El Bloc també fa vacances
|  | 06/07/2010
Bones vacances
Com sabeu, aquest estiu, del dia 3 al 10 d'agost hi estarem a Croàcia, 62 persones anirem en el viatge que hem organitzat des del Bloc de Progrés Jaume I, i ja en són uns qua nts els viatges: Cuba, Moscou i Sant Petersburg, Noruega, Egipte i enguany Croàcia.
Aquesta és l'única activitat que organitzem en tot l'estiu. A setembre més.
Bon estiu i bones vacances.
|
Visita a Gandia
| | 08/06/2010
DESCOBRIR CIUTATS, CONÉIXER EL PAÍS
VISITA A GANDIA
Dia: dissabte 12 juny
Hora d'eixida: 8.45 des de la Casa de la Cultura
Punt d'encontre: Venta Toni (abans d'aplegar a Rótova i al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba)
Visita guiada: Xavi
Com totes les ciutats valencianes, els orígens de la població es remunten a la Prehistòria, al Paleolític en el cas de Gandia (Cova de Parpalló), la qual ha passat per l’època ibèrica, per la romana, per la musulmana i per la cristiana. Una evolució quasi idèntica a la majoria de poblacions valencianes. Quan el rei Jaume I conquistà el castell de Bairén se li rendiren tots els castells de la Safor. Amb la construcció de les muralles en el segle XV la població, aban s dispersa, es va agrupar per protegir-se dels pirates. Francesc de Borja hi fundà en el s. XVI una Universitat, posteriorment Escoles Pies. A la plaça que hi dóna accés hi ha cinc estàtues de distints personatges de la família Borja, obra de Manuel Boix. La Col•legiata de Santa Maria es va construir sobre una antiga església visigòtica i després mesquita. L’any 1499, el papa Borja, Alexandre VI, l’elevà a la categoria de col•legiata. Va ser declarada Monumento Histórico Artístico l’any 1931. El Palau Ducal, residència dels Ducs Reials d’Aragó, abans de ser-ho dels Borja, és un edifici d’estil gòtic català. En 1964 va ser declarat Monumento Histórico Nacional. L’Hospital de Sant Marc, construït en el s. XIV, és d’estil gòtic i actualment allotja el Museu Arqueològic.
Començarem visitant el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
|
Aurora Bau. Sopar i xarrada
| | 03/06/2010
SOPAR I XARRADA AMB AURORA BAU
El divendres 4 de juny, en el Casal tindrà lloc a les 21.30 hores el Sopar i Xarrada amb Aurora Bau que parlarà sobre 'El dret a morir dignament: el testament vital i l'eutanàsia'
AURORA BAU BLASI
Nascuda en plena guerra, 1937, a la muntanya, Ports de Beceït, Tortosa. Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat Pedagogia, i llicenciada en Geografia i Història. Formada a “l’Escola Activa” de Rosa Sensat i membre actiu en Seminaris i Escoles d’Estiu. Trenta-set anys dedicats a l’ensenyament, passant com educadora i docent per totes les etapes educatives, des del Jardí d’Infants a la Universitat; quedant-se els vint últims a nys a l’ IES Esteve Terrades de Cornellà. Ha publicat amb Graziella Vernetti: De Centro Nacional de Formació Professional a IES SEP Esteve Terrades i Illa. (30 anys d’història, 1975-2005). Vint i tres anys dedicats activament a la lluita pel Dret a Morir Dignament. Membre actiu en el canvi jurídic de l’Associació Dret a Morir Dignament a que passés a ser una Associació Federal a l’Estat Espanyol. Expresidenta de l’associació Dret a Morir Dignament a Catalunya i ex responsable de l’equip d’Atenció Personalitzada (sent per exemple de l’equip d’atenció personalitzada, “seguiment” , de Ramón Sampedro i molts altres. Membre de SOS Monuments, Associació per a la defensa Cívica del Patrimoni Històric de les Ciutats i les Cultures.
|
Joan Olivares: Grup de Lectura
| | 25/05/2010
GRUP DE LECTURA
Continuant amb el calendari d'activitats, el dijous 27 de maig es reuneix el Grup de Lectura, a les 10 de la nit en el Casal, amb Joan Olivares per comentar amb ell el seu llibre 'Pell de pruna'. S'acompanyarà d'una exposició d'il·lustracions.
Si encara no formeu part del Grup de Lectura ara és hora d'incorporar-se.
PELL DE PRUNA
Joan Olivares
Edicions Bromera | col•lecció Ecléctica - 147 | ISBN 978-84-9824-253-9 | 18,5 €
144 pàgines | Publicat 03/04/2008 | 15x23,3 cm. | Novel•la | Català
Silveri és un jove conciliador, treballador, amb idees moderades i simpatitzant de les causes perdudes... un bon xic, en definitiva, que faria una vida normal si no fóra perquè el seu èxit extraordinari amb les dones el posa en més d'una si uació compromesa i incòmoda. La incorporació de Silveri com a nou professor a l'institut no deixarà indiferents professores ni alumnes. Des del primer dia, les peripècies amoroses del protagonista es barrejaran indestriablement amb la seua vida laboral i desencadenaran una sèrie de situacions insòlites i divertides que trasbalsaran la rutina de la comunitat educativa. L'humor i la ironia marquen el rumb de Pell de Pruna, XIV Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, a través, fonamentalment, d'uns diàlegs insinuadors i d'escenes d'un erotisme sense embuts.
Joan Olivares (Otos, Vall d’Albaida, 1956) escriptor i llicenciat en Física Teòrica, treballa de professor de matemàtiques a l’IES Josep Segrelles d’Albaida. Guanyà el Premi Andròmina de narrativa el 2005. És gonomonista: dissenyador i constructor de rellotges de sol.
|
III Pujada al Montgó
| | 20/05/2010
III Pujada al Montgó
Temps :4-4.30 hores de pujar i de baixar
Recorregut:9.5 Km.
Dificultat : Mitjana
Eixida : 7.30 h des de la Casa de la Cultura
El dissabte, 29 de maig del 2010, farem la III Pujada al Montgó (752m). La seua situació vora al mar el fan visible des de molt lluny. Té una gran riquesa en espècies vegetals endèmiques. El Montg ó és de les muntanyes valencianes més visitades. Sempre trobes gent de totes les edats i de tots els països pujant i baixant.
Solament la part final, la que s'enfila a la cresta és la més complicada, però no ens importarà ja que voldrem aplegar a la cresta, des d'on podrem veure les Marines, els seus pobles i muntanyes.
Veure
fotos
En una de els pujades van veure Eivissa, com ho demostra una de les fotos.
|
Viatge Croàcia
| | 17/05/2010
DESCOBREIX LA COSTA DALMATA
ESLOVÈNIA -- CROÀCIA
Viatge organitzat pel Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia
Del 3 al 10 d’agost del 2010
Eixides: 1.00 hores des d’Alberic
1.15 hores des de l’Alcúdia
1.25 hores des d’Alginet
3 d’agost. Barcelona-Dubrovnick / Neum .A les 9.05 hores presentació en l’aeroport de Barcelona El Prat. Sortides Internacionals, taulell de Vueling. 11.05 hores. Sortida del vol VY 7701 destí Dubrovnick. 13.30 hores. Arribada a Dubrovnick i trasllat a Neum . Sopar i allotjament a l'hotel Sunce.
4 d’agost.Bòsnia / Hercegovina: Mostar i Medjugorie . (dia sencer). Després del desdejuni sortida cap a Bòsnia - Hercegovina. Parada a Medjugorje, un lloc popular de la peregrinació. Continuació cap a Mostar i dinar. Visita guiada a la ciutat, la qual es troba entre les cultures de l’Orient i de l’Occident, amb carrerons, mercats i el Pont Vell (Stari Most), de nou reconstruït per l'UNESCO, el qual va ser destruït durant la guerra de 1993. Sopar i allotjament.
5 d’agost.Dubrovnik - Visita guiada. Passeig amb vaixell a les Illes Elaphiti . (dia sencer). Desdejuni. Visita a Dubrovnik, indiscutible perla de Croàcia, el centre està reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. Impressionants muralles emmarquen la ciutat medieval i el seu bell conjunt arquitectònic al voltant del ‘Stradun’. Visita de la catedral, del Palau dels Rectors (Knezev Dvor) i de la farmàcia del monestir franciscà, una de les més antigues d'Europa. Dinar. A la vesprada passeig amb vaixell per les Illes Elaphiti, arxipèlag situat a prop de Dubrovnik. Aquests illots, molt poc habitats, presenten un aspecte salvatge amb els seus escarpats penya-segats i la seua vegetació mediterrània. En la travessia hi hauitrà una degustació d’aperitius i especialitats locals. Escala a Sipan, la major de aquestes illes, que en el segle XV va ser lloc d’estiueig de l’aristocràcia de Dubrovnick. Conserva riques mansions. Regrés a l’Hotel Sunce. Sopar i allotjament.
6 d’agost. Excursió al delta del riuNeretva . (mig dia). Desdejuni. El delta del riu Neretva és un area extensa d'abundant flora i fauna amb centenars de diferents d'espècies d'aus. Creuarem en xicotets vaixells a través dels canals per gaudir de la bellesa i de la varietat del delta. A continuació visitarem la col•lecció Ornitològica en la ciutat de metkovic, on hi ha 22 9 diferents espècies de pardals. Dinar a l'hotel. Vesprada lliure en Neum. Sopar i allotjament.
7 d’agost .L'Illa de Marc Pol - Korcula . (dia sencer). Desdejuni. Sortida a Orebic a la Península de Peljesac i trasllat amb vaixell a l'illa de Korcula. Visita de la ciutat de Korcula on es podrà admirar la Catedral de Sant Marcos,l’Església de Tots els Sants i les ruïnes del lloc on, presumiblement, va nàixer marco Polo. Posteriorment realitzarem un passeig fins el punt panoràmic de Glavice,amb les seues meravelloses vistes de la ciutat i de l’oceà. Dinar i tornada amb vaixell de Korcula a Orebic . A la tornada a Neum travessarem Peljesac, regió famosa pels seus vins. Breu parada per a fer una degustació de vins locals. Sopar i allotjament a l'Hotel Sunce.
8 d’agost. Trogir - Split . (dia sencer). Desdejuni i sortida cap Split, la capital de la Dalmacia. Dinar. Visita guiada pel port, pel passeig marítim i entrada als
soterranis del Palau de Diocleciano, construït el segle IV. El palau emmarca tota la part històrica de la ciutat, que s’ha desenvolupats al voltant del palau. També hi ha esglésies romàniques, palaus i fortificacions medievals. A la vesprada visita guiada a
Trogir, declarada Patrimoni de la Humanitat, on el traçat quadriculat de l'antiga ciutat grega s'ha enriquit
al llarg dels segles amb construccions de diversos estils: esglésies romàniques i palaus renaixentistes i barrocs del període venecià. Regrés a l’hotel. Sopar i allotjament.
9 d’agost.Trsteno , Ston i Mali Ston (dia sencer). Després del desdejuni visitaran l'Arborètum de Trsteno, un dels mes bonics racons de la regió, que va ser aixecat el segle XV com a residència d'estiu d'una influent família noble
de Dubrovnik. Aquest parc renaixentista, és l’únic arboretum en tota Dalmacia, i especialment pels seus plàtans asiàtics amb més de 400 anys d’antiguitat. Dinar a Mali Ston, lloc conegut per la seua tradicional criança d’ostres des dels temps dels romans. Després visita a la bella localitat fortificada de Ston
- la ciutat en la qual es troba "la muralla xinesa europea. Entre Ston i Mali Ston s’estén un sistema de murs fortificats i els edificis construïts durant el segle XIV per a la defensa dels atacs turcs. Temps lliure. Sopar i allotjament.
10 d’agost. Sortida Neum / Dubrovnick aeroport /Barcelona. Desdejuni. Trasllat a l'aeroport de Dubrovnick. 9.35 hores. Sortida en vol VY 7702 destí Barcelona. 11.45 hores. Arribada a Barcelona.
|
Jordi Davó: Sopar i Xarrada
| | 12/05/2010
SOPAR I XARRADA AMB JORDI DAVÓ
El divendres 14 de maig, a les 21.30 hores, en el Casal tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb Jordi Davó que ens parlarà d'El provincialisme, un mal antic.
Jordi Davó i Moltó (Alcoi, 1973) és tècnic lingüístic i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Figura entre els redactors del Diccionari d'Història del País Valencià (Edicions 62, 2005), en les últimes eleccions al Parlament Europeu formà part de la candidatura Bloc-Coalició per Europa.
Punts a debatre:
Ordenacions del territori
Motius de la divisió provincial
Èxit d'aquest model d'organització per al sistema centralista espanyol
Arrelament que han tingut les províncies
L'entusiasme per a determinats partits i polítics: el fabrisme (Carlos Fabra) a Castelló de la Plana, i l'alacantonisme a Alacant
|
Activitatd en maig i juny
| | 06/05/2010
ACTIVITATS DURANT MAIG I JUNY
MAIG
Dissabte 8, a les 8 del matí, eixida per fer l’excursió al Barranc dels Tarongers (Vall d’Albaida).
Dijous 13, a les 9 de la nit, Sopar i Cinema. Sopar d’entrepà i a les 9.30 hores projecció de la pel•lícula ‘El tren de la memoria’.
Divendres 14, a les 21.30 hores, al Casal, Sopar i xarrada amb Jordi Davó, que parlarà sobre ‘El provincialisme, un mal antic’ .
Dissabte 22, visita a la ciutat d’Ibi. Eixirem de l’Alcúdia a les 9 del matí. Cal apuntar-se per reservar el dinar en un restaurant.
Dijous 27, a les 10 de la nit, en el Casal, reunió del Grup de Lectura amb Joan Olivares per comentar amb ell el seu llibre ‘Pell de pruna’. Si el compreu a la llibreria l’Esplai teniu els socis un descompte del 25%. Podeu incorporar-se aquest dia.
Dissabte 29, a les 8.00 hores, eixirem des de la Casa de la Cultura per fer l’excursió al Montgó (Marina Alta).
JUNY
Divendres 4, a les 21.30 hores, al Casal, Sopar i Xarrada amb Aurora Bau, que parlarà d’ El dret a morir dignament: el testament vital i l’eutanàsia’
Dijous 10, a les 9 de la nit, Sopar i Cinema. Sopar d’entrepà i a les 9.30 hores projecció de la pel•lícula ‘El taxista ful’.
Dissabte 12, visita a la ciutat de Gandia. Eixirem a les 9 del matí.. El guia serà Xavi, el responsable de l’agència de viatges ‘Iniciatives Culturals’ de Gandia.
|
BARRANC DELS TARONGERS I EL POU CLAR
| | 05/05/2010
EL BARRANC DELS TARONGERS I EL POU CLAR (BOCAIRENT – ONTINYENT)
El proper dissabte 8 de maig anirem a Bocairent per fer un barranc molt bonic, el dels Tarongers, i després visitarem el Pou Clar d’Ontinyent .
CRÒNICA PER A OCIOSOS
La marxa del dissabte 8 de maig ens porta a la Vall d’Albaida, concretament a la població de Bocairent.
Podria ser un recorregut circular, d’aproximadament tres hores i mitja que ens duria pel camí vell d’Ontinyent, però la carretera moderna que uneix les dues poblacions i a la qual arriba la senda, ens fa replantejar-lo.
Eixirem de Bocairent pel Pont Darrere la Vila ( un pont de pedra preciós). Després d’unes quantes revoltes arribareu a l’entrada senyalitzada del Barranc del Tarongers.
Eixirem des de la casa de la Cultura de L’Alcúdiaa les 8. Sabeu que no tenim problemes per a quasi res (si fóra per a res seríem perfectes i .... avorrits), però aquesta vegada és recomanable que completem cotxes. Cal dur esmorzar i dinar.
El barranc és preciós i anem per ell entropessant amb sèquies i runes de vàries indústries tèxtils que utilitzaven l’aigua com a força motriu.
Esmorzarem en arribar a la primera d’elles, aproximadament entre les 10 i les 10 i mitja.
La vegetació és l’acostumada: els matolls habituals, pins i a més a més apareixen arbres de ribera: oms, xops, lledoners que en una lluita incessant creixen buscant la llum i arriben a altures impressiona nts. La figuera i el baladre també són espècies recurrents en els barrancs. Recordeu allò de :
A ta mare l’he vista
En el barranc de l’assut
....
O el que cantava el grup Uc d’Eivissa:
Flors de baladre en un torrent
Per on no passa mai sa gent
Amb poca cosa tenen prou
Per traure un núvol del cel blau.
Flors de baladre en un torrent
No es venen per deu ni per cent.
Seguim...., la senda s’enfila per una costera que no ofereix dificultat, tret dels ciclistes amb els quals podem trobar-nos. De tant en tant hi apareixen passos excavats en la mateixa pedra a colp de pic i massa, segurament per facilitar el trànsit de mules, ases, cavalls .... i per suposat, el nostre.
La vista és esplèndida.
El nom del barranc que hem recorregut tindria sentit en algun moment de la història, perquè tarongers no en vorem ni un.
El dia continuarà amb una visita al Pou Clar d’Ontinyent, on dinarem en la zona d’oci.
En resum: còmoda, curta i bonica. Porteu bon calçat, aigua i barrets, gorres, que el cap que paga la pena de protegir és el que tenim damunt dels muscles. L’entusiasme no cal llogar-lo, el porteu sempre.
Salut i fins el 8.
Atentament Rosa.
|
Coneix els nostres autors
| | 16/04/2010
CONEIX ELS NOSTRES AUTORS
El divendres 16 d'abril, al Casal, hem preparat la programació següent:
20.30 hores. Inauguració de l'exposició d'il·lustracions de Jesús Huguet
21.15 hores. Presentació del llibre 'Jaume el Conqueridor',de Jesús Huguet, Edicions Camacuc
22.00 hores. Sopar i xarrada amb Anna Ballester, que parlarà sobre 'Les accions i instruments per a l'animació lectora'
ANNA BALLESTER
-És professora de secundària, del cicle formatiu d’Educació Infantil
- Postgrau per la Universitat de València en “Llenguatge Total:Tècniques d’Expressió.”
- Titulada en Art Dramàtic pel centre “OM teatre” de València.
-Membre de l’Associació Valenciana d’Expressió i Comunicació (A.V.E.C).
-Membre del Patronat de la Fundació Bromera per al Foment de la lectura.
-Ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat sobre Animació a la lectura, dinamització de biblioteques i Dramatització, en varios centres de professors (València, Godella, Sagunt,Alzira, Alcoi, Gandia, Castelló, Vinaròs, Almeria, Inca, Avila), per al Servei d’ús del valencià de la Generalitat Valenciana, a l’Escola Normal de Magisteri de València i a l’Escola universitària Edetania.
-Ha realitzat tallers de didáctica de la poesia en nombrosos centres educatius, a l’escola de Magisteri de València, per a la Generalitat de Catalunya i per a l’associació Galtzagorri del País Basc.
- Ha actuat com contacontes en nombroses ocasions i espais diferents: Biblioteques escolars, biblioteques municipals, llibreries, Cases de cultura, festivals de contes (Torrent,Chelva, El Portell de Morella), festes o trobades escolars, col•lectius de dones, sessions nocturnes per adults, al Museu de Belles Arts, al Centre de cultura Contemporània “Octubre” i en la Sala Escalante de la Diputació de València.
- Ha publicat varios articles en revistes especialitzades de Literatura infantil i juvenil (“CLIJ.Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil”, “Guix”, “Terbolí” , “Articles de Didàctica de Llengua i Literatura”, “Escola Catalana” i “Primeras notícias”
|
ASCENSIÓ AL CIM D’AITANA
| | 24/03/2010
AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
COLLA DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L'ALCÚDIA
ASCENSIÓ AL CIM D’AITANA DES DE LA FONT DE PARTEGAT
Data: 27 de març
Eixida: 8 del matí des de la Casa de la Cultura
Comarca: L'Alcoià
Punt de trobada:El punt de trobada per als que veniu del nord, com per als que anem des del sud será el municipi de Muro d’Alcoi. El carrer que entra a Muro és ample i ens permet aparcar en doble fila uns minuts mentre esperem els darrers.
Com aplegar:Una vegada reagrupats, anirem en cotxe fins al poble de Benifato, a l’entrada d’aquest poble, junt a una caseta de llum i d'un xalet que es diu "La Foia", agafarem una desviació a la dreta cap a la Font del Partegat, segons assenyala un cartell. Aquesta carretera de muntanya en 4 km ens deixarà en la font. Un km i mig abans d'arribar-hi, rebutjarem una carretereta descendent a la dreta que mena a la Font dels Xorrets. Deixarem doncs el cotxe a la Font de Partegat des d'on iniciarem l'ascensió a la serra Aitana.
DESCRIPCIÓ
Itinerari senyalitzat, encara que poc en la part final. Aigua podem trobar-ne en la font de partida i la resta que trobem pel camí. Els temps estan calculats seguint la marxa regular sense parades d'un excursionista acostumat a caminar per la serra.
Si en algun nom ens hem equivocat, per error o per desconeixement, us preguem ens ho comuniqueu, així com les possibles alteracions en l'itinerari provocats pel pas del temps o per la influència humana. Gràcies.
L'EXCURSIÓ
L'itinerari d'aquesta excursió ens porta des de la Vall de Guadalest al cim de la més alta muntanya de les comarques del sud del País Valencià, l'Aitana. El sender és cómode fins la font de la Forata, a partir d'on es fa pedregós i una mica acidentat.
0:00
Prenem el camí ascendent a l'esquerra de la font, seguint la indicació d'un cartell que identifica el PRV.10 a Sella (17 Km). Al poc, prenem un sender ascendent a la dreta al costat d'una senyal groga i blanca de sender de xicotet recorregut, dirigint-nos cap a una caseta a la nostra esquerra.
0:03
Passem per enfront de la caseta.
0:06< r>
Tropessem amb un caminet, el prenem cap a la dreta en direcció als penya-segats. Rebutgem al poc una bifurcació a l'esquerra. Ens trobem a la raconada coneguda com el Racó del Teixos.
0:11
En aplegar a una cadena que barra el camí cap a una caseta, prenem el sender ascendent que trobem a la nostra dreta. Sense adonar-nos, haurem passat per la vora de les fonts Vella i la de Giner.
0:22
Al deixar de veure el paratge de la Font de Partegat al nostres peus, rebutgem un sender a la dreta.
0:33
Rebutgem un sender descendent a la dreta cap a una caseta on arriba un camí. Per eixe camí també arribariem a la Font de la Forata com podrem comprovar des de més amunt. Nosaltres seguim en direcció a les antenes del cim que veiem al fons.
0:36
Seguint pel sender arribem a la Font del Mendós, a la vora d'un anouer. Un cop passat aquest tornem a agafar el sender a l'esquerra.
0:40
Ens trobem amb un altre sender que prenem cap a la dreta, convertint-se un poc més avant en un caminet.
0:45
Rebutgem el caminet descendent a la dreta que ve de la casa que hem esmentat abans.
0:49
Rebutgem un altre caminet ascendent a l'esquerra.
0:53
Arribem a la Font de la Forata, descobrint a la seua esquerra el penyal amb el forat que li dona el nom. Des d'aquí ja podem contemplar panoràmiques de l'altra vessant de la serra cap al Montcabrer que veiem al fons. Per a dirigir-nos al cim, cap a l'antena de més a l'esquerra que és on s'acaba la tanca que envolta el conjunt d'antenes, agafem un sender darrere la font, primer cap a una roca que tenim ben aprop, i després cap al final de la pineda que hem de vorejar pel seu costat esquerra. En acabar aquesta el sender es perd una mica entre la pedrera, però no hi ha pèrdua ja que tenim el pas de la rabosa a un pas.
1:15
Assolim la carena de la serra, trobant-nos ara en la part lliure més alta de l'Aitana. El cim propiament es troba dins el recinte tancat, però des d'on estem, o des d'algun penyal pròxim, podem atisbar les meravelloses panoràmiques, sempre tenint ben aprop la imponent silueta del Puig Campana.
Cal portar esmorzar i dinar.
Donar les gràcies als amics de la Colla Muntanyenca del Campello que tenen penjat aquest itinerari en la seua web www.colla.org
|
Les Macollades de l'Aigualeig
| | 09/03/2010
AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
COLLA DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L'ALCÚDIA
LES MACOLLADES DE L'AIGUALEIG D’OLOCAU
Data : 13 de març
Eixida : 9.00 hores des de la Casa de la Cultura
Comarca : Camp de Túria
Temps : Unes tres hores
Dificultat : Poca
Descripció:
UN PAISATGE EUROPEU COM UN BE AMBIENTAL.
El patrimoni natural del terme municipal de la vila d’Olocau ( Camp de Túria) està format principalment per les pinedes i per un conjunt d’arbres de cultiu entre els quals destaquen majoritàriament les garroferes, oliveres, ametllers i mes modernament els taronger i altres arbres fruiters típics de la conca de la Mediterrània.
La garrofera (Ceratonia siliqua) ocupa el major espai arbrat del terme municipal hi ha estat el cultiu principal de les terres d’Olocau , tal vegada per això és considerada la mare de les collites i el seu nom entre nosaltres és femení, garrofera, planta mare d’aquell món agrari. Així l’anomenem a tot el Camp de Túria, sempre que parlem d’ella.
El cultiu de la garrofera a les terres d’Olocau fon una aportació de la cultura dels sarraïns com veiem en els documents del segle XIV, XV i XVI. Nota curiosa es un document de 1655, que parla de les garroferes que pertanyien en aquell moment a la parròquia de Nª Sª del Roser i que ens diu que abans eren propietat de la mesquita, garroferes que encara podem trobar al voltant de la Depuradora Municipal.
El 1747, el capità general de València, comte de Caylús va ordenar una justificació dels fruits que es recollien en les poblacions valencianes. Les autoritat de la vila d’Olocau diuen que recullen 2000 arroves de garrofes, després de la pesta que ha deixat solament quatre veïns a la vila. El llibre de Cabreus del Comtat d’Olocau de 1755 ens confirma l´existència d’aquests arbres al seca i a l’entorn de les hortes. Anys mes tard Josep Cavanilles el 1792, dona la xifra de 1200 arroves de garrofes que es recolleixen. El fet es que cada vegada es va anar plantant mes arbres i després de la desaparició de les vinyes molts dels camps situats a les zones muntanyenques van ser plantats de garroferes. El 1955, un informe de la Hermandad de Labradores y Ganaderos ens diu que es recollien en el terme d’Olocau unes 500.000 Kg de garrofes, que en aquell moment es pagaven a 1’30 pessetes el kg, la qual cosa representava un total de 650.000 pessetes.
La desaparició dels animals de carrega amb l’introducció del tractor anava a aconseguir que molts dels camps situats en rotxes i pendents foren abandonats i deixaren de cultivar-se a partir dels anys 60. Al Camp de Túria el 1960 hi havia 13.331 ha dedicades a les garroferes, les quals al 1998 s’havien reduït a 8.323. Actualment la baixada dels preus de la garrofa fa que molts productors deixen de recollir-la i siga un cultiu amb franca regressió així i tot el País Valencià, encara continua essent el major productor de garrofa de tot l’Estat.
D’aquest conjunt arbrat destaquen concretament unes zones de terrenys rocallosos del voltant de les hortes morisques situades a l’entorn de la vila d’Olocau on creixen les garroferes. En el parlar local aquestes zones són anomenades les macollades. Paraula que sembla derivada del castellà macolla, que segons el Diccionari Valencià-Castellà d’Escrig i Martínez (1887), advocat natural de Llíria, vol dir: Conjunto de espigas, vàstagos o flores que nacen de un mismo pie. Segons Coromines, en el Diccionario Etimologico de la Lengua Castellana diu que es una paraula popular en alguns punts d’Espanya i d’Amèrica. Però, es estranya en altres llengües llatines. Sols en València, recull Escrig la paraula macòlla, paraula que es estranya en general en els dialectes catalans. També, Coromines aporta la paraula àrab maqùlla, “com lloc on creix una planta” i nosaltres, creiem que aquest podria ser l’o rigen de la paraula macollà del parlar olocauí, que fora un préstec dels sarraïns, “ com lloc on creixen les garroferes filles d’altres anteriors”.
En el cas d’Olocau, són garroferes que creixen en terrenys molts rocosos però que estan al voltant de les hortes, la qual cosa fa que la producció d’aquest arbres siga molt abundant. El conjunt representa un espai rústic ( cultivate landscape), segons la classificació de la II Conferència Mundial sobre Parcs Naturals. 1972, que significa : Àrees transformades per una agricultura primitiva, no mecanitzada que representa una cultura popular. Les garroferes de les macollades – com són anomenades aquestes partides- són en gran part arbres mes que centenaris, filles d’altres anteriors que mantenen la mateixa soca i arrels. I és així com aquestes garroferes ja de per si centenàries donaren origen a nous arbres alguns dels quals podem dir que van ser plantades pels andalusins als segles XII o XIII. Segurament els arbres actuals representen el conjunt més nombrós i més vell de garroferes de tota la conca de la Mediterrània.
Els conjunts arbrats de garroferes coneguts com les macollades s’agrupen en les següents partides del terme d’Olocau: l’Èdua, la Basseta de l’Amara, la Barrancà i l’Aigualeig. Espais que formen una arbreda que envolta les primitives hortes morisques, on les garroferes per la seua vellúria, mostren els troncs de formes retorçudes i fantàstiques, juntament amb els murs de pedra seca, les construccions de roques que aguanten algunes de les branques que mostren perill d’esgarrar-se. Tot aquest conjunt d’elements, creen en el visitant una mena d’ambient ombrívol i misteriós que segur que captiva i fa recordar els conjunts arbrats dels llocs de llegendes i aventures.
Ara tot aquest conjunt natural arbrat de les macollades està en una situació precària, ja que molts dels seus propietaris, davant el poc rendiment econòmic de les garrofes, abandonen el cultiu, amb la qual cosa creixen al seu voltant els arbusts i pins que dificulten la seua creixença; tampoc es realitzen les esporgues corresponents, una de les necessitats bàsiques de les garroferes, i, a més a més, les branques que s’esgarren augmenten els perills dels incendis, els quals són la màxima amenaça per al conjunt de la macollà de l’Aigualeig, (....perquè creix el bosc de pins de la costera de dita Penya incorporant camps que abans eren cultivats i ara és una pineda.)
Al llarg dels segles, la gent d’Olocau ha conservat aquestes contrades d’arbres, amb una gran cura. En el transcurs de l’any es feien neteges del sòl, esporgues, obertura de forats als grans troncs, instal·lació de pilars de rodeno per aguantar les branques més grans, etc..., tot un procés d’atencions que aquests arbres demanen i que ara n’estan mancats. Això fa que la seua vida entre en un procés de desaparició, ja que la tendència de qualsevol garrofera és tornar al seu estadi originari, que és el de ser arbust. Encara estem a temps d’impedir la pèrdua d’aquests vegetals vius que formen possiblement l’arboretum de garroferes més complet i extens d’Europa.
DECLARACIÓ DE PAISATGE PROTEGIT
Una de les actuacions que caldria portar endavant per protegir aquesta conjunt arbrat de les Macollades olocauines seria la declaració de paisatge protegit per part de la Conselleria de Territori i Habitatge a proposta de l’Ajuntament d’Olocau.
La Llei 11/1994 de 27 de desembre de la Generalitat Valenciana d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana contempla la figura de paisatge protegit com especialment indicada per a la conservació i gestió racional d’ambients significatius per la relació harmoniosa entre l’activitat humana i l’ambient físic.
El regim de gestió de l’espai protegit propugna l’ús sostenible dels recursos naturals, s’inclou en aquest concepte una important funció social derivada de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals.
Ferran Zurriaga i Agustí
|
Emili Casanova: Sopar i Xarrada
| | 03/03/2010
SOPAR I XARRADA AMB EMILI CASANOVA
El divendres 5 de març, en el Casal(C/ Sant Jaume, 31), a les 21.30 hores, tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb Emili Casanova, catedràtic de la Universitat de València i membre de l'Acadèmia Valenciana de la llengua, qye parlarà d'El paper de les comarques en la cultura valenciana.
Porteu solament l'entrepà
EMILI CASANOVA HERRERO
Va nàixer a Agullent l’any 1956. Doctorat en Filologia Hispànica per la Universitat de València amb una tesi dirigida pel professor Manuel Sanchis Guarner. Catedràtic de la Universitat de Valènci a. Ha impartit i realitzat publicacions sobre Dialectologia Valenciana, Gramàtica Històrica Catalana, Onomàstica, Història del Lèxic i Lexicologia, Llengua Occitana, Comentari Filològic de Textos, Llengua Catalana Comparada i València dels Mitjans de Comunicació. És premi Fara udo de Sant Germain de l’Institut d’Estudis Catalans. Membre d’associacions científiques europees i membre de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Ha estat membre del Consell General de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i president de la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals. És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
|
SENDER PRV-155 SERRA DEL FRARE A BIAR
| | 22/02/2010
AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
COLLA DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L'ALCÚDIA
SENDER PRV-155 SERRA DEL FRARE A BIAR
(Adaptat al Bloc de Progrés)
Data: 27 de febrer
Eixida: A les 8.00 h des de la Casa de la Cultura de l'Alcúdia
Comarca: Alt Vinalopó
Temps: 4h 34 minuts
Dificultat: Mitjana
Altura màxima: 1.044 m
Distància total: 12.885 m
Punt de trobada: 1ª redona al entrar a Biar venint des de Castalla. La redona está decorada amb unes oliveres xicotetes podades de forma ornamental.
COM ARRIBAR
Al meu parèixer el millor trajecte per aplegar a Biar és venint per Alcoi, encara que el port d'Albaida no està acabat i el barranc de la Batalla tampoc, la circumval·lació d'Alcoi si que ho està i el trajecte és més curt. Després del barranc de la Batalla, la carretera es torna a convertir en autovia, aplegant a Castalla hi ha una eixida de l'autovia cap a Villena heu d'eixir per aquesta, en aquesta autovia passareu per les afores de Castalla i un poc més avant eixireu per el desviament cap a Biar. Ja continuant per aquesta carretera aplegareu al poble. A l'entrar a Biar hi ha una redona amb unes oliveretes podades de forma ornamental, en la primera eixida de la redona ens trobem.
DESCRIPCIÓ
L'itinerari del PR té el seu inici en el paratge de la Mare de Déu amb direcció a Les Foietes (1-25'), però nosaltres començarem un poc més avant a la urbanització El Navarro per estalviar-nos uns centenars de metres que es realitzen per asfalt. Des d'aquesta i realitzant un canvi de direcció a l'esquerra, enllaçarem amb la pista que ens endinsa en la Serra del Frare fins a arribar a un encreuament que ens portarà fins a la Font de Sant Joan (2-38'), passarem per davant d'una vella i abandonada antena repetidora amb el Pic del Frare al fons (2II) ens endinsarem per una xicoteta pista amb un desnivell de 150 metres que enllaça amb la senda (recup erada) que ens acostarà a la Fonteta de Sant Joan, actualment sense aigua, però amb una excel·lent projecció paisatgística (2III-3-10'). Podem esmorzar en aquest lloc.
Continuarem per la senda fins a arribar a pocs metres del cim de la Serra del Frare o com normalment l'anomenen els biarencs Penya Tallà (1.044 m.) on tenim assenyalat “punt panoràmic principal del recorregut” (3II). Seguirem la senda amb direcció a la Font del Destallador (4-36') fins a arribar de nou a la pista forestal que circumval·la la serra.
Deixarem la senda realitzant un canvi de direcció a l'esquerra, per la pista forestal, tenint l'opció de visitar la Font del Destallador (4II), antic viver forestal que va servir per a repoblar la Serra del Frare en els anys 30 i 40.
Una vegada visitada la font (4III), continuarem el trajecte amb direcció al Comptador (5-45') per la pista forestal, fins a canviar el sentit de la marxa a l'esquerra novament per una senda que ens porta al cim del Comptador. Sense deixar la senda, tindrem l'opció de visitar la Cova Roja (5II), on hi ha un xicotet lloc d'acollida i resguard on el visitant podrà escriure en el “Llibre del senderista” qualsevol dada o curiositat que se li ocórrega (5III).
Una vegada de tornada a la senda i pel transcurs de la mateixa, es podrà visitar (a la dreta) l'antiga casa del guarda forestal enclavada en una paret de pedra, i que actualment està enfonsada. Seguirem en ascensió fins a aconseguir una panoràmica paisatgística impressionant. Aquest tram de la senda ha estat recuperat.
Poc després arribarem al cim del Comptador (5IV), pas estret on els pastors aprofitaven per a donar recompte al ramat (d'ací el seu nom).
Es desvia cap a la dreta per una altra senda amb direcció a l'Alt de les Voltes (6-17'), farem cim a l'Alt Redó (punt panoràmic) i continuarem amb una excel·lent panoràmica fins a arribar a un canvi de direcció de tornada novament a la urbanització, continuarem per una bonica senda (recuperada) arribant de nou a la pista forestal que ens tornarà al punt de partida, pel mateix itinerari d'inici.
Cal emportar-se esmorzar i dinar.
|
Sender del Patrimoni d'Alcora
| | 15/02/2010
AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
COLLA DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L’ALCÚDIA
SENDER DEL PATRIMONI DE L’ALCORA
Data: 20 febrer
Eixida: 8.00 h des de la Casa de la Cultura de l'Alcúdia
Comarca: L’Alcalatén
Temps:4 h 25’
Dificultat: Mitjana
Desnivell: 373 m
Altura máxima: 486 m
Distància total: 14.189 m
DESCRIPCIÓ:
La ruta és circular. El punt d’encontre d’on eixirem és la plaça de Sant Roc, al costat de l’Ajuntament de l’Alcora, on ens estarà esperant Inés, la nostra guia. La ruta s’anomena del patrimoni, i el per què ho trobareu a continuació. Anirem pel camí dels Bandejants que és una antiga ruta pre-romana que comunicava la Plana amb l’interior muntanyenc, fins aplegar a les Termes romanes de Santa, de la qual es conserva la planta completa de l’edifici termal, amb el forn, el sistema soterrani de circulació de l’aire calent, habitacions... A continuació aplegarem al  olí de Garcés, un antic molí fariner hidràulic que es troba a la vora del riu i a la vora del camí de Bandetjats. Un poc més avant trobarem una Sitja medieval, construcció per a emmagatzematge dels cereals. En un poc més d’un quilòmetre trompassarem amb l’ermita del Salvador, originària del segle XIII, construcció de reconquesta amb semblances amb l’església de la Salvassòria de Morella i de Coratxar de la Tinença de Benifassà. Pujarem al castell de l’Alcalatén, d’origen islàmic (S..X-XI) d’on es domina tota la vall del riu d’Alcora. Visitarem la mina i el Forn de Cabres, en una zona d’argila i de margues, matèries emprades per a la fabricació de ciment. Veurem una olivera catalogada com a arbre monumental, de quasi 5 m d’alçada i més de 5 m de perímetre. A un quilòmetre el Molí del Compte d’Aranda del S. XVIII, un dels set molins fariners que hi havia a l’Alcora. I aproximadament a 2 km entrarem de nou a la població de l’Alcora on donarem per finalitzada la ruta.
Cal que porteu l'esmorzar i el dinar
|
Encarna Sant-Celoni: Sopar i Xarrada
| | 11/02/2010
SOPAR I XARRADA AMB ENCARNA SANT-CELONI
El divendres 12 de febrer, en el Casal, a les 21.30 hores, tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb Encarna Sant-Celoni, poeta i novel·lista, que ens parlarà de la seua novel·la 'Al cor, la quimereta'. La veu d'una dona de poble.
Porteu solament l'entrepà.
‘Al cor, la quimereta’
‘Aquesta és una novel·la extraordinària per tres raons: perquè recupera una part de la història valenciana, perquè dignifica la vida de les dones i perquè conté una llengua realment admirable' Abelard Saragossà
Encarna Sant-Celoni
Va nàixer a Tavernes de la Valldigna l’any 1959. Ha guanyat els premis de narrativa següents: el Vila d'Alaquàs (1983), per La primera missiva, mais ce n'est pas la dernière; el Ciutat de Cullera (1983), per Dotze contes i una nota necrològica; el Joanot Martorell de Gandia (1985), per Siamangorina, i el Vila de Puçol (2005), per Guarda’t dels Jocs del destí. Accèssit del IV Ciutat de Torrent , amb Al cor, la quimereta (2003 i 2009), ha fet una versió en prosa del poema finlandés la Kalevala, d’Elias Lönnrot (1994), i ha traduït, de l’espanyol dos llibres juvenils de Josep Cháfer (El destí de Ben Sortut, 1989, i Salim, 1994), i del francés Els mil i un quarts d'hora, contes tàrtars, de Thomas-Simon Gueullette (2008). Quant a poesia, ha publicat Sènia de petits vicis (1989), arran de pantomima (1991), Dèria i fal·lera (1996), i Sediments d’albaïna i maregassa (2002); ha cotraduït del danés Sottovoce, d’Anne Marie Dinesen (1992), i DIGTE-POEMES, una antologia de la poeta Tove Ditlevsen (1995), i és l’antòloga d’Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona (2008). Així mateix, és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (1992) i Accent greu (2000); ha col·laborat en diverses revistes i publicacions, i ha participat en molts homenatges i llibres col·lectius, sobretot de poesia.
|
Sopar i xarrada amb David Hammerstein
| | 28/01/2010
SOPAR I XARRADA AMB DAVID HAMMERSTEIN
El divendres 29 de gener, a les 21.30 hores, sopar i xarrada amb David Hammerstein, exparlamentari del Parlament Europeu, que parlarà sobre 'Les experiències i anècdotes d’un ecologista al Parlament Europeu', en el Casal, carrer Sant Jaume, 31, de l'Alcúdia.
Porteu solament l'entrepà, la taula la parem nosaltres.
DAVID HAMMERSTEIN MINTZ
Va nàixer a Los Ángeles l’any 1955. Vingué l’any 1978 i té la nacionalitat espanyola des del 1986. Llicenciat en sociologia per la Universitat de Califòrnia. Ha treballat 15 anys com a professor de secundària en un col•legi de Godella. En els anys 80 i 90 va formar part del moviment veïnal en defensa del centre històric de València, sen membre de la directiva de la Federació de Veïns i vocal de la Junta Municipal de Ciutat Vella. Ha treballat com a assessor ambiental, com a traductor i guia cultural. Ha estat portaveu d’Els Verds del País Valencià, portaveu internacional de Los Verdes. Delegat espanyol enla Federació Europea de Partits Verds-Partit Verd Europeu. Va estar elegit eurodiputat en les passades eleccions europees del 2004. Ha tramitat nombroses queixes, mocions i preguntes davant el Parlament Europeu de distintes plataformes ciutadanes, com El Riu Segura, Ant-contaminació de Castelló de la Plana, Adena, Ecologistes en Acció, Salvem l’Horta... Ha publicat articles en la premsa i ha col•laborat en revistes i obres col•lectives sobre ecologia, agricultura, urbanisme, política internacional i educació.
|
ACTIVITATS DEL BLOC DURANT L’ANY 2010
| | 26/01/2010
ACTIVITATS DEL BLOC DURANT L’ANY 2010
GENER
14 Sopar i Cinema: Persépolis
16 XIV Pujada al Matamon (Ribera Alta)
23 Cabezo de Villamalur (Alt Palància)
29 Sopar i Xarrada amb David Hammerstein: ‘Experiències i anècdotes d’un ecologista al Parlament Europeu’.
FEBRER
5 Assemblea socis
11 Sopar i Cinema: De viaje con el Che Guevara
12 Sopar i xarrada amb Encarna Sant-Celoni i Verger:’Al cor, la quimereta’: la veu d’una dona de poble’.
20 Senda pel Patrimoni d’Alcora (L’Alcalatén)
25 Grup de lectura: Toni Cucarella ‘Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts’
27 Per les muntanyes de Biar (Alt Vinalopó)
MARÇ
5 Sopar i xarrada amb Manuel Sanchis-Guarner i amb Emili Casanova:’El paper de les comarques en la cultura valenciana’
11 Sopar i Cinema: Madrid 11-m
13 Macollà de l’Aigualeig (Camp de Túria)
18-19-20-21 Vall del Jerte,monestir de Yuste, Plasència,Càceres i Trujillo
27 Cim de la Serra d’Aitana (Marina Baixa)
ABRIL
15 Sopar i Cinema: Las cajas españolas
16 Sopar i xarrada:‘Coneix el nostres autors’: Exposició d’il•lustracions, presentació de llibres i conferència-xarrada
17 El Tossal (La Costera)
24 Manifestació a València
MAIG
8 Barranc dels Tarongers (Vall d’Albaida)
13 Sopar i Cinema: El tren de la memoria
14 Sopar i xarrada amb Jordi Davó:’El provincialisme, un mal antic’
22 Visita a Ibi
27 Grup de lectura:Joan Olivares ‘Pell de pruna’
29 Montgó (Marina Alta)
JUNY
4 Sopar i xarrada amb Aurora Bau:’El dret a morir dignament:el testament vital i l’eutanàsia’
10 Sopar i Cinema: El taxista ful
12 Visita a Gandia
AGOST
Viatge a Croàcia-Eslovenia
SETEMBRE
16 Sopar i Cinema:
18 Dia de la Muntanya Neta: Serra de les Raboses (Ribera Baixa)
23 Grup de lectura: Carme Miquel ‘La mel i la fel’
25 Visita a Albaida
OCTUBRE
1 Correllengua i XV Premis Jaume I
14 Sopar i Cinema:
16 Visita a la ciutat d’Ademús
23 Senda de les Pedreres-Coves del Truig (Ribera Alta)
NOVEMBRE
XII Mes de les Lletres
6 XVI Marxa a Millars (Canal de Navarrés)
A la cerca de l’esclata-sang
11 Sopar i Cinema:
25 Grup de lectura: Andrea Camilleri ‘Sense títol’
26 Taula de les Lletres i dels Menjars:
DESEMBRE
9 Sopar i Cinema:
10 Sopar i presentació de les activitats del 2011
|
EXCURSIÓ A LA VALL DEL JERTE
| | 02/01/2010
EXCURSIÓ A LA VALL DEL JERTE, MONESTIR DE YUSTE, PLASÈNCIA, CÀCERES I TRUJILLO
Dies 18, 19, 20 i 21 de març del 2010
Organitza: Iniciatives Culturals. Agència de Viatges Alternatius
Vall del Jerte.Festa de les cireres en flor
En el mes de març, cap a la segona quinzena més d’un milió de cireres convertix la vall en un paradís tenyit de blanc.
Els seus habitants celebren l’esdeveniment amb la Festa del Cirerer en Flor , en l’última quinzena de març celebrant diverses activitats.
Monestir de Yuste
És de l’orde de Sant Jeroni i el seu origen és de les primeries del S. XV quan es construís l’església i el claustre d’estil gòtic. En el S. XVI s’amplia el monestir baix la influència arquitectònica renaixentista plateresca. Carles V mor allí quan s’estava construint la seua vivenda.
Plasència
Va ser fundada pel rei Català Alfons VIII, l’any 1180. Les seues poderoses muralles comptaven a més de doble muralla i 78 torres defensives de les quals es conserven 22. La primera catedral, d’estil romànic, es va quedar inacabada i adossada a ella es va construir la catedral nova d’estil plateresc. La ciutat, com totes les ciutats de l’edat mitjana és de tipus radial, en què els seus carrers eren de tipus gremial, reunits cada grup de mercaders o oficis en un mateix carrer i tots girant al seu nucli central, la Plaça Major,on al seu voltant podrem contemplar una gran quantitat de palaus i cases senyorials.
CÀCERES
La ciutat antiga de Càceres constitueix un privilegiat conjunt monumental únic a Espanya. El recinte emmurallat de Càceres conté el conjunt d'arquitectura civil i religiosa més important del Renaixement espanyol que es conserva intacte en els nostres dies. La gran majoria dels edificis civils i religiosos que componen el nucli antic de Caceres data final del segle XIV, i especialment de les reformes, ampliacions i noves construccions efectuades durant el segle XV i el segle XVI. A causa d'aquest esplendor monumental, Càceres va ser declarada Monument Nacional el 1949 i, el 1986, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Palaus, casals, esglésies i convents es succeeixen sense solució de continuïtat permetent al visitant retrocedir
Trujillo
Destaca sobre el conjunt urbà la silueta del recinte emmurallat medieval, amb les seves nombroses torres i el castell àrab del segle X.
Predomina, però, l'arquitectura dels segles XV i XVI, particularment la civil, amb les seves mansions nobiliàries que li donen el caràcter a la ciutat, en molts casos lligades als principals personatges del descobriment i colonització d'Amèrica. Aquests descobridors i els seus descendents tornaven a la seva terra natal, fent-se construir magnífiques residències, en què quedava plasmada l'aventura americana.
La Plaça Major de Trujillo conforma un espai arquitectònic de gran bellesa i monumentalitat. En ella es troben les esglésies de la Sang, d'estil barroc, i la de Sant Martí, gòtic-renaixentista. Palaus com el de la Conquesta, plateresc, construït per Hernando Pizarro, amb un artístic balcó de cantonada.
PREU: 225 € (INCLOU 3 NITS D’HOTEL 3*, MITJA PENSIÓ, BUS, GUIA I ASSEGURANÇA)
|
|
