ELS QUI MATEN LES PARAULES I LA HISTÒRIA*

Cada dia més, gràcies als diaris, a la televisió i a la ràdio (tot en castellà) dels valencians, anem perdent (perquè les oblidem) paraules en valencià. Paraules i expressions ben vives fa només uns anys.

Molta gent jove, i no tan jove, ignora que almoina, el forcat, el batall de les campanes, el guaret i el lleu (per dir només unes quantes), hi són paraules ben valencianes. Són paraules que, per desidia, per comoditat o per mala fe, han estat oblidades. I tot allò que s'oblida, com sabem per experiència, acaba perdent-se. Sort que tenim encara la porta romànica de l'Almoina, que recorda com n'és de valencina aquesta paraula. O els forcats que es guarden als museus etnològics i que abans, eren l'ajuda imprescindible dels llauradors. O expressions, ja no tan sentides, com traure el lleu per la boca o patir més set que un camp de guaret. Frases que hi fan vives aquestes paraules que anem perdent. O que van matant!

fa uns dies, passant pel carrer Sant Roc del meu poble, on hi ha una bugaderia, uns analfabets, amb mala fe, comentaren que això de bugaderia era una paraula catalana. Encara jo i molta gent del poble hem sentit a les nostres mares com era de complicat i d'esforçat fer la bugada. però, ara, aquesta paraula l'hem enterrat i, moderns com som, ara utilitzem la lavadora. Ara, les parelles quan s'han de casar compren un bon comedor de madera. perquè, segurament, ja no mengen al menjador. cada vegada més, la fusta és una paraula en desús. També la fusta serà una paraula catalana. Però el més greu és que quan algú vol recuperar o ressuscitar algunes paraules abans que les oblidem del tot, aquesta persona és qualificada de catalanista.

I això mateix que passa amb la llengua dels valencians passa, també amb la nostra història. Quan gent jove sap que a l'Ajuntament de València hi ha segrestat el Penó de la Conquesta? El Penó de les quatre barres del Rei En Jaume I? Quanta gent sap que al Palau de la Generalitat té les parets pintades amb la nostra Senyera de les quatre barres? Per això, el senyor Olivas mai rep els seus hostes, mai entra la televisió en aquesta sala. Volen que el poble s'oblide de tot això per poder-lo manipular, com ho estan fent!

La dreta d'aquest País ha calculat amb tot detall com fer-nos desaparéixer com a poble. I així actua, censurant paraules valencianes i amagant la nostra història. És el comedor, la lavadora, la madera o bé l'asimilació al castellà, i pose l'exemple vergonyós de les taronges sense os, perquè com els espanyols no tenen la paraula pinyol, resulta que els valencians l'hem de perdre, utilitzant el hueso en valencià. La classe dirigent del PP que ens governa vol fer-nos oblidar la nostra llengua i amagar la nostra història. I ja va sent hora de recupera-ho si volem ser un poble lliure. Qui perd els origens, perd la identitat, diu Raumon. I l'arbre sense arrels acaba morint. Pensem-ho.

*Josep-Lluís Bausset i Ciscar