| http://acat.pangea.org/
http://wave.prohosting.com/fortesa/
http://wave.prohosting.com/~fortesa/index.htm
"En l'art tot allò que és desfici és moridor i sols la serenor és immortal" (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster)
“Tot allò que no és etern està eternament passat de moda” (Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel•lista cristià nordirlandès).
“La generalitzada opinió, segons la qual jo seria un ateu, es funda en una gran errada. Qui ho dedueix de les meves teories científiques, no les ha pas compreses. No sols m'ha interpretat malament sinó que em fa un mal servei si divulga informacions errònies a tomb de la meva actitud envers la religió. Jo crec en un Déu personal i puc dir, amb plena consciència, que en la meva vida, mai no m'he subscrit a cap concepció atea” (Albert Einstein, al “Deutsches Pfarrblatt, Bundes-Blatt der Deutschen Pfarrvereine”, 1959, 11). "Si netejàssim judaisme i cristianisme del clericalisme, tindríem una religió que podria salvar el món de tot mal social. Devem fer tot allò possible pel triomf d'aquesta mena de fe". "Els esperits lliures sempre han trobat oposició violenta de part de les mediocritats que no copsen quan algú no se sotmet irreflexivament als prejuís heretats ans fa un ús honest i valent de sa intel•ligència" (Einstein, el major científic del s. XX).
“I ara, preguem per Catalunya” (Joan Fuster, Sueca, 1922-1992, assagista pancatalà).
“Crec en Déu no pas com a una teoria, sinó com un fet més real encara que la vida mateixa” "Crist és la font més rica de força espiritual que es pot conèixer. És el més noble de qui vulga donar-ho tot sense demanar res. El Crist no pertany sols al cristianisme (=Cristiandat nominal), sinó al món sencer" (Mahatma Gandhi, el major independentista de tots els temps).
“...quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e endreçam-nos vers Orient e ploram de nostres ulls e besam la terra per la gran mercè que Déu nos havia feita” (Crònica de Jaume I, després de la rendició de la ciutat de València, 9 d'octubre de 1238).
“Mit Gott zum Zieg (=Amb Déu al la Victòria)” (Monument commemoratiu a Viena d’una victòria contra Napoleó).
“Qui les obres de Déu no ama, Déu no ama les obres d’aquell.
Tot home qui es baralla amb Déu acaba vençut” (Llibre dels 1000 Proverbis, de Ramon Llull).
“Totes les coses del món són moridores i es perden, i solament l’amor de Déu queda. I jo Jaume el rei, coneixen t que aquesta és la veritat, i les altres mentida, volguí girar als manaments del Nostre Senyor el meu pensament i obres i deixar les vanes glòries del món per aconseguir el seu Regne” (Jaume I el Conqueridor).
“Els malvats faran cap al Xeol i també les nacions que obliden Déu” (Psalm 9:17).
“Si el conseguesc, mercè no em fallirà
car Pietat pau haurà fet ab Vós.
Preàreu mi Qui en temps antic preàveu
e confessant que us dolíeu de mi.
I ara que us am pus que jamés amí.
Tornau-vos llà on de primer estàveu”.
(Ausiàs Marc).
“Jo glorificaré els que em glorifiquin” (1ª Samuel 2:30, Jutge d'Israel pels volts del 1040 a. C.).
“Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar” (Martin Luther King Jr., líder noviolent i pastor baptista negre).
“La fe és l’antisèptic de l’ànima” (Walt Whitman).
“Totes les èpoques de fe han estat grans; totes les d'incredulitat mesquines"(Emerson).
“La fe comença on acaba l’orgull” (Lamennais).
“Tinc malícia als jueus perquè han donat al món aquell home, Jesús” (Adolf Hitler, 1889-1945, dictador genocida en “Diari de converses en la taula”).
"I el Crist? Fou un anarquista que triomfà. Fou l'únic" (André Malraux, 1901-1976, novel•lista francés).
“Com a metge, he vist homes, després que totes les altres teràpies fracassassin, eixir de la malaltia i de la malenconia per l’esforç serè de l’oració. És l’únic poder del món que pareix vèncer les anomenades "lleis de la natura"; les ocasions en les quals l’oració ha obrat dramàticament són anomenades
"miracles". Però un constant i més callat miracle arriba a tothora als cors dels homes i de les dones que han descobert que la pregària els subministra amb un corrent constant de poder que els sustenta en llurs vides diàries” (Alexis Carrel, 1873-1944, metge, biòleg i escriptor francès, Premi Nobel de Medicina 1912).
“Sapieu que aquell qui bescanvia la fe per la incredulitat, deixa la bellesa enmig del camí” (Mafumet, 570-632, iniciador de l’Islam).
“Crist fugí de la maldat de la sobirania,
El Papa exerceix una horrorosa tirania.
Va tenir Crist una corona... però d'espines,
i el Papa en té una altra...de joies fines!.
Crist va rentar els peus als pecadors,
Els del Papa besen els grans senyors.
Crist pagà tribut, però el seu Vicari (?)
vol que el món li sia tributari.
Va ser súbdit Jesús d'un món advers,
mentre el Papa vol ser Rei de l'Univers.
Va ser el mèrit de Crist la pobresa,
Ara el mèrit del Papa és la riquesa.
Els que Crist va refusar a fuetades
El Papa els acull amb abraçades" (Victor Hugo, 1802-1885, pintor i escriptor romàntic francés).
“Pecat és cada segon de ma vida passat en alguna altra cosa que no sia lluitar pel triomf de l’amor” (Richard Wurmbrand, pastor evangèlic d’origen jueu, empresonat en aïllament i torturat pels filonazis i pels stalinians durant una pila d’anys).
“No sols no podem conèixer Déu sinó a través de Jesucrist, sinó que ni tampoc podem conèixer-nos nosaltres mateixos sinó a través de Jesucrist” (Blasi Pascal, 1623–1662, savi i matemàtic occità, a “Pensaments”).
“De l’encadenament neix el deler. Del deler flameja la passió ferèstega. De la passió neix el desori espiritual, d’això la destrucció de l’enteniment que fa perir la persona” (Del llibre hindú Baghavad Guita).
“¿Per què, doncs, la visió del cel de nit ens asserena, ens fa companyia, ens omple de confiança? ¿Per què? ¿Qui és que ens fa companyia? ¿Qui?”
“Existeixen tantes coses sense suc ni bruc. ¿I Déu no existiria?” (Joan Sales, “Incerta glòria”, 1956).
“El coneixement més cristià és el de les llengües, car uneix la gent” (Lev N. Tolstoi, 1828-1910).
“I, si vols conèixer Déu, no vulguis resoldre tots els enigmes. És millor que guaitis adins de tu i El veuràs jugant amb els teus infants” (Khalil Jabrun). “I a tu, jutge i crític, t’he estimat també, encara que quan m’has vist crucificat has dit: “Sagna rítmicament, i el dibuix que li fa la sang damunt la blanca pell és bell de veure”... I perquè us he estiomat tots, vosaltres heu dit: “Té el cor massa dolç I compassiu, I el camí massa poc traçat. És l’amor d’un necessitat...d’un feble, car els forts sols estimen els forts. I perquè l’amor que us tinc ha estat tan gran, vosaltres heu dit: “No és sinó l’amor d’un cec que no coneix ni la bellesa dels uns ni la lletjor dels altres. L’amor d’algú sense gust, que tant beu vinagre com vi. I és l’amor de l’impertinent i del presumptuós car quin estranger ens podria ésser mare i pare, germana i germà?” (“El foll”, Khalil Gibran).
“En l'original grec d'Efesis llegim que els cristians són el poema (poiema) de Déu. Talment que també Déu és un poeta. Els seus poemes són serens, flexibles, rics en significats. Ha encarnats els seus poemes en homes” (Richard Wurmbrand, màrtir cristià). |