindre un valor, ha d’estar prestigiada. Per a això
cal que la utilitze l’Administració. Cal que la llengua servisca
no sols per a parlar en família sinó que a més siga utilitzada
en la Universitat, pels polítics i pels empresaris. I que emprar el valencià
siga un requisit imprescindible per a aconseguir un lloc de treball. Si tot
açò s’aconsegueix, la llengua es prestigiarà i tindrà
valor.
¿Qué
podriem aprendre dels nostres veïns catalans?
La nostra associació ha tingut un poc en compte el que es fa allà
dalt. Una de les primeres activitats que vàrem organitzar fou l’excursio-nisme.
Tenim una societat prou desestructurada, no existeix massa cultura associacionista
a excepció d’alguns àmbits com pot ser el festiu o l’esportiu.
L’associacionisme cul-tural està encara per fer, a diferència
de Catalunya on en qualsevol poble existeix un centre excursionista, o està
replet de fundacions des fa molts anys. Per això pensàrem que
el que calia era organitzar-se com associació cultural.
Nosaltres, els valencians, i s'ha de tindre vergonya per admetre-ho, anem uns
anys darrere de Catalunya. Allí les societats porten molts anys treballant,
i compten amb la col·laboració de les institucions i del la societat.
Un exemple: associacions culturals i la Generalitat de Catalunya han creat un
portal informàtic per tal que les associacions no solament estiguen en
contacte sinó que a més donen a conéixer les seues activitats.
El portal és www. entitats.info, i en formen part 32 associacions, dos
valencianes, Acciò Cultural del País Valencià i nosaltres,
una de les illes i la resta són catalanes.
Esta web està patrocinada per la Generalitat de Catalunya i pretén
crear un espai de conexió entre totes les associacions i a més
on s’informa de les seues activitats. Una altra manera d’apropar-nos
a la realitat catalana ha estat el convidar als sopars i xerrades a polítics
com Carod Rovira, d’ERC, Enric Millo, de CiU, el president de l’Institut
d’Estudis Catalans, Manuel Castellet…
En definitiva, tenim amb tots ells una relació cordial, de col·laboració,
d’amistat.