GIRONA, ALBERT*

Va nàixer a Almussafes (Ribera Baixa) l'any 1956. Doctor en geografia i història, i professor titular d'història contemporània a la Universitat de València. Col·laborador de les reviste L'Espill, Afers, Studia Historica, Aver, Estudis d'Història Contemporània del País Valencià, Serra d'Or, Saitabi... Ha publicat diverses monografies: Guerra i revolució al País Valencià, València, capital cultural de la República, Estudios sobre la Segunda República, Estudios sobre la Segunda República, Historia de Alicante, La Comunitat Valenciana 1936-1986, Crònica rescatada..., algunes en col·laboració. Les seues investigacions s'han centrat en la Segona República i la Guerra Civil, l'estudi del valencinaisme polític i cultural i en l'anàlisi organitzativa i corporativa de la burgesia valencina del primer terç del segle XX.

*Va participar, l'any 2000, en la 3ª temporada dels Sopars-xerrades

GIRONA RUBIO, MANUEL*

Va nàixer a Sagunt (Camp de Morvedre) l'any 1939. Doctor en ciències econòmiques i llicenciat en ciències de la informació. Ha col·laborat en nombroses publicacions com a periodista. Ha dirigit durant quinze anys una editorial a València i durant dos anys ha treballat en organització d'empreses. És autor dels llibres Mineria y Siderúrgia en Sagunto (1989) i Arqueologia Industrial en Sagunto (1991). Va ser President de la Diputació de València (1979-1983). Síndic Major de Comptes de la Generalitat Valenciana (1985-1991). Alcalde de Sagunt (1991-1997). Actualment és Síndic de Comptes de la Generalitat Valenciana.

* Va participar en la Taula de les Lletres i dels Menjars, l’any 1999, fent la presentació deSantiago Bru i Vidal. Va participar, l'any 2000, en la 3ª temporada dels Sopars-xerrades

GREGORI, JOSEP*

 Va nàixer l'any 1959 a Alzira (Ribera Alta). Mestre, editor i escriptor, es va donar a conéixer primerament com a poeta i, posteriorment, va dedicar-se a la narrativa. En aquest camp ha publicat el llibre de relats Tirar les cartes (1986) i ha estat dues vegades guanyador del Premi Ciutat de València amb les novel.les Romànica ficció (1985) i La claretat incerta de l'alba  (1989). Com a narrador d'històries per a joves, ha destacat en les obres com Un segrest per tot el morro (Premi Enric Valor 1989), Tereseta la bruixeta (Premi Folch i Torres 1991), Moguda a la biblioteca i Invasió. L'any 1996 va publicar un conte infantil Un pare despistat, traduït a diverses llengües.

*Va participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres, i l'any 2002 en el IV Mes de les Lletres

 GRUP LA DROVA*

 El Jardí Llunyà és el segon espectacle, després de l'Homenatge a Ausiàs March amb el qual Josep Piera i el Grup la Drova recorregueren el País Valencià, Catalunya i les Balears. Ara, amb aquest nou recital de poesia i música, que han estrenat enguany (1999), s'han unit de nou per portar a cap el darrer homenatge que Josep Piera ha dedicat als poetes aràbigo-valencians, Ibn Labbum, de Morvedre (s. XI), Ibn Khafaja d'Alzira (1058-1138), Ibna Yanniq, de Xàtiva (1089-1152), Ar-Russafí, de València (1141-1117), entre altres. I Andreu Martí -guitarra baixa i tipus-, Remigi Morant -flautes dolces, sopranino, soprano, contralt i tenor, i flabiol- i Josep Navarro -guitarra octava i tipus-, aporten música popular mediterrània, que proporciona un producte amb sensibilitat altament refinada tal com correspon al món àrab.

*Van participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres

GRUP SAGUNT*

El Grup Sagunt ( Grup de Recerca i Acció Teatral de la Universitat de València) va nàixer amb la intencionalitat de portar a la pràctica una idea fixa des de la constitució: crear un espai de reflexió permanent sobre el fet teatral en tots els aspectes, establir un espai obert, un punt d’encontre i interacció entre la investigació, els professionals del teatre i la societat. El text  Sófocles i Brecht (Entrevista televisiva), de Walter Jens, és una versió lliure de l’original alemà realitzada per J.V. Bañuls, C. Morenilla i B. Raposo, que a més s’han permés incorporar un passatge, fruit d’una lectura d’escenes d’Edipo Rei de Sófocles. L’obra tracta d’un programa televisiu d’entrevistes on la presentadora dialoga, ho intenta, amb els dos autors més importants que s’han ocupat de la figura d’Antígona: Sófocles i Brecht. Aquesta obra va ser estrenada en 1997, amb motiu d’un congrés internacional sobre la pervivència de la cultura grega en el teatre i la seua influència en el món occidental.

*Van participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres

 GUIA I MARÍN, JOSEP*

Naix a València l'any 1947. És doctor en matemàtiques i professor del departament d'àlgebra de la Universitat de València, de la qual és vice-rector d'estatuts i on presideix la Junta Electoral. és membre de la Universitat Catalana d'Estiu. Per la seua militància política independentista, dirigent del PSAN, ha estat detingut, multat i processat diverses vegades, abans i després de la mort del dictador Franco. Altrament, l'any 1986, la Fundació Jaume I li va atorgar un dels premis d'activitat catalana. Té publicat Països Catalans i llibertat (1983), És molt senzill: digueu-li Catalunya (1985), Des de la Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (1988) i Catalunya descoberta (1990). Així mateix, és editorialista de la revista Lluita i col·laborador setmanal d' El Punt.

*Va participar, l’any 1999, en la 2ª temporada dels Sopars i xerrades. I l'any 2002 va obtindre el Premi Tio Canya dels Premis Jaume I

HERNÀNDEZ I XULVI, ALBERT*

 Va nàixer a Catarroja (L’Horta Sud). Va cursar estudis de cinematografia i realitzà diverses pel.licules experimentals. Ha publicat: Aquell paisatge d’agost (1998), La síndrome i altres històries (1998), L’antic desig (1989), El capità Pèrtil (1990), Dafne, l’última nuesa grava (1992), No mireu per l’ull del pany (1991), Silenci…es grava (1992),Toli, el gosset invisible (1994), L’últim somni (1994), La tempesta del desert (1995), L’aposta (1995). Ha estrenat dues obres de teatre: L’àtic i El robot cabot i els éssers del Planeta Fum Blanc. Ha publicat tres contes infantils: Estiu a l’Albufera, El “tio” Rajola i El senyor del castell. Ha estat guardonat amb el Premi de les Arts i de les Lletres del Govern Andorrà (1995) de contes i narracions per Històries inquietants (1996). Ha obtingut el Premi “Francesc Badenes Dalmau” de Poesia (1996) amb Les branques de l’om (1999). En 1997 va guanyar el Premi de Novel.la la “Modest Sabatè” Vila de perpinyà amb Temps de fang

*Va participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres

HORABAIXA TEATRE*

 Continuant i ampliant la seua trajectòria de “dir” al públic els nostres autors, encetada amb l’espectacle Paraules en carn viva (sobre textos i poemes de Joan Fuster), L’Horabaixa Teatre vol, una altra vegada, “muntar” un joc teatral, senzill i eficaç, sobre l’edifici “invicte” de temes, paraules, suggestions, ritmes, complicitats i empentes universals del més gran poeta que han parit les nostres terres des d’Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés. L’obra que porta per títol La carn invicta és un itinerari pel món mediterrani, sarcàstic i sexual del poeta. L’obra no perd mai el sentit de l’humor propi del to estellesià, de vegades corrosiu i de vegades innocent.

*Van participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres

HUGUET, JESÚS *

Va nàixer a Onda. Ha estat professor i coordinador dels Cursos de l’I.C.E. de la Universitat de València sobre “Lingüística Valenciana”. Ha publicat “Els darrers: Generació del 70”, “Recercant un novel.lista. Rafael Comenge”, “Damunt el Port de Càrcer”, “La processó de Kirk o no te n’isques de la fila”, “Els llibres d’Alb Sebelaci”.Ha col.laborat en “Destino”, “Cormorán y delfín” de Buenos Aires, “Mexico” i “Novedades” de Mèxic, “”El Punt”, “Serra d’Or”, “Papers de Campanar”,“Levante”, “Mediterraneo”, “Diario de Valencia”, “El Periódico de Catalunya”, “El País”.Com editor privat ha publicat més de cinquanta títols en col.leccions com “Taberna de Cimbeles”, “Proposta poètica”, “L’Eixam”, “Bonaire”. Com editor institucional són centenars les obres dirigides en col.leccions com “Biblioteca Infantil”, “Clàssics valencians”, “Fonaments”,de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana de la qual és Cap de Publicacions. En 1991 es nomenat Director Gral. de Política Lingüística fins 1995 en que es elegit Diputat a les Corts Valencianes, dins les llistes del Partit Socialista del País Valencià. És membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil.lologia de la Generalitat Valenciana.

JOAN I ARINYÓ, MANUEL

LAPIEDRA, RAMON*

Naix a Almenara (La Plana Baixa) l’any 1940. Durant el període 1963-1969 és becari i investigador en física teòrica, a París. En 1969 es doctora en física teòrica a París i el 1973 a Barcelona. De 1969 a 1982 és professor a les Universitats de Barcelona i de Santander. Des del 1982 és catedràtic de física teòrica a la Universitat de València. Des de 1984 a 1994 és Rector de la Universitat de València. En 1993 és nomenat Doctor “Honoris Causa” per la Universitat Jaume I de Castelló. L’any 1995 reb la medalla d’or de la Universitat de València. Actualment és membre del Consell Valencià de Cultura.

* Va participar, l’any 1998, en la 1ª temporada dels Sopars-xerrades

LLIDÓ, ANTONI

 Va nàixer a Xàbia (Marina Alta) l'any 1936. Va ser  capellà abans que el 1974 es convertira en un "desaparegut". Cinc anys enrere havia arribat a Xile. Volia treballar a Llatinoamèrica després d'haver treballat molt en dos pobles del País Valencià, Balones i Quatretondeta (Comtat). Antoni va anar de missioner  a la diòcesi de Valparaiso. Era l'estiu de 1969. Allà es va trobar el colp de Pinochet. El bisbe, un dels més integristes de Xile, l'havia convidat abans a abandonar el país, i davant la seua negativa el suspengué en l'exercici de les seues feines sacerdotals. Va haver de refugiar-se en la clandestinitat. El detingueren el 1974. El dugueren d'un lloc a un altre, d'un centre de tortura a un altre. Des del 25 d'octubre de 1974, quan el tragueren de la presó de Cuatro Alamos, és un "desaparegut".

L'Associació Cultural Antoni Lledó, la seua germana, Pepa Llidó, Ferran Zurriaga, Carles Solà, Manuel Girona, entre altres, pretenen recuperar i mantenir la memòria d'Antoni Llidó, conéixer, expressar, difondre i transmetre els valors humans, la cultura i l'exemple que va regir sempre la seua vida, sense mai renunciar a la justa reivindicació del retorn amb vida del sacerdot, averiguar el lloc on puga trobar-se i les circunstàncies de la seua desaparició, segrest, tortures i presumte assassinat a Xile.

Va participar, la seua germana, Pepa Llidó, l’any 2001, en la 4ª temporada dels Sopars-xerrades