Començà
a treballar en animació a la lectura per a joves i a poc a poc adapta
aquesta activitat a Escoles d’Adults, Biblioteques, Cases de Cultura,
Centres d’Oci, Cafès... Com a narrador ha participat en “Contes
a l’hora de sopar”, Xirivella; “Al calor de las palabras”,
Xelva; Maratón de los Cuentos de Guadalajara; Marató de l’Espectacle
de Barcelona; III Encontres de la Diputació de València, “La
actual” de Logronyo, “25 Premios Cervantes” de Alcalá
de Henares... Combina l’activitat de narrador amb el teatre (”Descansa
que es Domingo” de Ellian Gallet, “La zapatera prodigiosa”
de F. G. Lorca, “El Saperlón” de Gildas Bourdet; “Dostovieski
va a la playa” de M. Antonio de la Parra, Grup Carme Teatre; “Naturalesa
i propòsit de l’univers” de Cristopher Durang, Grup Moma
Teatre; entre altres).Les històries que narra arrelen tant en la literatura contemporània com en la cultura popular. Poden ser actuals, poètiques, tradicionals, radicals, anecdòtiques, excèntriques, surrealistes... però totes tenen una característica comuna: gaudir de la nostra pròpia existència..
Naix
l'any 1976 a Aldaia (Horta Sud). És llicenciat en filologia catalana.
En la seua producció literària destaquen els textos teatrals I perdona per les
faltes d'ortografia (1997), amb Patricia Pardo i Joan Miquel Reig, A poqueta
nit (1998), Àngel (1998), Cotxes (1999), amb Patricia Pardo i Carlos Garcia,
Espinacs (1999), Un de sol (1999) i Swimming pool (2000). D'aquestes produccions
han estat estrenades les següents : I perdona per les faltes d'ortografia, Espinacs
i Un cel de sol per Combinats teatre, grup del qual Juli és membre, Àngel per
l'Horta Teatre, A poqueta nit per Dramaturgia 2000 i Cotxes pel Teatre dels
Vents. 
Va
nàixer en Algemesí, l'any 1964 és llicenciat en història
medieval i doctor en filologia catalana per la Universitat de València.
Ha publicat nombrosos estudis i edicions de textos medievals i moderns valencians.
Col·labora habitualment en el diari Levante-EMV i en la revista Saó.
En el camp de la creació literària, es va donar a conéixer
amb Barroca mort (Bromera, 1988), i amb la seua primera novel·la, Dies
d’ira (Bromera, 1992), guanyà el Premi Ciutat d’Alzira. Posteriorment
ha publicat Els cabells d’Absalom, Premi Ciutat d’Elx, Espècies
perdudes, Premi Andròmina i Nomdedéu, (Bromera, 2002) distingida
amb el XXIII Premi Joanot Martorell.
Va nàixer
a Reus l’any 1962. És historiador i doctor en sociologia per la
Universitat de Barcelona (1993), amb la tesi "Les bases culturals i polítiques
al llarg dels anys 1950-1960" i profesor de la Universitat Rovira i Virgili.
Ha estat guardonat amb el Premi d'Assaig Carles Rahola 1999 amb el treball "Abans
i després de"Nosaltres els valencians", que, posteriorment,
en el 2001, fou publicat per l'editorial Curial, Abans i després de "Nosaltres
els valencians"(moviment polític de construcció nacional
als anys seixanta), on s'hi fa un recorregut per l'escenari històric
de les bases socials i territorials que articularen el marc de pertinença
i identificació valencianes durant els anys 50 i 60 (reprenent parcialment
l'imaginari ideològic valencianista de preguerra), des d'una estratègia
política d'espai nacional català. És també autor
de No tot era Levante feliç (nacionalistes valencians 1950-1960), publicat
a l'editorial Alambor de Benicarló l'any 2000, una recerca que, fonamentalment,
concreta la construcció d'una comunitat nacional a través de les
relacions culturals i polítiques entre Catalunya i el País Valencià
i editor de l'Album Rovira i Virgili (Ed. del Centre de Lectura de Reus, 2000).
*Recentment, ha fet el doctorat en Història (2002) amb una tesi al voltant
del pensament polític nacional d'Antoni Rovira i Virgili*. Col•labora
també a la "Revista de Catalunya" i ha publicat diversos articles
i ressenyes sobre pensament polític, entre altres revistes, com "Lluita",
"Nous horitzons", "Serra d'Or", "Afers", "Caràcters",
"L'Espill", "L'Avenç", "Ayer" i "Studia
Historica". També treballa com a periodista, especialment, ressenyant
llibres i autors, sobretot, a "El Punt".
Naix
l'any 1918 a la Font d'En carròs. Des de l'any 1949 fins l'any 1963 és professor
dels cursos de Lo Rat Penat. L'any 1956 publicava el Diccionari de la Rima.
Aquest fou començat a imprimir a l'editorial Federico Doménech el 1952, i venut
per fascicles a subscriptors. Aquest diccionari va ser premiat per l'Ajuntament
de València, l'any 1957. En 1960 publica el Vocabulari Valencià-castellà.
L'any 1966 publica dos volums: el Vocabulari Castellà-valencià i el Vocabulari
Valencià.-castellà. I en 1997, apareixen en un volum, el més conegut de
tots, el Vocabulari Castellà-valencià, Valencià-castellà. La gran Enciclopedia
de la Región Valenciana en la seua edició de l'any 1972 publica en les seues
contraportades el Vocabulari. L'any 1973 publica Lliçons d'ortografia.
El mateix any fou elegit per l'arxidiòcesi, entre altres membres, per formar
part de la Comissió Interdiocesana de versions Litúrgiques a la llengua "vernacla".
La Caixa d'Estalvis de Torrent, en 1975, va editar el Vocabulari castellà-valencià
i l'any 1977 el Valencià-castellà. L'any 1980 apareix la segona edició del Diccionari
de la Rima, prologat per Manuel Sanchis Guarner. I en 1985 apareix el Diccionari
General, prologat per Antoni Ferrando, on inclou els noms propis de les
persones, els topònims de totes les localitats dels nostres pobles, i incorpora
nombrosos mots peculiars encara vius a tot arreu. En 1987 publica el Diccionari
Valencià Escolar. Darrerament, des de 1993 al 1995, ha publicat set contaralles
destinades als infants. I ara mateix, en 1997, està a punt d'aparéixer el Diccionari
de refranys. L'any 1988 la Diputació de València li atorga el Premi "Sanchis
Guarner", i la generalitat Valenciana, l'any 1994, el Premis de les Lletres
Valencianes.
Va
nàixer a Alzira (la Ribera) l’any 1959. És mestre i escriptor. L’any 1987 va
publicar el seu primer llibre de poemes titulat Nàufrags
sense illa, i posteriorment ha destacat com autor d’obres de narrativa infantil.
En aquest gènere ha publicat ja set llibres: Gratacelò-nia
(1990), traduït a l’eusquera, Viatge al
país dels cocòlits (1992), traduït al castellà, Pere i el ratolí Pirulí
(1994), El poble de Llepamelòs (1995),
El pirata naufragat (1998), traduït
al castellà, gallec i eusquera, El misteri
de la cripta ibèrica (2000) i La reina
Ataülfa (2001). L’any 1999 publicà el seu segón llibre de poemes titulat
L’estel fugaç. També ha fet llibres
de text i ha escrit diversos diversos articles i assajos de crítica literària,
així com textos de caràcter didàctic i pedagògic com ara el llibre Jocs
i estratègies d’animació a la lectura. Va ser assessor del CEP d’Alzira.
Actualment treballa al CEFIRE d’Alzira i és, a més, assessor literari d’Edicions
Bromera i director de publicacions infantils i juvenils de la mateixa editorial.
Realitza habitualment conferències i diverses activitats de formació del professorat.
Va
nàixer a Gandia, l'any 1965. Mestre i professor i llicenciat en geografia
i història, actualment imparteix classe dels cicles formatius de grau
superior, educació infantil i d’animació socio-cultural
a l’IES Veles e Vents del Grau de Gandia.
Va
nàixer a Alacant (Alacantí) l'any 1948. Professor de sociologia a la Universitat
de València. Degà de la Facultat de Ciències Socials.
Naix
a la Vall d'Uixó l'any 1926. Essenrt son pare notari a Vic, el jove Arcadi va
estudiar-hi batxillerat i, posteriorment, a la Universitat de Barcelona cursà
els tres primers anys de dret, simultàniament als de filosofia i lletres. Des
de 1962 és membre del consell de redacció del Butlletí de la Societat Castellonenca
de Cultura. Col·labora amb el Seminari d'Història del Dret de la Universitat
de Barcelona i amb el Romanischer Seminar de la Universitat de Basilea (Suïssa).
Des de 1973 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres
de Barcelona, i de l'Institut d'Estudis Catalans. Des de 1978 és membre de número
de la Institució Alfons el Magnànim. Des de 1987 és professor d'història del
dret i de les institucions a la Universitat de València. Des de 1989 és membre
del Consell Valencià de Cultura, i també secretari general del Col·legi Universitari
de Castelló de la Plana. En 1990 rep el Premi de les Lletres de la Generalitat
Valenciana. En 1991 ingresa a la Universitat Jaume I i és nomenat degà de la
Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. Després de jubilar-se és nomenat
professor emèrit i degà honorari de l'esmentada facultat. En 1995 rep la Creu
de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per tota la seua trajectòria científica.
Realitza amb la col·laboració de Germà Colon l'edició crítica dels Furs de
València, i del Llibre del Consolat de Mar. En 1997 publica Història
de la marina catalana. En 1986, Societats mercantils medievals a Barcelona.
En 1989, La Generalitat en el 750 anys d'Història del poble valencià.
En 1994, Cronografia tòpica del calendari Julià. En 1994, Galeres
mercants catalanes dels segles XIV i XV. I en 1996, Institucions del
dret civil valencià.
Nascut
a Caldes de Malavella (Girona) a l'any 1950. Va estudiar magisteri i filosofia
i lletres, llicenciant-se en pedagogia. S'ha dedicat sempre a l'ensenyament.
Ha treballat en tots els nivells educatius des de fa vint-i-cinc anys. És especialista
en pedagogia terapèutica, tasca a la qual ha dedicat la major part del temps.Durant
nou anys va treballar en formació permanent del professorat com assesssor d'educació
infantil i primària i després com a director del CEP de Godella. Des de l'any
1987 es va capficar en el món de la literatura infantil i l'animació lectora.
Ha publicat El laberint i la lluna (1983) i l'obra de teatre La llegenda
del drac i la princesa (1997). Actualment treballa en un institut de secundària,
però des de fa temps ha portat a cap projectes i experiències
d'animació a la lectura que s'han fet molt populars com la que s'ha plasmat,
finalment, al llibre Cocollibre. Experiència d'animació a la lectura.
A més, s'ha dedicat també durant molts anys a la formació
del professorat i ha estat autor de diverses obres dirigides a un públic
lector infantil com Cocodril Cocollibre o l'obra de teatre La llegenda del drac
i la princesa, de la qual és coautor amb Vicent Berenguer.
Va
nàixer la tardor de 1954 a Alfafar (L’Horta Sud). De ben menut –ens diu sa mare-,
que més que plorar era com si raonara. Tenia deler per escoltar boniques històries
als iaos del seu poble i prompte començà ell també a contar-les als amiguets.
Aquesta aficció l’ha anat cultivant i a hores d’ara, a més de mestre és contacontes.
Ha fet de rondallista, recollint contes populars i ha publicat Llegendes
de la Ribera (1995), Rondalles de
la Ribera (1995), El fantasma dels
ulls blaus (1995), Els animals agraïts
(1996) i Pepet el geperudet i Roc
el panxut i altres rondalles (1998).