Untitled Document

Va nàixer a Zamora l’any 1960. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola d’Arts i Oficis de Valladolid, València i Castelló i després magisteri (que no va acabar). Ha treballat com a entrenadora de handbol, monitora d’esplai, triadora de taronja, venedora de gelats, cangur, animadora juvenil, dona de fer feines, actriu,... i trenta-quatre coses més. Ha fet teatre de carrer amb el Grup Curumbela , i de sala amb altres companyies com ara: Baladre, La Xula companyia de comèdies, Totaorri, Companyia de l’Home dibuixat, ...Actualment treballa com a tele-operadora al telèfon PROP de la Generalitat Valenciana.Compagina aquesta tasca d’informadora telefònica, amb la de contacontes, formant duet amb Pep, una altre "contador" de les comarques del nord.Des de fa dos anys, participa setmanalment com a col·laboradora en diferents programes de ràdio: “A vivir que son dos días” ( Ràdio-Castelló Cadena SER) i “Calcetins i gominoles” (Ràdio Vila-real) com a contacontes i “El vermut” (Ràdio Vila-real).Ha col·laborat en el disseny de decorats teatrals, ha guanyat algun concurs de cartells “Festes de la Joventut de Castelló-81” i ha participat en la confecció de les màscares del muntatge de la Cia de l’Home dibuixat: “La volta al món en vuitanta màscares”. L’any 2001 ha il·lustrat el llibre de Pep Castellano: “Marta Martí, reina del redolí”.

ORTEGA, VICENT*

Va nàixer a l'Alcúdia l'any 1957 i és professor de llengua i escriptor. Es donà a conéixer l'any 1996 en quedar finalista al Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb l'obra El crim, una esfereïdora història de morts que havia escoltat sovint de la boca de la gent gran i que ell, bon coneixedor del passat de la nostra ciutat de l'Alcúdia, va saber recrear i literaturitzar. A aquesta obra li'n seguiren d'altres com el llibre de poemes Mediterrània i les novel·les El collidor d'Ànimes, Premi de Narrativa Blai Bellver dels Premis Ciutat de Xàtiva 2000, i, recentment, Diumenge de Glòria, obra amb la qual va quedar finalista del Premi Enric Valor de Novel·la 2001, amb la qual cosa es consolida com un dels narradors actuals ha tenir en compte en el panorama literari valencià.

Va náixer al Grau de Gandia (La Safor) l'any 1952. Treballa de professora de secundària a l´IES Ausiàs March de Gandia. Ha publicat quatre llibres de poemes: Flexo (València 1988), Les hores (València 1988), Arena (València 1993), Curriculum Vitae (Barcelona 1996). Premi de poesia "Senyoriu d'Ausiàs Marh" (1987) i "Vicent Andrés Estellés" (1988).Ha traduït de l'alemany amb Karin Schepers, L'enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (València 1993) i Poesia completa de Ingeborg Bachmann (València 1995). Ha estat antologada en De koele en kanten van de schaduw (Altea 1990), Camp de mines. Poesia catalana del País Valenciáà1980-1990 (València 1991), Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle XX (València 1997), Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (Barcelona 1999), Poemes d'un segle (València 1999), Coautora amb Lluïsa Juliá de l'antologia Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (Barcelona 1999)

PASCUAL, VICENT*

Va nàixer, com ell ha dit, accidentalment a Silla l'any 1944, però després de diverses etapes de treball a França i Alemanya, durant els durs anys de l'emigració a Europa, ha passat la pràctica totalitat de la seua vida a la Valldigna i a la comarca de la Ribera, en la qual ha treballat durant molts anys d'assessor pedagògic al CEFIRE d'Alzira. Professionalment, ha dedicat moltes hores a l'estudi de la nostra llengua i a com fer-la aprendre millor. En aquest sentit, és autor de nombrosos llibres de text i d'un vocabulari valencià-castellà i castellà-valencià publicat a Tabarca. És coautor amb Vicent Sala del llibre Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües. Com a narrador s'ha donat a conéixer amb obres adreçades a un públic lector juvenil que han tingut un gran ressò i una més que favorable acollida: El guardià de l'anell, L'últim guerrer i L'enigma del medalló.

Va nàixer a Bétera l'any 1960. Periodista especialitzat en política internacional, ha treballat en diversos països i en mitjans com TVE, Diari de Barcelona,Catalunya Ràdio, La Vanguardia, El Punt o El Temps, revista de la qual va formar part de la redacció inicial. Ha escrit quatre llibres, dos d'ells sobre l'antiga Unió Soviètica.en 1994 va crear El Temps Online, el primer sistema telemàtic d'informació que va existir al país i un any després va fundar l'empresa Partal Maresme i Vilaweb. Des del 1995 dirigeix VilaWeb, el principal diari electrònic en català. És vicepresident de l'European Journalism Center i director del postgrau de Periodisme Digital de la Universitat Ramon Llull. Ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 1999 de mitjans de comunicació, el Premi Nacional d'Internet, corresponen a l'any 2000 i el Premi Jaume I 2002 atorgat per la Fundació Jaume I.

Va nàixer a València l’any 1945. Llicenciat en Ciències Polítiques i doctor en Història Contemporània. Ha estat professor en l’E.T.S. d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València i en la Facultat de C. Econòmiques de la Universitat de València. Va ser membre fundador del Partit Socialista Valencià, membre del Sindicat Democràtic d’Estudiants. Ha dirigit les consultories Sigma S.A., Nau S.A. i EIC S.L, totes elles relacionades amb els estudis econòmics, sociològics i d’urbanisme i territori. Ha estat Vicepresident de Bancaixa. Actualment és Vicepresident de la Comissió Permanent de la Fundació Bancaixa, vocal de la Autoritat Portuària de València i vocal del Consell Social de la Universitat Politècnica de València. Milita en el Partit Socialista del País Valencià-PSOE. Ha tingut i té una activitat pública molt intensa: ha estat Secretari General Tècnic de la Conselleria d’Interior del Consell Preautonòmic del País Valencià; vocal de la Comissió Tècnica de Tranferències de l‘Administració de l’Estat al Consell Preautonòmic; concejal de l’Ajuntament de València; Alcalde de València; Administrador de la Unió Europea en Mostar; actualment és diputat pel PSPV-Progressistes en les Corts Generals. Ha publicat El miedo a la ciudad, El socialismo posible, Estudis i reflexions, el “cas” valencià, Conflicte i mediació… Col•labora en El País, en El Temps, en Levante, en Saó…

Va nàixer l’any 1947 a Bellreguard. Llicenciat en medicina i cirugia per la Universitat de València. Ha publicat, entre altres: Herbes medicinals al País Valencià, Herbari breu de la Safor, Lluors de Gaia: paisatge i flora i fauna de la Safor, Bellreguard, verd esguard, Castells de la Safor, De la Mariola a la Mar: viatge pel riu Serpis, Flora pintoresca pel País Valencià i, últimament en Edicions del Bullent Meravelles de Diània: camins, paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes. En aquest moments està treballant en un nou llibre, un Vademecum de remeis populars diànics. Ha treballat a la Universitat Popular de Gandia com a professor. Actualment, fa cursos i conferències sobre plantes i senderisme. Col·labora en algunes revistes com ara Mètode i fa dos programes de medi ambient, un a Punt 2 i l’altre a Tele Safor. És premi d’Honor de Cultura Popular 2002 de l’Ajuntament de Pedreguer i guanyà el 1r Premi Bernat Capó de cultura popular amb un treball d’etnobotànica que ha estat publicat en Edicions del Bullent en dos volums sota el títol de Costumari botànic 1 i 2 i el llibre Meravelles de Diània. Paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes.

Va nàixer a Moixent (La Costera) l'any 1936. Llicenciat en dret i en periodisme. Ha estat redactor del diari El Adelanto, de Salamanca, del setmanari Valencia-Fruits, i del diari Al día, i director de Prímera Página d'Alacant. va promoure revistes com La Marina, Dos y Dos i Más Menos. Va participar notòriament en el llançament dels rotatius Diario de Valencia i Notícias al día, que a més va dirigir. Ha estat corresponsal dels diaris Informaciones, Tele-Express, La Vanguardia i altres publicacions periòdiques de Madrid i Barcelona. En diferents períodes ha escrit en les revistes Turia i El Temps i en La Hoja del Lunes. Des de 1987 a 1997 exercí de columnista en el diari Levante. Ara mateix ho fa en El País. En TVV participa en debats i altres programes semblants. És editor i director de la revista Valencia Semanal. Tot a l'hora, i des de 1962 fins als primers anys de la transició democràtica, va desenvolupar una inmensa activitat política, essent fundador del PSPV. És premi Llibertat d'Expressió de l'Agrupació del PSPV-PSOE de València (1986).

Va nàixer a l’Alfàs del Pi (Marina Baixa) l’any 1938. És professor titular de Literatura Catalana a la Universitat de València. Anteriorment fou professor al Queens College, Oregon. Ha publicat un gran nombre de llibres de poesia, assaigs sobre literatura valenciana i traduccions de poetes nord-americans, a més d’articles sobre literatura en diverses revistes del món. Ha obtingut el Premi València de Literatura (1980); Premi Ciutat de València de Literatura (1985); Premi dels Escriptors del País Valencià (1992); Premi Vicent Andrés Estellés (1994); Premi dels Escriptors del País Valencià (1994); Premi Ausiàs March (1996)

Va nàixer a Artana l’any 1942. És professor de primària. Com a escriptor es donà a conéixer l’any 1980 quan, amb la narració No fiques llorers sobre el meu nom, guanyà el Premi de Narrativa Curta Malva-rosa. El 1981 quedà finalista del Premi Jaume Roig amb la novel.la Mor una vida, es trenca un amor, i el mateix any publicà en El conte del Diumenge el relat Marise Alló-que-és, posteriorment publica La màquina infernal (1985), L’ordinador màgic (1986), L’òmicron (1988), La secta del Graal (1988), El misteriós punyal del pirata (1989), Grafitis (1993), La venjança del criptosaures (1994), L’illa del faraó (1997). El 1998 obté el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil amb la novel.la Només la mar ens parlarà d’amor (1999)

Va nàixer a Monòver l’any 1958. Especialista Tàcnic en Viticultura i Enologia. Master en Enologia per Dijon. Dirigeix l’empresa familiar Salvador Poveda S.A. dedicada a la producció i exportació de vins. En l’actualitat embotella 3 milions, de les quals un 80 % es vene fora de l’Estat espanyol. La seua activitat empresarial no li ha impedit participar activament en la vida social i cultural del nostre País. És membre de la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencià i President de la Fundació Francesc Eiximenies. En l’any 2000 va ser premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I. Apasionat per la literatura ha publicat diversos llibre d’investigació com Recetario de Cocina de la Madre de Azorín, Els Dietaris de Bernando Rico i José Rico 1894-1932, Els llibres de Claveria de Monòver, Visites, Apunts sobre la vinya i el vi a Petrer…

Va nàixer a Catarroja (Horta Sud) l'any 1934. Començà a dibuixar de molt menut. Als quinze anys entra a treballar en un banc. Molt prompte comença a publicar en Jaimito de l'Editorial Valenciana els personatges Chapulin i Petronilo, Don Ginés y su caballo trapiés. Inspector Lapide o El Tio Sento, en els anys 1959 i 1960. Deixa la pràctica de la historieta durant vint-i-quatre anys, fins que l'any 1984 torna a col·laborar en la mateixa editorial durant els últims mesos de la seua existència. En 1985 s'incorpora a l'equip de l'editorial Camacuc amb les aventures de Pasqualet, rei de la brosta. Per a Camacuc realitza El bosc de Caliu, Quatre contes de les mil i una nits. Els seus actuals personatges són Ullet i Tap. L'editorial J.J. 2 ha editat els albums a color Pasqualet, rei de la brosta (1989) i Quatre contes de les mil i una nit (1990). "No em considere pintor -ens diu- soc dibuixant, és la meua vena artística, des de sempre, des de xicotet".

REVISTA L'ESPILL*
La revista L'Espill va ser fundada per Joan Fuster l'any 1979 i, en la seua primera època, va ser editada per Tres i Quatre. Tingué una periodicitat, més o menys, trimestral i, malgrat les tensions i les mancances de l'època, pretengué ser una revista de qualitat amb un tractament dels temes normalitzat i rigorós, ja que en cap moment pretengué caure en el localisme i, ni molt menys, en el provincianisme. A partir de l'hivern de 1999, la revista reprengué una nova etapa de la mà del Servei de Publicacions de la Universitat de València i ha esdevingut, a hores d'ara, una revista de pensament homologable a la de qualsevol país i cultura. En aquesta segona època, se n'han editat ja deu números i, precisament, el darrer, el número 10, està dedicat íntegrament al seu fundador, el escriptor Joan Fuster, en complir-se els deu anys de la seua mort. Es tracta d'un número molt interessant amb articles que analitzen des de diversos aspectes la trajectòria d'aquest intel·lectual cabdal en la història del País Valencià i un dels personatges il·lustres del segle XX. La revista L'Espill actualment està coordinada per Gustau Muñoz i compta amb un consell de redacció format per autèntics especialistes com Martí Domínguez, Xavier Antich, Juli Capella, Olga Dénia, Ferran Garcia-Oliver, Vicent Olmos, Faust Ripoll i Pau Viciano.

Naix a Petra, Mallorca, l'any 1935. Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Llicenciat en pedagogia, filologia clàssica, teologia i filologia catalana. Fou ordenat de prevere de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors. Del 1967 al 1969 recorregué molts centres escolars de Mallorca per tal de promoure-hi l'ensenyament del català. Des de l'any 1971 resideix a València. Ha estat professor al Col.legi Universitari de Castelló, a la Facultat de Filologia i a l'Escola de Magisteri de València. Actualment és catedràtic de Didàctica del Català de la Universitat de València. Ha publicat nombrosos texts per a l'ensenyament del català (Els vents del món). També ha treballat en la confecció de texts litúgics (El Nou Testament). Premi Valencià de l'Any (1976-1977) de la Fundació Huguet. Presideix la Fundació La Mata de Jonc.

Catedràtic de geografia humana a la Universitat de València. És autor d’un gran nombre de publicacions relacionades amb l’estudi de les estructures agràries del País Valencià, i amb l’evolució i l’estructura del regadiu històric de l’àrea mediterrània. Paral·lelament, com a professor de geografia política ha desenrotllat una línia d’estudi relacionada amb aspectes de l’estat del benestar i amb l’estructura i l’organització de l’estat, amb dos publicacions centrades en la pobresa i la desigualtat, i dos més, aparegudes fa poc, sobre la situació d’Espanya en el context internacional i sobre el trànsit de l’estat unitari espanyol a un estat descentralitzat. Ha ampliat estudis recentment a la universitat britànica de Leeds i a la Fondation Universitaire Luxembourgeoise de Bèlgica. Ha estat director general de Coordinació i secretari general tècnic del Ministeri d’Educació i Ciència; director general d’Universitats i Investigació, conseller d’Educació i Ciència i portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, i finalment diputat per València en el Congrés.

Nascut a Elx (1951). Llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres (Història) per la Universitat de València. Professor universitari des de 1976. Catedràtic d'Història Contemporània. Vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat en la Universitat de València entre 1986 i 1990, i Rector en la dita universitat entre 1994 i 2002. President en l'actualitat de l'Associació d'Història Contemporània i director de les revistes Ayer y Pasajes de pensamiento contemporáneo. Autor, editor o coautor, entre altres, dels següents llibres: Estudios sobre la revolución burguesa en España (1979), Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 (1981), España en el siglo XVIII (1985), Història del País Valencià. Epoca contemporània (1990), La época de la razón (1993), Europa en su historia (1993), Reformas y políticas agrarias en la historia de España (1996), Nacionalismo e historia (1998), Universitat i compromís social (1999), Discursos sobre la historia (2000), The Political Uses of de Past (2002), La Ilustración y las ciencias. Para una historia de la objetividad (2003). Autor de l'estudi preliminar del llibre de Rafael García Ormaechea, Supervivencias feudales en España. Estudios de legislación y jurisprudencia sobre señoríos (1932) que acaba de ser reeditat (2002).

Va nàixer a València (Horta) l'any 1961. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seua trajectòria professional com a periodista cal destacar que ha treballat i col·laborat en distintes publicacions i editorials; ha estat redactor i director de la revista El Temps; director de la revista Setze, suplement en català de Cambio 16; director del diari El Observador; guionista i director de distints programes televisius (Converses sobre Catalunya, Pares i fills, Così Cosà, Stromboli… El dia 1 de febrer de 1996 és nomenat director del diari AVUI. I també és professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.

SANTANA, FRANCESC*

Es va llicenciar en Belles Arts l'any 1981 i, des d'aleshores, ha destacat com a pintor i com a il·lustrador. Ha realitzat també diversos viatges d'estudi per Europa i ha exposat internacionalment la seua obra pictòrica, però, sobretot, ha destacat com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, tasca en la qual ha esdevingut un dels més preuats dibuixants ha donat el País Valencià en els últims anys. Per això, ha treballat per a diverses editorials i publicacions periòdiques. Els seus dibuixos reflecteixen unes característiques molt personals entre les quals destaquen el detallisme realista i un tractament accentuat dels aspectes més humorístics de cada història. En aquest sentit, són dignes de destacar les il·lustracions que ha realitzat per a llibres com No sigues bajoca!, Estàs com una moto!, Moguda a la biblioteca, La butaca maleïda, Me'n vaig de casa!, Pipistrellus pipistrellus, El somni de Fran, etc.

Va nàixer a Paiporta (Horta Sud) l’any 1945. Llicenciada en Pedagogia. Mestra, editora i escriptora. Ha estat presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià. És membre del Consell Valencià de Cultura. Ha publicat contes i articles a diverses revistes i periòdics com Camacuc, Infància, Faristol, Perspectiva escolar, Papers, Saó, Articles, Levante-EMV, El País… Ha publicat La paraula és una aventura (1981), Ara va de caps (1983), Ui,ui,ui, quins ulls (1983), Aplec (1984), Ma casa (1985), Hola i adéu, Júlia (1986), David està malalt (1998), Noves lectures de les Rondalles d’Enric Valor (1989), La domadora dels somnis (1989), Viatge (1990), Papers secrets (1991), Amanida de bruixes (1995), Converses amb un senyor escriptor (1995), i Noves lectures de les Rondalles Valencianes (1995).

*Va participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres. I va participar, l'any 2000, en la 3ª temporada dels Sopars-xerrades, i l'any 2002 en el IV Mes de les Lletres

Va nàixer a València l'any 1935. Doctora en Història per la Universitat de València. Professora de Història de l'Arquitectura i del Urbanisme de la Universitat Politècnica de València. Va ser Directora General d'Activitats Artístiques de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i Directora de l'Institut d'Art de l'I.V.E.I. La seua activitat investigadora ha girat al voltant de la història de l'arquitectura, de l'art, del patrimoni arquitectònic i del medi ambient urbà. Ha publicat La arquitectura valenciana de la renovación urbana (1973); Sorolla (1980); Valencia, centro histórico. Guía urbana y de arquitectura (1983); Diseño (1976); La vivienda y la calle. La calle Caballeros de Valencia como ejemplo de transformación urbana (1996). També ha col·laborat en Història del País Valencià, en Descobrim la ciutat, Historia del Arte valenciano, entre altres. Ha publicat articles en Lápiz, Batlia, Archivo de Arte Valenciano, Debats, L'Espill, El Temps… Participà en la campanya "El Saler per al poble", en "El riu és nostre i el volem verd", en la movilització per a la defensa de l'horta de València, en "Salvem el Botànic. Recuperem ciutat"…

HOMENOTS_DONOTES

NIETO, CANTO

PACUAL, TERESA

PEREZ BENLLOCH, J.J.

PÉREZ MUNTANER, JAUME

PLÀ, JOAN

RAFA, REINOSO

REVISTA L'ESPILL

RIUTORT I MESTRE,PERE

ROMERO, JOAN

SANCHIS, VICENT

ROSA, SERRANO

Tornar