A Carme Miquel:

- Carme: començàrem la nostra tasca sindical com a ensenyants i, com a tals, hem treballat i hem crescut. Ara, fent camí, hem avançat pas a pas en el projecte d’obrir-nos a la resta del món laboral, hem fet possible la Federació de Treballadores i Treballadors del País Valencià i hem donat a llum a la Intersindical Valenciana amb la intenció de construir un futur que volem socialment i laboral més just i més ric d’humanitat.

- Carme: des del primer moment també has seguit aquesta senda amb nosaltres en una vida compartida i ens has enriquit amb el teu treball, les teues reflexions i el teu impagable compromís.

- I amb tu, Carme, hem après que la nostra organització no podia ser només un sindicat, sinó que ha d’implicar-se en la construcció –encara, lamentablement- del nostre País, en la dignitat de la nostra llengua, en els problemes socials no només d’ací sinó també els del món, d’aquest món globalitzat i, en definitiva, en tot allò que incideix en la nostra vida i la fa posible, tant com a persones individuals, concretes, però també com a societat que som i que volem construir.

- Les qüestions laborals, efectivament, no poden deslligar-se dels problemes i de les desigualtats socials: ara, i d’ara endavant malhauradament més, la nova legislació educativa de l’actual govern ens aboca a una escola pública cada vegada més subsidiària de la privada, tant per la misèria económica on està sent arraconada, com per la imposició d’un model d’escola segregacionista a benefici de les classes benestants, vertical en la seua organització i profundament conservadora i doctrinal amb els seus plantejaments ideològicament regressius.

- Davant d’aquest qüestionament que el poder fa de l’ensenyament públic, ens recomanes que fem autocrítica sense sentiment de culpabilitat, que equivocar-se i ser sincers de reconéixer-ho ens fa més íntegres i ens proporciona saber i força per tal de seguir denunciant i anar fent amb l’objectiu d’aconseguir una societat més justa i solidària. Tenir objectius, treballar projectes que ens engresquen i que ens il•lusionen, creure en les noves generacions i mirar cap al futur.

- Hem aprés, de tu i amb tu, que enfrontar-se als conflictes és negociar... i a les negociacions tothom guanya i perd quelcom, una activitat en la qual uns i altres cal que ens escoltem. Parlar, dialogar, fer pactes, i no perdre la capacitat d’il•lusionar-nos, perquè l’avanç, si persistim en la nostra lluita , que no és altra cosa que el nostre treball quotidià, se’ns fa palés a les petites victòries que a poc a poc anem aconseguint.

- Venim d’una història dura i pressentim temps també difícils. Els nostres orígens sindicals com a ensenyants ens han de fer aprendre camins i estratègies que s’òbriguen i aporten llum a la resta dels ámbits laborals i, per això mateix, a la totalitat dels problemes i esperances de la societat, del País i del món que ens empenyem en seguir construint, i volem, finalment, Carme, que el teu treball com a mestra, com a dona i com a persona ens seguisca acompanyant.

FSTPV-iv
L’Alcúdia, 28 de novembre