SIMÓ,
ISABEL-CLARA*
Va
nàixer a Alcoi l’any 1943. És doctora en Filologia Romànica. Ha estat professora
de la Universitat Pompeu Fabra i Directora de Gestió Cultural de la Institució
de les Lletres Catalanes. A l’actualitat es dedica exclusivament a la literatura.
Com a escriptora de creació ha publicat més de vint obres, entre les quals destaca:
Júlia, Ídols, T’estimo Marta, El Mossén, Els ulls de Clícide, La salvatge,
Bresca, Alcoi-Nova York, Històries perverses, Dones, La veïna, Una ombra fosca
com un núvol de tempesta, La innocent, Raquel, Joel, El professor de música,
El gust amarg de la cervesa, etc. La seua obra ha estat traduïda a diverses
llengues: espanyol, basc, gallec, anglés, alemany, italià, suec, holandés, turc,
etc.
És també periodista,
i ha estat directora del setmanari Canigó del 1971 al 1983. Ha col.laborat en
nombroses publicacions. Té experiència en ràdio i en televisió. Ha pronunciat
un elevadíssim nombre de conferències, ha dirigit diversos tallers de literatura
i ha participat en un gran nombre de taules rodones i debats.
Té també obra col.lectiva
de creació i una abundant bibliografia d’investigació. La seua especialitat
acadèmica és Anàlisi del Discurs. Té experiència teatral i en guionatge radiofònic
i televisiu.
Ha rebut nombrosos
guardons, entre els quals destaquen: Premi “Victor Català”, Premi “Sant Jordi”,
Premi de la Crítica del País Valencià, Premi de la Crítica “Serra d’Or”, Premi
València de Literatura, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i , de
la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi per premiar els serveis destacats
a Catalunya en la defensa de la seua identitat en el pla cívic i cultural, el
conjunt de la seua obra periodística i la qualitat de l’obra narrativa, que
l’han convertida en una de les escriptores més llegides actualment en llengua
catalana, així com la seua trajectòria vital, sempre fidel a un ferm compromís
a favor de les llibertats, del progrés i el reforç de la conciència nacional
de totes les terres de parla catalana.
*El 26 de
novembre de 1999 li vam parar la Taula de les Lletres i dels Menjars. El mateix
mes i any va participar en el I Mes de les Lletres
SOLER,
VICENT*
Va
nàixer a Rocafort (Horta Nord) l'any 1949. Doctor per la Universitat de València
i Research Scholar per la London School of Economics. Catedràtic d'economia
aplicada i director del Departament d'Estructura Econòmica de la Universitat
de València. Ha mantingut ininterrompudament la seua tasca professional com
a professor universitari des del 1972, any en que es va llicenciar en economia.
Autor de nombrosos treballs sobre l'economia i la societat valencianes, a destacar
el més recent de la Introducció i l'Epíleg a
la segona edició del libre La via
valenciana d'Ernest Lluch, editada
per Afers (2001). Tot i això, ha tingut una intensa activitat política, primer
en la clandestinitat i després en càrrecs institucionals. Entre d'altre responsabilitats
institucionals ha estat Director General d'Administració Local en el Consell
del País Valencià, cap de Gabinet de la Presidència de la Diputació de València,
portaveu socialista d'afers econòmics a les Corts Valencianes, Conseller d'Administració
Pública de la Generalitat Valenciana, Vicepresident de les Corts Valencianes
i regidor de l'Ajuntament de València.
*Va participar l'any 2002
en la 5ª temporada dels Sopars i xerrades
SOLVES,
ROSA*
Va
nàixer a Alacant, on començà a publicar fa trenta anys,
en els diaris “Primera Página” i en “ La Verdad “
i en el setmanari “La Marina”. Va estudiar periodisme a València,
i ací treballà des del 1974 en les principals setmanaris de la
transició política tant valencians com madrilenys com barcelonins
(Dos y Dos, Valencia Semanal, La Calle, Interviú, Tiempo). Va ser cap
de política en el “Diario de Valencia” i corresponsal, durant
moles anys, de “El Periódico de Cataluña”. Cap de
programes de Radiocadena, redactora-presentadora de TVE, i directora fundadora
de Canal Nou Radio. En l’actualitat és redactora de RTVE i escriu
una columna en “El País”.
Preocupada pel temes relacionats amb la igualtat, en els anys 70 escrivia “Secció
feminista” en la revista “Saó”. En els 80 posà
en marxa el primer programa radiofònic dedicat a aquestes qüestions
(Radiocadena, “Entre nosotras”), també en TVE (“La
otra mitad”). Ha escrit el llibre Dones valencianes entre el voler i el
poder. És membre de Dones i Comunicació, de la “Red Europea
de Mujeres Periodistas, del Grupo de Mujeres de la Federación de Asociaciones
de la Prensa de España”.
Ha rebut el premi Llibertat d’Expressió i també el de Dones
Progressistes. Fins novembre del 2003 va presidir, durant quatre anys, la Unió
de Periodistes Valencians.
TIO
VICENT*
Què
confiança i a gust s'està amb la família! És per això que, "El Tio Vicent,
el contacontes", narra proposant que tots són nebodes i nebots seus. Porta
una pila d'anys al món del teatre, és, actualment, el director de l'Aula de
Teatre de la més que centenària i emblemàtica Societat Coral "El Micalet"
de València i, des d'allí, un dia, sense quasi adonar-se'n, es va posar a anar
per les nostres poblacions contant coses i ensenyant, o recordant, la màgia
de les nostres històries. A més a més està, també, i d'entre altres llocs, el
que fa les sessions del "Racó del Conte" de la Biblioteca Pública
de València. A partir de les nostre rondalles, de llibres escrits pels nostres
autors, del Tirant lo Blanc, de contes universals, i més. Amb cançons, embarbussaments,
endevinalles, dits, redits, contarelles, i a més, fa passar bona estona.
*Va participar,
l'any 2000, en el I I Mes de les Lletres
TORRENT
I LLORCA, FERRAN *
Va nàixer a Sedaví (Horta Sud) l'any 1951. Va cursar estudis al col·legi
dels jesuites de València, fins que va ser expulsat. L'enviaren a un altre col·legi
dels jesuites, el de la carretera d'Ademús, del que també va ser expulsat. Va
ser uns dels iniciadors de la revista El Temps on treballà de periodista durant
dos anys. Va ser a partir de la novel·la Penja els guants Butxana, la seua segona
publicació que va decidir ser professional de la literatura. Ha col·laborat
com a periodista en els periòdics següents: El País, La Vanguardia, Avui, Levante-EMV,
El Periódico de Catalunya... Va guanyar l'any 1994 el premi Sant Jordi per Gràcies
per la propina, i dues vegades el premi Lectors de la revista El Temps. Ha publicat
les novel·les següents: La gola del llop, escrita a quatre mans amb Josep-Lluís
Seguí, No emprenyeu el comisari (1984), Penja els guants Butxana (1985), Un
negre amb un saxo (1987), Cavall i rei (1989), L'any de l'embotit (1992), Gràcies
per la propina (1995), La mirada del tafur (1997), Semental, estimat Butxana
(amb Xavier Moret) (1997), L'illa de l'holandés (1998), Living l'Havana (1999)
i Cambres d'acer inoxidable (2000). Pròximament publicarà la novel·la Societat
limitada, crònica sobre la València actual. Han estat adaptades per al cinema
Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina i L'illa de l'holandés. Els seus
llibres han estat traduïts a l'espanyol, al francés, a l'italià i a l'alemany.
És membre del Consell Valencià de Cultura.
*
L'any 2001 li paràrem la Taula de les Lletres i dels Menjars
TORRENT,
VICENT *
Va
nàixer a València l'any 1945. Professor d'EGB. És músic de formació autodidacta.
Formà l'Equip València-Folk que actuà al País Valencià de 1968 a 1972. En 1975
forma part de l'equip creador del grup Al Tall, dins del qual continua ara mateix.
Dins d'Al Tall aporta la selecció i adaptació dels temes tradicionals i gran
part de les noves composicions quant a la música i el text dels tretze elapés
editats pel grup. En 1992 publica amb el seu nom l'elapé titolat "Rosa
perduda". Ha dirigit i presentat durant tres anys un programa sobre la
música tradicional valenciana a RNE. Ha publicat La
música popular (1989). Ha dirigit i col·laborat en diversos projectes discogràfics
entorn a la música tradicional adreçada als xiquets. Ha coordinat i col·laborat
en diverses iniciatives dinamitzadores del món de la música tradicional entre
les que destaquen les Trobades de Música del Mediterrani. Va crear i dirigeix,
des de la Conselleria de Cultura, la campanya escolar Tallers de Música Popular,
així com la col·lecció discogràfica Fonoteca de Materials. En 1986, va actuar
com a President del Jurat per al Concurs Nacional de Música Folk, convocat pel
Ministeri de Cultura. L'any 1986 és anomenat president de l'associació de músics
i cantants valencians. La Generalitat de Catalunya, l'any 1986, concedeix a
Al Tall la Creu de Sant Jordi "per la seua aportació a l'estudi i divulgació
de la música d'arrel popular".
*Va participar, l'any 2001, en el III Mes de les Lletres
TORRES PALAU, MARIA
Va
nàixer a La Pobla Llarga l'any 1978. Llicenciada en Comunicació
Audiovisual. Ha fet de tot en Ràdio Serratella: locució, realització,
tècnic i producció. Ha estat professora de cursos de tècnic
i de guió radiofònic. Ha treballat en les ràdios de La
Pobla Llarga, de Sedaví,.d'Alberic, etc. en Ribera Televisió.
Actualment col•labora en la revista La Intro i en el setmanari El Punt.
Ha rebut el premi al millor muntatge de curmetratge i al millor curmetratge
al IV Festival de l'Audiovisual 2000 organitzat per la Universitat de València.
Ha estat finalista en distints concursos literaris i ha obtés el Premi
Rapsodes Ciutat de Barcelona, el Premi Jordi Serra, Premi Lletraferit, Premi
Sant Just Desvern. Ha publicat en Ed. Proa, Ed. La Busca, Generalitat Valenciana,
Ajuntament de Montuïri, i l'any 2003, en Ed. Bromera, Les malifetes de
Maria Encarna.
USÓ
I MAÑANÓS, JOSEP *
Neix
accidentalment a Castelló l'any 1959, però des de sempre ha viscut a Vila-real
(La Plana Baixa). És llicenciat en ciències químiques per la Universitat de
Valencia.Després de tres anys treballant en la indústria del taulell, de molta
importància a la Plana, decideix canviar d'aires i es dedica a la docència.
En l'actualitat, intenta ensenyar física i química als alumnes d'un institut
de secundària de la Plana Baixa.Des del 1987 ha escrit, amb col·laboració amb
altres autors una modesta col lecció de llibres de text de física, química,
matemàtiques i de problemes; la major part d'aquests, en castellà. També ha
publicat alguns articles sobre ensenyament de les ciències en algunes revistes
especialitzades.E1 1996 comença a escriure contes. E1 1998 publica la sena primera
novel·la. "La Catifa maleïda" (L'Eixam Llibres), i des d'aquell moment,
no ha parat d'escriure. Dels molts que ha escrit, només una petita part han
assolit algun ressó. Ha segut finalista, l'any 1999 als premis "Vila de
Puigcerdà", l'any 2000 ha guanyat el certamen literari "Lluïsos"
de Vila-real, i el 2001 ha segut mencionat al "Manuel de Pedrolo"
de Lleida i finalista als "Ciutat de Peníscola".
* Va participar l'any
2001 en el III Mes de les Lletres
VALLÉS, SANTI *
Nascut
a l’Alcúdia (Ribera Alta) el 1967. És tècnic en Promoció Lingüística de la Generalitat
Valenciana. Màster d’Assessorament Lingüístic per la Universitat de València
i llicenciat en Filologia Catalana, Llengua Espanyola i Literatura Espanyola,
la seua tasca professional se circumscriu al món de la traducció i la correcció
de textos. Una tasca que compagina amb col·laboracions periòdiques en la premsa
diària i una gran quantitat d’articles i reportatges en diversos mitjans de
comunicació. Més de dotze anys al front de la corresponsalia del diari Levante-EMV
a l’Alcúdia, participacions puntuals en els diaris Crònica o El Punt i altres
col·laboracions esparses en revistes com El Temps o Saó són una bona
mostra de qui és confessa periodista vocacional.
Però
per damunt de tot això, Vallés és escriptor, un escriptor que s’inicià cap a
la meitat dels anys 80 en el món de la poesia i que a poc a poc ha anat decantant-se
pel gènere de l’assaig. Coneixedor de la realitat local i comarcal pròximes
i apassionat relator de cròniques humanes i històriques, la investigació i la
recerca l’han portat a centrar gran part del seu treball en la recuperació de
la nostra memòria col·lectiva.
La
publicació en 1997 del seu primer llibre Josep-Lluís
Bausset. Testimoni de tota una època, editat per l’Ajuntament de l’Alcúdia,
va ser el seu primer tempteig d’aquesta preferència assagística. Darrerament,
l’eixida al carrer del seu últim llibre Josep-Lluís
Bausset. Converses amb l’home subterrani, dins de l’editorial Tàndem, podem
dir que és la seua primera gran obra i la que li ha suposat un ampli reconeixement
per part de la crítica.
Santi
Vallés prova de cercar en l’assaig les claus del rigor i de la recreació històrica.
Tot això, amb un excel·lent domini del llenguatge i una gran capacitat expressiva.
*Va
participar, l'any 2000, en el I I Mes de les Lletres
VALOR,
ENRIC
1911
Naix a Castalla el 22 d’agost,fill d’Enric Valor i Amorós i de Dolors Vives
Amorós.
1933 Viatja a València, on pren contacte
amb el grup d’Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Tortajada, etc. Comença a col·laborar
en el setmanari satíric alacantí El tio Cuc i en El Camí. És secretari de l’Agrupació
Regionalista Alacantina.
1934 Manté contactes amb el Centre d’Actuació
Valencianista. A Alacant coneix, en la cloenda de la III Setmana Cultural Valenciana,
Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, etc. Publica alguns escrits en el diari
d’Alacant El luchador, i a El Camí «L’experiment de Strolowickz». Pel setembre,
es trasllada a viure a Catarroja.
1935 Col·labora en les publicacions El
País Valencià i La República de les Lletres.
1946 En aquesta època és un assidu lector
de la biblioteca de l’Ateneu Mercantil de València, on coneix Joan Senent Anaya,
que seria més tard fundador de la revista i editorial Gorg. Durant aquest període
tenen lloc tertúlies organitzades per Miquel Adlert Noguerol i Xavier Casp.
1949 Forma part de la Secció de Literatura
i Filologia de Lo Rat Penat, juntament amb Carles Salvador, Ferrer i Pastor,
Soler i Godes i Josep Giner. Sota la direcció de Carles Salvador, hi va donar
el primer curs de gramàtica valenciana.
1950 Publica el primer volum de les Rondalles
valencianes, que conté quatre contes inèdits, a la col·lecció de L’Espiga
de l’Editorial Torre, de Xavier Casp i Miquel Adlert. Presenta la novel·la L’ambició
d’Aleix a la censura, però és rebutjada
1951 Publica el segon volum de les Rondalles
valencianes, en Torre. Conté tres contes inèdits. Participa en Rondalles
gironines i valencianes, editat per Ariel.
1953 Publica Narracions de la Foia de
Castalla en l’editoral Barcino. El volum conté «Contalles de la boira», «L’amic
fidel», «Contalla d’un orat» i «Llegenda del palleter» amb un pròleg de Joan
Fuster. Abandona Lo Rat Penat.
1958 Publica el tercer volum de les Rondalles
valencianes, a Torre. Conté quatre contes inèdits.
1960 Publica la primera edició de L’ambició
d’Aleix en l’editorial de Successor de Vives Mora. La segona edició es va
publicar en l’editorial Fernando Torres Editor el 1982 (dins l’Obra Literària
Completa III); la tercera, el 1985; la quarta i la cinquena, el 1986 i la sisena
el 1987, totes quatre en l’editorial Gregal Llibres.
1962 Col·labora a Jornada, diari en què
publica un curs de llengua i algunes narracions com «Viatge de Nadal».
1964 Publica el primer volum de Meravelles i picardies, format per set rondalles inèdites, en l’editorial
L’Estel, fundada per Adolf Pizcueta i dirigida des del 1962 per Sanchis Guarner.
1966 Lea
valenciano en diez dias (Breve método de pronunciación del catalán-valenciano-balear),
publicat per la Impremta Fermar.
Publica el Curso de lengua valenciana
en l’editorial Gorg. El nom de l’editorial no figurava en la coberta, i el títol
va ser un concessió de l’autor i de l’editor Joan Senent a la censura, perquè
en permetera la publicació. Té un pròleg de Sanchis Guarner i una nota preliminar
de l’autor on s’aferma la catalanitat del valencià; en la coberta apareix el
mapa de tots els territoris de la llengua catalana.
1970 Publica el segon volum de Meravelles i picardies editat per L’Estel, format per quatre rondalles
inèdites.
1971 Primera edició de l’obra Millorem el llenguatge en l’editorial Gorg amb un pròleg de Josep
Giner. La segona edició es va publicar el 1974 i la tercera el 1979 en l’editorial
Eliseu Climent Editor.
1973 Publica el Curso
medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano en
l’editorial Gorg. És una ampliació de Curso de Lengua valenciana i ja figura
en la coberta el nom de l’editorial i el títol que va triar l’autor inicialment.
1975 Comença la redacció de la novel·la
Sense la terra promesa, primer volum
de la trilogia «El Cicle de Cassana». El títol de la trologia li’l va proposar
el professor Vicent Escrivà.
Publica el primer volum de l’Obra Literària Completa format per les rondalles
de tema meravellós; d’aquestes, huit són inèdites i set reeditades. Porta un
pròleg de Manuel Sanchis Guarner.
1976 Publica el segon volum de l’Obra
Literària Completa format per les rondalles de tema costumista i les d’animals.
Sis són inèdites i les altres quinze, reeditades. El pròleg és de Neus Oliag.
1977 Publica el Curs
mitjà de gramàtica catalana en Eliseu Climent Editor, amb pròleg de Vicent
Pitarch. La segona edició es va publicar el 1979; la tercera, el 1984; la quarta,
el 87 i la cinquena, el 1988.
1980 Primera edició de Sense la terra promesa en l’editorial Prometeo.
1982 Publica Narracions
intranscendents en Torres Editor. El volum conté «Danys mínims sobre coberta»,
«Viatge de nadal» i «L’experiment de Strolowickz».
Primera edició de La idea de l’emigrant en Fernando Torres Editor (dins l’Obra Literària
Completa III). La segona edició es va publicar el 1987 en l’editorial Gregal
Llibres.
1983 Rep el Premi Manuel Sanchis Guarner
de la Diputació Provincial de València, presidida per Manuel Girona.
Primera edició de Temps de batuda en Fernando Torres Editor.
Primera edició de La flexió verbal en Eliseu Climent Editor. Fins l’actualitat se n’han
publicat 19 edicions.
Primera edició dels Temes de correcció lingüística en Eliseu Climent Editor. La segona
edició va ser publicada el 1984 per la mateixa editorial
1984 La Federació d’Entitats Culturals
inicia la publicació en huit volums de les rondalles valencianes que ja havien
estat editades anteriorment en diferents volums. Al final de cada volum inclou
un Glossari amb el vocabulari que presenta alguna dificultat. Actualment aquesta
volums són publicats per l’Editorial Bullent.
1985 Premi de les Lletres Valencianes
de l’Ajuntament de la ciutat de València.
Gregal Llibres inicia la publicació de les rondalles valencianes adaptades
per Rosa Serrano en trenta-sis volums il·lustrats en una edició pensada i adreçada
per als infants.
1986 El professor Vicent Escrivà llegeix
la tesi doctoral L’obra narrativa d’Enric Valor en la Facultat de Filologia
de la Universitat de València.
1987 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
convocat a Barcelona per Omnium Cultural.
Gregal Llibres finalitza la publicació de les Rondalles valencianes adaptades
per Rosa Serrano per als infants.
1988 Publica Narracions
perennes en l’editorial Gregal Llibres, volum format per «Contalles de la
boira», «Contalla d’un orat», «Viatge de Nadal», «Danys mínims sobre coberta»
i «L’experiment de Strolowickz», narracions curtes que anteriorment havien estat
publicades el 1952 i el 1982.
Publica el Vocabulari fonamental
en Plaza y Janes.
La Federació d’Entitats Culturals finalitza la publicació en huit volums de
les Rondalles valencianes. mso-fareast-font-family:"Times New
Roman";color:black;mso-ansi-language:ES">1989
Publica el Vocabulari escolar de la llengua en l’editorial Carena.
1991 Rep el Premi Turia.
Publica la trilogia El cicle de Cassana formada per les novel·les Sense
la terra promesa, Temps de batuda
i Enllà de l’horitzó en Tàndem Edicions;
la darrera d’aquestes novel·les és inèdita.
1992 Les editorials Albatros i Tàndem
Edicions inicien la publicació en sis volums de les Rondalles valencianes adaptades
per Rosa Serrano i anteriorment publicades per Gregal Llibres. L’edició està
il·lustrada pels valencians Francesc Santana i Enric Solbes.
1993 La Generalitat de Catalunya li atorga
la Creu de Sant Jordi.
El 30 de novembre fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de València.
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";color:black;mso-ansi-language:ES">Les
editorials Albatros i Tàndem Edicions finalitzen la publicació de les Rondalles
valencianes adaptades per Rosa Serrano. mso-fareast-font-family:"Times
New Roman";color:black;mso-ansi-language:ES">Publica Expressions
peculiars de la llengua: locucions i frases fetes en l’editorial Tàndem
Edicions escrit conjuntament amb Rosa Serrano.
Al novembre, els departaments de Filologia Catalana de les Universitats de
València, Alacant i Castelló, i l’Institut de Filologia Valenciana organitzen
el Simposi en homenatge a Carles Salvador
que ret homenatge a les persones que han estat figures fonamentals de
la cultura valenciana com Carles Salvador, Enric Valor, Joan Fuster, Manuel
Sanchis Guarner i Constantí Llombart.
1995 Al febrer, es presenta el I Simposi Enric Valor «Estudi i Festa» organitzat
pel Centre Cultural Castellut. El simposi té com a finalitat activar i potenciar
els estudis sobre l’obra d’Enric Valor, difondre-la amb l’entorn que l’acompanya
a més d’incentivar activitats de recuperació etnològica de l’entorn.
Tàndem Edicions publica la rondalla adaptada per Rosa Serrano L’Esclafamuntanyes,
en un àlbum de grans dimensions il·lustrat per Francesc Santana. La mateixa
editorial publica, a la col·lecció «Tàndem de la Memòria», el llibre de Rosa
Serrano Enric Valor. Converses amb un
senyor escriptor.
1996 Publica a Tàndem Edicions Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles, amb pròleg de
Vicent Escrivà. Aquesta és per ara la seua darrera obra literària.
Rep el primer homenatge de la Taula de les Lletres i dels
Menjars de l’Alcúdia, on l’associació cultural
alcudienca, Bloc de Progrés Jaume I, conscient que la literatura i la gastronomia
són dues expressions de la cultura d’un poble i que són signes característics
de la seua identitat va organitzar la Taula per homanatjar els homenots.
1997 Rep el premi Botànic Cavanilles del
Centre Excursionista de València. A la Fundació Bancaixa, de València, es realitza
l’exposició «Enric Valor, un tresor de paraules i de fidelitats».
1998 És investit Doctor Honoris Causa
per la Universitat de les Illes Balears.
Publica, també a Tàndem Edicions, la darrera edició de La
idea de l’emigrant.
1999
És investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de la
Universitat Jaume I de Castelló, i per la Universitat Politècnica de València.
2000 Mor el 21 de gener.
VENTURA
BELTRAN, VICENT*
Naix
a Castelló de la Plana l'any 1924. És a partir de l'any 1948, quan comença a
col·laborar en els diaris Levante i Jornada, a Radio Nacional
de España. El 1950 és nomenat director de la revista universitària Claustro.
El 1960 guanya el Premi València de literatura amb la novel·la Los don nadie,
que queda inèdita a conseqüència de les seues activitats antifranquistes. El
1962, participa, a Munic, en el IV Congrés del Moviment Europeu. A conseqüència
d'aquest fet, ha de viure alguns mesos exiliat a París, i en tornar de l'exili
és confinat sis mesos a Dénia amb prohibició de residir a València. Per aquell
temps ingresa al Partit Socialista Valencià i comença a col·laborar en el setmanari
Valencia-fruits. El mateix any, 1963, amb uns altres cent vuitanta-set
intel·lectuals, signa una carta al ministre Fraga Iribarne protestant per la
manipulació de què eren objecte les informacions sobre la repressió contra els
vaguistes d'Astúries i és impedit de poder continuar exercint el periodisme.
El 1967, participa en la fundació de Comissions Obreres del País Valencià. El
1968 és detingut i empressonat amb altres fundadors de CO. El 1973, funda la
Taula Democràtica de València. El 1977 publica el recull d'articles Política
per a un País. El 1978 publica el llibre El País Valencià. El 1987
va rebre el Premi Llibertat d'Expressió, concedit per la Unió de Periodistes
del País Valencià, i és candidat al Parlament Europeu. El 1989 és Premi Micalet
d'Honor. El 1992, la revista Saó li dedica un quadern monogràfic, presentat
en el transcurs d'un homenatge. El 1993 es publica el llibre-entrevista d'Adolf
beltran, Vicent Ventura. Converses amb un ciutadà. El 1994, rep un homenatge
de la Real Societat Econòmica d'Amics del País, el Premi de periodisme atorgat
pel Moviment Europeu i és elegit president de l'Associació Joan Fuster. Al llarg
de la seua vida periodística col·labora, entre altres, en El Correo Catalán,
La Vanguardia, Saó, Serra d'Or, Diario de Valencia, El País, El Temps, Canigó,
Cartelera Turia, etc.
*El 14 de març
del 1997, li vam parar la Taula de les Lletres i dels Menjars
VENTURA,
AGUSTÍ*
Va
nàixer a Xàtiva (La Costera) l’any 1943. Llicenciat en Filologia Clàssica. És
catedràtic de llatí. Va guanyar el Premi El Camí de Periodisme dels Premis Octubre
l’any 1977 i el mateix any el Premi Set i Mig. Ha escrit diversos llibres de
la seua especialitat i de tema local: Morfologia y Sintaxis Latina (1968),
Vida i obra de Joaquin Llorenç Villanueva, diputat a les Corts de Cadis (1968),
Játiva romana (1972), L’església de Sant Feliu de Xàtiva (1979)
i el Castell de Xàtiva (1998). És cronista oficial de Xàtiva, i conseller
i vicepresident de la institució local “Germans Villanueva” des de 1991. També
ha escrit moltísims articles en revistes científiques i de divulgació.
*Va participar,
l'any 1999, en el I Mes de les Lletres
VIADEL,
FRANCESC*
Va
nàixer a Algemesí (Ribera Alta) l’any 1968. Llicenciat en Ciències de la Informació.
A l’actualitat és director de Gandia TV. Ha estat cap de redacció del setmanari
El Temps i ha realitzat tasques periodístiques
a diversos mitjans de comunicació com ara el diari Avui,
Levante-EMV, Saó, Canfali, Comunicacions, Diari de Balears o
El Periódico de Catalunya. Als anys vuitanta i junt a l'escriptor Josep Manuel Esteve
engegava la revista literària Horabaixa.
Ha publicat Tota la tendresa dels foscos
pits, dins del llibre Premi Mecanoscrit (1996), El Professor, dins Arnadí (Narracions curtes) (1991), Si
la lluna és plena…Tuacte, quadren
de poesia (1991), Envit. Antologia
de nous escriptors (1991), Microsexe.
Antologia de narracions eròtiques (1998), Exode
salnitrós (1990). Obté el Premi Mecanoscrit 1986 de l'Associació d'Escriptors
en Llengua Catalana, i l'any 1999 el Premi Narrativa de Bétera amb la novel.la
Dies de Venus.
*Va participar, l'any 1999, en el I Mes de les Lletres
VIANA,
MERCÉ*
Va nàixer
a Alfafar, l'any 1946. Estudià magisteri i es llicencià en filosofia
i ciències de l'educació. Treballa en l'ensenyament i, en l'actualitat,
es dedica a la formació del professorat. Ha obtingut diversos premis
de narrativa infantil i juvenil. Amb El cas misteriós de la lletra malalta
guanyà la segona convocatòria del Premi de Narrativa Infantil
Vicent Silvestre, 1997. També ha rebut el premi La Forest d'Arana de
poesia. A més de les nombroses narracions que ha escrit per a infants,
ha col·laborat en revistes literàries i de caràcter didàctic.
Per això, Mercé Viana s'ha convertit en un dels escriptors de
literatura infantil més coneguts del panorama valencià. Entre
les seues nombroses obres, cal destacar La princesa pitudeta i panxudeta; El
fantasma poruc de Vineifuig; Paparota, ai quin cotxe!; Un globus i mil forats;
Cuagroga, una fada trastocada; El bagul de les disfresses; El misteri de l'andana;
Un pintor molt guai i Bum-bum! El fantasma esvalotat. La fada dels Somnis, Un
pintor molt guai, El cas misteriós de la lletra malalta, El savi Ciril
i El mag Floro són els títols que ha publicat dins la col·lecció
«El Micalet Galàctic» de Bromera.
* Va participar l'any 2002 en el IV Mes de les Lletres
VIDAL,
RAÜL*
Va
nàixer a la Llosa de Ranes (La Costera). Llicenciat en dret. L'any 1966 va obtindre
el primer premi de poesia "Revista Dise" de la Universitat de València
amb el poemari Portal clos. Ha estat coautor de dos llibres de contes:
Rondalles valencianes replegades a la Llosa de Ranes. La Costera, publicat
l'any 1996, i Conte contat, l'any 1999. D'abril de 1997 a juliol de 1999
va ser col·laborador del programa "Comarca a comarca" de Ràdio 9 amb
"La saca". Actualment ha encetat en l'editorial Denes la publicació
d'un Costumari valencià infantil i juvenil.
*Va participar, l'any 2000, en el II Mes
de les Lletres
XAMBÓ
I OLMOS, RAFAEL VICENT *
Va
nàixer a Algemesí (Ribera Alta) l'any 1954. És professor de sociologia i antropologia
social a la Universitat de València. Ha publicat, entre altres, els llibres
següents: L'alliberament sexual dels joves.
Mite o realitat (1985), Sexualitat
provisional (1988), Dies de premsa.
La comunicació al País Valencià des de la transició política (1995), Ideologies
lingüístiques i mitjans de comunicació al País Valencià (1995), Comunicació,
política i societat. El cas valencià (en premsa). Accèssit de la IXena convocatòria
dels Premis d'Investigació en Comunicació de Masses de la Generalitat de Catalunya,
1996, pel treball El sistema comunicatiu
valencià. Els mitjans de comunicació al País Valencià: de les acaballes del
franquisme als anys 90. És actualment director del Centre de Produccions
Audiovisuals de la Universitat de València, membre de la Societat Catalana de
Comunicació de l'IEC i de la secció de Sociolingüística i Ensenyament de l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana.
*Va participar, l'any 2001, en la Taula de les LLetres i
dels Menjars, presentant a Ferran Torrent. L'any 2003 participà en la
6ª temporada dels Sopars i xerrades