ALBENA TEATRE*

Albena Teatre es va crear l'any 1994, formada per Carles Alberola i Toni Benavent. Al llarg d'aquests nou anys, ha creat vuit espectacles teatrals de producció pròpia: Currículum, Estimada Anuchka, Per què moren els pares?, Mandíbula afilada, Joan el Cendrós, Besos, Spot i ara Artefactos, realitzant més d'un miler de representacions per tot l'Estat espanyol, així com per l'estranger. S'han coproduït els espectacles Novecento, el Pianista de l'Oceà amb Tanttaka Teatroa i 3xtres, 23 Centímetres amb Bitò Producions i Paraules en penombra amb Espai MOMA. I s'han realitzat dos curtmetratges: Palomitas i Olenska. La companyia ha rebut més d'una quincena de premis per tots aquests treballs. És companyia concertada amb Teatres de la Generalitat Valenciana, i companyia resident a l'Espai Moma a València i a l'Ajuntament de l'Alcúdia.

ALONSO I CATALÀ, MANEL*

Va nàixer a Puçol (Horta Nord) l'any 1962. En 1996 publicà el seu primer opuscle de poesia A tu. del viatger estrany, però no serà fins a 1994 que editarà el seu primer llibre de poesia Amb els plànols del record. Durant aquests vuit anys col·labora en diverses revistes de creació literària amb poemes que pertanyen a diversos treballs que resten inèdits. El 1998 publica Oblits, mentides i homenatges i el 1999, Un gest de memòria. Ha estat antologat a Envit, antologia de nous escriptors valencians (1991), Les hores del gaudí (1995), Poesia noranta (1997), Poemes d'un segle, poesia occidental del segle XX (2000) i Solcs de paraules (2000), a més ha col·laborat a Passat festes, homenatge a Joan Brossa (1993), Versos per a Marc (1999), Camino de la palabra III (2000) i Elogi de constància (2000). També ha publicat les novel·les La maledicció del silenci (1992), Escola d'estiu (1994), En el mar de les Antilles (1998) i el llibre de narracions El carrer dels Bonsais (2000), així com els llibres per a infants Bernat i els seus amics (1966) i Els cinc enigmes del rei (2000). Codirigeix la revista de creació literària l'Aljamia.

*Va participar, l'any 2000, en el II Mes de les Lletres

ÀLVAREZ, JOAN*

 Va nàixer a Mislata (Horta Sud) l'any 1953. Periodista i escriptor cinematogràfic. Dirigeix el Centre de Formació de Guionistes "Luis Garcia Berlanga", escola especialitzada de la Universitat Menéndez y Pelayo. Coordina el suplement de cultura "Posdata" del diari Levante-EMV i és columnista en les pàgines del diari. Ha escrit guions per a televisió i el cinema. Ha publicat estudis sobre l'escriptura de guions i el llibre La vida casi imaginaria de Berlanga. Ha sigut director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana i autor de l'avantprojecte dels serveis informatius de TVV.

*Va participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres, i l'any 2002 en el IV Mes de les Lletres

ÁLVAREZ, VICENT*

Va nàixer a Xàtiva (La Costera) l'any 1941. Llicenciat en dret per la Universitat de València. Participa en la creació de l'Agrupació Democràtica d'Estudiants Valencians (1961). Director de la revista Diàleg, prohibida per la dictadura. Fundador del Partit Socialista Valencià. Va ser detingut i procesat pel Tribunal de Orden Público. Durant molts anys treballa com advocat laboralista. Des de 1985 és el cap de l'assessoria jurídica de la Universitat de València. Ha publicat articles d'opinió  en Cuadernos de Ruedo Ibérico, Foc Nou, Endavant, Revista d'Estudis Autonòmics, El Temps, El Punt, El País, Iniciativa Socialista, Saó, Levante, Cuadernos Socialistas, Clar i Ras, Serra d'Or… Actualment, i a proposta del grup parlamentari d'EUPV, és membre del Consell Valencià de Cultura.

*Va participar l'any 2002 en la 5ª temporada dels Sopars i xerrades*

AROCAS, JOAN*

Naix A l’Alcúdia. Realitza estudis de dibuix i pintura a la facultat de Belles Arts de Sant Carles a València.
El còmic li van interesar sempre com a mitjà d’expressió i comunicació. Els seus primers treballs en el còmic foren per a diferents publicacions de l’editprial Bruguera als anys 70. Als 80 publica còmics a les revistes de l’editorial Frontera, Tótem, Blue Jeans, Boomerang… còmics que són també publicats a distints països d’Europa. A la nostra Comunitat es poden trobar treballs seus com a il·lustrador a Edicions Bromera entre altres.
Ha participat en nombroses exposicions tant a nivell individual com de forma col·lectiva. Joan Arocas viu i treballa a l’Alcúdia.

BALLESTER, JOSEP*

Va nàixer a Alzira (Ribera Alta) l'any 1961. És professor de literatura comparada a la Universitat de València. Entre els estudis que ha publicat cal destacar Joan Fuster: una aventura lírica (1990), Temps de quarentena. Cultura i societat a la postguerra. 1939-1959 (1992), La poesia catalana a la postguerra al País Valencià (1995), tots tres van rebre el Premi de la Crítica dels escriptors valencians, i recentment ha vist la llum L'Educació literària (1999). Ha exercit la crítica literària a Serra d'Or, Daina, Avui, Revista de Catalunya, Levante-EMV, Catalonia Culture i El Temps. Ha publicat els llibres de poesia Passadís voraç del silenci (1985), Oasi (1989), Tatuatge (1989) (Premi Ausiàs March), L'holandés errant (1994) (Premi Ciutat de Palma) i La Mar (1997) (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre). I ha traduït Giacomo Casanova, Patrizia Cavalli, Cesare Pavese, Dario Fo, Giorgio Bassani o Salvatore Quasimodo. Actualment és Vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

*Va participar en la Taula de les Lletres i dels Menjars, l’any 1998, fent la presentació de Maria Beneyto, i l’any 1999, fent la presentació d’Isabel-Clara Simó; i, el mateix any, en el I Mes de les Lletres, i el 2000 en el II Mes de les Lletres.

BALLESTER, ANNA *

És mestra i s’ha especialitzat en investigació sobre tècniques d’animació lectora, dramatització, recitació de poemes, etc. Ha col·laborat en revistes com Articles, Quaderns d’animació lectora, etc. A més, participa freqüentment en grups de treball i en altres activitats de formació del professorat. En aquest sentit, cal destacar la seua participació en nombrosos congressos i encontres. És membre del patronat de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

BAUSSET I CISCAR, JOSEP-LLUÍS*

Bausset és en l’actualitat el referent viu més palés en la lluita pel redreçament de les nostres llibertats nacionals. Amic inseparable dels malaguanyats Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner o Francesc Ferrer Pastor, Bausset és, als seus 90 anys acabats de complir, l’exemple més clar de coherència i de compromís cívic amb la llengua i el nostre País. El compromís que el passat mes d’abril li va valdre el I Premi Vicent Ventura de la Universitat i el més recentment Premi d’Actuació Cívica Catalana de la Fundació Jaume I de Barcelona.

 Llicenciat en Farmàcia i en Químiques, practicant en Medicina i Cirurgia, titulat en Magisteri, analista i gran aficionat a la Botànica, el seu currículum és el d’un humanista dels d’abans. L’humanista que ha sabut compaginar perfectament la seua abundosa formació acadèmica amb una irrefrenable ànsia pel saber i pel coneixement en general. La història, la llengua i la cultura en general s’han convertit, en aquest sentit, en facetes objecte del seu interés, així com també la premsa, la música i la pilota. Més de quaranta anys enviant cròniques al diari Levante-EMV, uns altres tants sense deixar d’anar a la seua tertúlia dels dilluns, els concerts de la Societat Filharmònica de València i tres dècades informant sobre l’actualitat dels trinquets, en són tans sols un exemple.

 Militant de la Federació Universitària Escolar (FUE) al Madrid de finals dels anys 20 i home vinculat a la reivindicació dels moviments valencianistes que als anys 30 lluitaren per l’Estatut, la seua vida és la de l’intel·lectual compromés, a imatge i semblança dels homes de lletres del primer terç de segle. Membre de l’Agrupació Valencianista La Senyera en 1932 i gran activista, quant a la convocatòria d’aplecs i assemblees de caràcter nacionalista abans i després de guerra, a Bausset se li deu gran part del mèrit dels guanys de què hui fruïm. Durant els pitjors anys de la dictadura, perquè va ser capaç d’atrevir-se a fer ràdio en valencià i d’organitzar xarrades de caràcter polític sota l’excusa d’actes culturals, i ja cap a la fi dels 60, perquè va saber aglutinar al voltant seu el sentiment rebel de la joventut que lluitava per la democràcia i l’autogovern.

 Des de les aules i des del carrer, ell ha sigut el primer a posar tot el seu enteniment i saber per vertebrar el País. Professor volgut i reconegut per diverses generacions d’alumnes repartits entre els instituts de Tortosa, Xàtiva, Alberic, Alzira, Carlet o Carcaixent, la docència fou fins a l’hora de la seua jubilació, als anys 80, el motiu principal de la seua dedicació professional. Dedicació d’un mestre que ha alternat l’ensenyament de la Química, a les aules, i del valencià, allà on ha pogut.

 Sotasignat del cèlebre manifest “Més de 20.000 valencians demanen l’ús de la seua llengua als actes religiosos” l’any 1965, impulsor de les revistes Parlem i Vencill, membre fundador del PSPV de l’Alcúdia i contribuent voluntari perquè es pogueren celebrar les primeres edicions dels Premis Octubre als anys 70, Bausset va participar al seu dia en el I Congrés d’Història del País Valencià i en les diverses campanyes del Secretariat per a l’Ensenyament de l’Idioma.

 Professor durant un grapat d’anys dels cursets Carles Salvador, Bausset és des de 1984 Fill Predilecte de l’Alcúdia. Homenatjat també per Acció Cultural del País Valencià en aquest mateix any, Bausset ha estat objecte, al llarg dels 90, d’un munt de reconeixements entre els quals destaquen el Guardó de la Unitat del Poble Valencià de 1992, els homenatges del PSPV i el Bloc de Progrés de l’Alcúdia de 1996 o el que li tributaren els socialistes de la comarca de la Ribera en 1998. Institucions, partits polítics i associacions que han volgut reconéixer-li així, la seua implicació.

 Gran amant també de la literatura, Bausset és autor d’una única novel·la, que va publicar en 1997 l’editorial Bromera. Diari inacabat de guerra és el títol d’aquest relat esfereïdor, en què es barreja la ficció i la seua experiència personal en el front

*L'any 1996, en els 1ª convocatòria dels Premis Jaume I, li vam donar el Premi Tio Canya. El  17 de novembre del 2000 li vam parar la Taula de les Lletres i dels Menjars, i va participar en el II Mes de les Lletres. És, actualment, el President d'Honor del Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia.

BELLO, VICENT*

Naix a Altea (Marina Baixa). És psicòleg de professió. Al llarg dels anys 70 i primers del 80 realitzà una extensa obra efímera de caràcter satíric i polític. L’any 1988 va publicar l’assaig La pesta blava, a l’Editorial 3 i 4. De mode esporàdic, ha efectuat col.laboracions en diverses publicacions periòdiques.

*Va participar, l’any 1998, en la Iª temporada dels Sopars-xerrades

BENEYTO, MARIA*

Va nàixer el 14 de maig del 1925 a València. En els anys 50 féu amistat amb un grup literari format pels poetes Vicente Carrasco, Alejandro Gaos, Pla y Beltran, Adolfo Azcárrago i Pedro Cava. També hi era Ricardo Orozco, que dirigia aleshores la col·lecció de poesia El sobre literario. En aquesta col·lecció, l'any 1952, edita Eva en el tiempo. per aquells temps també coneix Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, i Xavier Casp, el qual insisteix i aconsegueix que Maria Beneyto faça el seu primer llibre en valencià, Altra veu (1952), que publica el mateix Casp en la col·lecció "L'Espiga" de l'editorial Torre. L'any 1953 rep el Premi València de poesia, que li atorgà la Institució Alfons el Magnànim per l'obra Criatura múltiple, i que es publicà en la col·leció "Murta" de la Diputació de València. El 1955 se li atorga un accèssit del premi "Adonais" de poesia per Tierra viva. El mateix any també es llança a la narrativa, i obté el premi "Revista Ateneo" de novel·la curta. L'any 1956 l'editorial Torre publica Ratlles a l'aire, original que havia presentat al premi de poesia "Ciutat de Barcelona" i aquest li va ser concedit quan el llibre acabava d'aparéixer a València. A Barcelona tingué èxit, i l'editorial Faro en tragué una segona edició el 1958. Joan Fuster, també aquest any, en l'Antologia de la poesia valenciana (1900-1950), inclou a Maria Beneyto. La poesia seua ha estat recollida en les antologies més importants que s'ha realitzat de lírica de postguerra. L'any 1958 edita el llibre de contes La promesa. També, Manuel Sanchis Guarner l'anima a escriure en valencià; es quan publica a l'Estel el volum de contes La gent que viu al món (1966). En 1967 publica la novel·la La dona forta. En 1976 guanya el premi "Ausiàs March" amb Vidre ferit de sang (1977). En 1992 rep el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana. El 1993 el Consell Valencià de Cultura publica una Antologia Poètica de Maria Beneyto, seleccionada i prologada per Josep Ballester, i Edicions Bromera, el mateix any, Després de soterrada la tendresa. El 1997 publica, també en Edicions Bromera, dues noves obres: el recull de poemes Elegies de pedra trencadissa i una nova versió, revisada i amb estudi introductori de Josep Ballester, de La gent que viu al món

*El 12 de juny del 1998 li vam parar la Taula de les Lletres i dels Menjars

BOSCÀ, FERRAN *
Va nàixer a Alzira (la Ribera) l'any 1959. És llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València i actualment exerceix de professor de Dibuix d'Ensenyament Secundari a l'IES Josep Maria Parra d'Alzira. Com a pintor ha rebut diversos premis i ha realitzat exposicions individuals i col·lectives en distintes ciutats del País Valencià. Des de fa uns anys, s'ha donat a conéixer també com a il·lustrador i, en aquest sentit, convé assenyalar que la seua col·laboració amb Edicions Bromera ha sigut prolífica, ja que ha il·lustrat, entre altres, els llibres següents: El cavaller de la carreta; L'escarabat d'or; Enriqueta i els cocodrils; El millor cap de setmana de Jonny Briggs; Tereseta, la bruixeta i De cine, Tereseta, els dos últims escrits per Josep Gregori, autor amb el qual també ha col·laborat en l'edició del llibre Un segrest per tot el morro.

*Va participar l'any 2002 en el IV Mes de les Lletres

BURGUERA, FRANCESC DE PAULA*

Naix a Sueca en 1928. Als seus 15 anys comença a preocupar-se, per influència de Joan Fuster i Fermí Cortés, per la situació de la nostra llengua, i  a escriure els primers versos. En contacte amb Miquel Adlert i Xavier Casp, propietaris de l'Editorial Torre, Fuster publica en 1948 el libret de versos Sobre Narcís i, l'any següent, Burguera l'opuscle Ara que sóc ací. Durant la seua época d'estudiant a Madrid escriu l'obra teatral Tornar a voler, que estrena al teatre Alkàzar de València en 1952. Poc després, tornat ja a Sueca, escriu la peça teatral L'home de l'aigua, finalista al Premi València de la Diputació. L'obra és publicada a l'editorial Torre en 1958, estrenada als locals de Lo Rat Penat en 1959, i representada també a l'Ateneu Mercantil de València. A partir d'aquest any escriu articles periodístics sobre temes d'economia agrícola, sobretot al diari "Levante" i al setmanari "Valencia-Fruits". El 1967 s'incorpora al consell de redacció del diari "Madrid", on col·labora, com a comentarista polític. Quan tanca el diari el 1971, "Las Provincias" li demana col·laboracions, en principi sobre temes econòmics, i a posc a poc comença a publicar-hi també articles sobre cultura i sobre la situació lingüística valenciana. En 1975 torna a Madrid i comença la seua etapa d'acció política. En contacte amb altres liberals funda el Partit Democràtic del País Valencià, que s'integra en la coalició UCD. En les eleccions de 1977 és elegit diputat. Poc després, a causa del decantament de la coalició cap al blaverisme, passa al Grup Mixt. Funda el Partit Nacionalista del País Valencià, però el fracàs electoral el porta a abandonar la política, i torna a Madrid en 1983 per dedicar-se al periodisme. Col·labora amb "Noticias", "Avui", "Levante" i "El País". En 1990 obté el Premi Joan Fuster, dels Octubre, pel seu assaig És mé senzill encara: digueu-li Espanya. La preocupació pel país l'ha dut a escriure, en la seua vida, més de 2.000 articles i moltíssimes conferències.

*El 21 de novembre del 1997 li vam parar la Taula de les Lletres i dels Menjars. Va participar, l'any 1999, en la 2ª temporada dels Sopars-xerrades

BRU I VIDAL, SANTIAGO*

Jaume Bru i Vidal és el nom de ploma que usa habitualment, en la seua vessant poètica, el poeta, historiador i arqueòleg Santiago Bru i Vidal. Nat a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de juliol de 1921. Bru cursà els estudis a Magisteri a Castelló de la Plana i  la llicenciatura i el doctorat en història a la Universitat de València. Dins del camp professional podem destacar que ha exercit com a professor d'institut, tècnic superior del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i cap d'arxius, biblioteques i museus municipals de l'Ajuntament de València. És cronista oficial de Sagunt (1952) i de València (1973). Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid, de Belles Arts de Sant Carles de València i numerari de la de Cultura Valenciana. Més d'un centenar de publicacions (entre opuscles, llibres, separates, etc) avalen la producció científica i literària de Bru i Vidal. La seua oferta poètica data de quan era adolescent, encara que la posterior publicació de versos no començà fins el 1950 en què apareix Ala encesa, primer poemari imprés. Al qual han seguit Tres cançons de Primavera (1958), Retrobamernt (1960. Premi València de Literatura), Cant al meu poble (1969), Poeta en darrer cant (1985), Crit esperançat (1986), Obra poètica completa (1988), Sagunto.Poema sinfónico (1989), Els retrobats poemes del 71 (1991), Divendres de Poesia. Jaume Bru i Vidal (1993) i Kanèfora (1998). A més d'algun que altre recull de versos més o menys circunstancial. pels primers anys 40, a la Universitat valenciana formà part d'un reduït grup literari (Joan Fuster, Fermí Cortés, Pere Mª Orts, A. Martínez Almela, V.L. Giménez Borja, Bartomeu Llorens, entre altres) que a la vocació literària unia una ferma convicció patriòtica: les reunions a les inoperants dependències de Lo Rat Penat d'aleshores, a la plaça de Manises on coneixeren i tractaren personalitats històriques del valencianisme com Nicolau Primitiu, Carles Salvador, Almela i Vives, Soler i Godes, Maximilià Thous, Emili Beüt i altres, fomentaren una amistat que només trencaria la posterior mort d'alguns. Joan Fuster el va introduir al Grup Torre de Xavier Casp i Miquel Adlert, cenacle que més tard s'engrandiria i reforçaria amb l'arribada de Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Paco Burguera, Rafael Vilar, Joan Valls i, encara, amb les arribades, esporàdiques però plenes de notable fondària, de Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor o Miquel Dolç.

*El 26 de febrer del 1999 li vam parar la Taula de les Lletres i dels Menjars.