Nascuda a Barcelona l'any 1970, reconeix la primerenca influència, en la seua formació, de l'ensenyament laic, catalá i progressista impartit en l'escola Heura. Posteriorment, participa en el moviment estudiantil de finals dels vuitanta. És fundadora de l'organització independentista juvenil Maulets i, la matinada del 8 al 9 de febrer del 1980 (a l'edat de 18 anys), és detinguda i empressonada durant més de cinc anys per, com consta en sentència, "sus intensas inquietudes catalanistas". En aquest temps va publicar Cartes a la presó (1990) i Memòries de presó (1994). Un cop recuperada novament la llibertat, torna a la seua ciutat natal, on treballa de traductora i estudia Història a la Universitat de Barcelona. L'any 1999 publica El cel de les oques, la seua primera novel·la. Actualment viu a València i treballa a la revista El temps.
*Va participar, l’any 2001, en la 4ª temporada dels Sopars-xerrades
Va nàixer
l'any 1964 a Cocentaina. Llicenciada en filosofia i lletres -secció filologia
catalana- per la Universitat d'Alacant. Professora de valencià. Ha estat
presidenta de l'Associació d'Editors del País Valencià,
ha format part dels equips de treball Arc mediterrani i Cultura Popular del
CEP de Torrent, ha estat arxivera de l'Arxiu Patrimonial de la Junta de Festes
de Moros i Cristians de Cocentaina, ha col·laborat en el diari Levante-EMV
en els cursos de valencià publicats al suplement Aula. Ha escrit Valencià
pas a pas. Elemental, Cultura Popular, Valencià pas a pas. Mitjà,
Els nostres verbs, Els pronoms Febles pas a pas, Diftongs, Accentuació
i Dièresi pas a pas, Aula de Comunicació, Ortografia Valenciana
pas a pas. Superior. Gramàtica valenciana. Actualment és directora
d'Editorial Marfil des de 1989 i membre de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua.
*Va participar l'any 2003 en la 6ª temporada dels Sopars i xerrades
Va nàixer a Cambrils de Mar (Baix Camp) l'any 1952.
És llicenciat en filologia catalana. Ha estat professor de llengua catalana
a L'Escola Universitària de Tarragona. Ha organitzat i coordinat nombrosos cursos
de català. Tècnic superior de planificació lingüística de la Generalitat de
Catalunya. Professor i vice-president de la Universitat Catalana d'Estiu. Membre
d'Òmnium Cultural, n'ha estat vocal de la Junta Directiva i president al Tarragonès;
actualment n'és president d'honor al Tarragonès. Vocal de la Junta Directiva
de Llull-Federació d'Entitats dels Països Catalans. Membre de la colla Jove
Xiquets de Tarragona. Membre de la Societat Catalana d'Onomàstica. Autor de
Rovira i Virgili i la qüestio nacional
(1984), Marcel·li Domingo, de l'escola
a la República (1988), en col·laboració El nacionalisme català a la fi del segle XX (1987-1995) i els assajos
polítics Tornar amb la Gent (1997)
i Jubilar la transició (1998). Ha
participat com a redactor en el Diccionari
dels catalans d'Amèrica i en el llibre Les
Amèriques i Catalunya, i en diverses enciclopèdies i revistes especialitzades.
Col·laborador habitual en mitjans de comunicació orals i escrits i ha rebut
diversos premis d'assaigs històric i periodisme, entre els quals El Temps.Participà
activament a la lluita contra el franquisme i fou detingut i empresonat en la
caiguda dels 113 membres de la Comissió Permanent de L'Assemblea de Catalunya
(1973). Abans d'ingressar, l'any 1987 a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC),
havia militat en el PSAN i a Nacionalistes d'Esquerra. Cap dels Serveis Territorials
de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Diputat d'ERC al Parlament
de Catalunya des de 1988. Secretari General d'ERC des de 1996.
*Va participar, l’any 2001, en la 4ª temporada dels Sopars-xerrades
(1953,
Llutxent), inicia els estudis de Magisteri i Ciències de la Informació.
Finalitza Art Dramàtic en 1973. Forma, amb Carles
Mira i Pedro Rosado, “L’Equip d’extensió Cinema-togràfica”,
Després treballa amb Mira en “El Pare Vicent”, “Con
el Culo al aire”, “Que nos quiten lo bailao”, etc. Realitzador
i guionista de la sèrie de documentals “Quan la festa esdevé
espectacle” que emet TVE, la RAI, etc (1985). Realitzador de diversos
documentals institucionals i espots publicitaris per a TV. Director i guionista
del llargmetratge “Amanece como puedas”, premi a la millor pel·lícula
en la VI Mostra de Cinema de Catalunya (1987). Realitzador de la sèrie
“Solfa Íntima”, per a Canal 9) (1990). Realitzador de la
sèrie “Crònica amarga”, per a Canal 9 (1991). Director
i co-guionista de la sèrie “Benifotrem”, per a Canal 9 (1995).
Director i co-guionista del llargmetratge “La camisa de la Serp”,
(1996). Realitzador de la sèrie “Viatjar sense bitllet”,
per a Canal 9 (1998), Co-guionista dels llargmetratges “Contra-sentit”
i “La sonrisa del Gato”. Co-guionista del llargmetratge ”La
Tarara del Chapao”, de Enrique Navarro. Co-guionista del llargmetratge
“Vespres de Sang”.
*Va participar l'any 2002 en el IV Mes
de les Lletres
Va
nàixer a Albocàsser (L’Alt Maestrat) l’any 1960. Va estudiar magisteri i després
pedagogia. Va treballar de mestre de valencià i, des de fa una quinzena d’anys,
es dedica a la formació d’animadors juvenils. Ha fet teatre de carrer amb el
Grup Curumbela , i ha ballat i cantat
(danses i cançons populars) amb l’Agrupació Folklòrica: El Millars de Castelló.Ha estat membre actiu de diversos col·lectius
i associacions. Entre elles, l’associació Cultural “Aladre”
de Castelló, amb la que va publicar la guia associativa: “L’art
d’associar-se” (1991) de la que es coautor. Actualment treballa com a tècnic
de formació a l’Institut Valencià de la Joventut de la Generalitat Valenciana.Compagina
aquesta tasca a l’IVAJ, amb la de contacontes, formant duet amb Canto, una altra
"contadora" de les comarques del nord. Des de fa dos anys, participa
setmanalment com a col·laborador en diferents programes de ràdio:
“A vivir que son dos días” ( Ràdio-Castelló Cadena SER) i “Calcetins
i gominoles” (Ràdio Vila-real) com a contacontes i “El vermut” (Ràdio Vila-real) com a guionista de l’espai “Un
món de coses”.També es dedica a escriure. Ha publicat “L’herència
dels càtars", novel·la, amb la que va obtenir el premi Samaruc dels bibliotecaris valencians al millor llibre de literatura
Juvenil de l’any 2000. L’any 2001 ha quedat finalista al premi
Carmesina amb
*Va participar, l'any 2001, en el III Mes de les Lletres
Naix a Gestalgar (La
Serranía. Valencia. 1947). Escriptor i periodista. Ha publicat les novel.les:
“De vampiros y otros asuntos amorosos”, “Fragmentos de abril”, La ciudad oscura”,
“Nunca conocí un corazón tan solitario”, “El domador de leones”, “Nos veremos
en París, seguramente”, “Els paradisos artificials”, “El color del crepúsculo”,
“Maquis”, “La noche inmóvil” i “La risa del idiota”; els llibres de poesia: “Canción
para Chose”, “Francia” (Premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana 1976),
“Hyde Park Blues” i “Sessió continua”. En dos ocasions ha publicat un recull dels
seus articles periodístics: “La mirada de Karenin” i “Diario de la frontera” (aquest
últim amb els articles apareguts els darrers anys al diari Levante-EMV). També
va escriure el guió del còmic “Adéu a la francesa”, un álbum amb dibuixos de Juan
Puchades. És col.laborador habitual de Levante-EMV, cartelera Turia, SAÓ, El Temps
i altres mitjans de comunicació.
*Va fer de presentador dels Premis Jaume I.. L'any 2002 va intervindre en la presentació de Josep Vicent Marqués en la Taula de les Lletres i dels Menjars
Va nàixer
a Castellò de la Plana l’any 1962. És professor de valencià de secundària. Ha
realitzat treballs d’investigació sociolingüística centrats i aplicats a l’àmbit
escolar i, en aquesta línea, ha publicat un llibre sobre hàbits lingüístics
dels escolars de Xirivella, premi d’investigació Ramon Muntaner convocat per
l’Ajuntament, i diversos articles sobre estratègies de modificació de normes
lingüístiques en l’àmbit escolar. Reb el Premi d’Investigació Francesc Ferrer
i Pastor l’any 1997 per l’obra “El futur de la llengua entre els joves de València.
Coneixements, ús i actituds lingüístics en els joves estudiants de la ciutat
de València” (1998)
*Va participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres
Nasqué
a Valencia l'any 1960. Mestra d'educació infantil i primària i
llicenciada en història. Treballa des de fa 12 anys al CP Verge del Carme
de l'Eliana. Forma part del grup pedagògic Col-i-flors amb el
qual ha rebut algunes beques i premis d'innovació educativa i ha impartit
nombrosos cursos i seminaris. El grup Col-i-flors va rebre el Premi
Laurèdia de Literatura Infantil atorgat a Andorra, l'any 1996, per la
col·lecció de contes Llegir és una festa. Premi
que va repetir de nou, a títol personal, l'any 2001 per la col·lecció
Contes de l'aigua. Els contes de Rosegó, editats per Tàndem,
formen part de la col·lecció Quico pèl roig, adreçada
a estimular el gust per la lectura dels més menuts. Aquests primers quatre
títols (Rosegó arriba a l'escola, Rosegó menja encisam,
Rosegó s'escapa i Rosegó es rosegona) tenen un enfoque constructivista
en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Actualment té en preparació
la publicació de les Bruixes: un projecte de treball, finalista
en els III Premis Enric Soler i Godes d'Experiències Pedagògiques
que convoca anualment la Societat Coral el Miquelet.
*Va participar l'any 2003 en el V Mes de les Lletres
És
un xic valencià molt decent que es va proposar amb total convicció "viure
del conte". Treballa des de 1983 de contacontes. Des de 1986 fa de marionetista
a Teatro Viajero i, a més a més, de guionista. Històries dels vells va recuperar
i -de moment- El tio Paragüero ha publicat. A Cuba, Colombia, Mèxic i tota Espanya
ha treballat amb bona manya. És el director, i seu és l'invent d'un especial
esdeveniment : Al calor de las palabras,
Festival de Narrativa Oral.¡Que s'ho passen bé els del costat és com tindre
un as amagat! Narra tot tipus d'històries, si les té a la memòria, a oients
de qualsevol edat que vullguen escoltar de veritat. Fa de rondallaire a qualsevol
racó des d'una escola fins a una presó. La veu i el gest usa aquest romancer
i a vegades també el cos sencer.
*Va participar, l'any 2001, en el III Mes de les Lletres.
És catedràtic
d’Història Contemporània de la Universitat de València. De la seua tasca pionera
com a investigador de la qüestió nacional al País Valencià es pot oferir una
extensa obra, de la qual destaquem El valencianisme polític, 1874-1936
(1971), Sobre la ideologia del blasquisme (1979), o País i Estat:
la qüestió valenciana (1979). Com a conseqüència de la seua vinculació a
institucions europees, com el Consell d’Europa i la Unió Europea Occidental,
ha ampliat el cercle de les seues recerques a d’altres fenòmens nacionalistes
europeus. Va coordinar el volum Nació i nacionalisme a Europa Central i Oriental
(1992). Ha publicat El valor de la nació (1995) i Els confins d’Europa
(1997).
*Va participar, l’any 1998, en la 1ª temporada dels Sopars-xerrades
Naix
a Llombai (Ribera Alta) l’any 1940. Llicenciat en Dret per la Universitat de
València. Editor del setmanari El Temps, de la revista L’Espill
i de Pensat i Fet. Fundador i propietari de la llibreria Tres i Quatre
i de l’editorial del mateix nom. Responsable dels Premis Octubre (1971). Fundador
del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971) i fundador i secretari general
d’Acció Cultural del País Valencià (1978). Fundador del Centre Carles Salvador
i un dels impulsors del Bloc de Progrés Jaume I. Membre i fundador de la Fundació
Renau i membre de les fundacions Ausiàs March i Huguet. Està en possessió de
la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, del Premi d’Honor Jaume I
de la Fundació Jaume I, del Primer Premi Canigó de la UCE.
*Va participar, l’any 1998, en la 1ª temporada dels Sopars-xerrades