'Només socis' de Ferran Torrent
|  | 01/04/2008
GRUP DE LECTURA DEL BLOC
Pròxima lectura
'Només socis'
de Ferran Torrent
El 29 de maig del 2008, a les 10 de la nit, al Casal del Bloc, carrer del Calvari 13, de l’Alcúdia, Ferran Torrent ens acompanyarà.
Ferran torna a parlar de la corrupció política i l'especulació urbanística. A més recupera personatges com el detectiu Toni Butxana, l'excomisari Tordera i Joan Lloris .
L'acció està situada en Gilet. Allà hi aniran a viure dos nous veïns que volen tranquil•litat lluny de València. Són un exdetectiu, Toni Butxana, i un comissari de policia retirat, Tordera, que ha pogut permetre's l'escapada gràcies als diners de Lloris, empresari ressentit i aspirant a alcalde frustrat que no deixa de rumiar la venjança contra ells.
Els esdeveniments no tardaran a precipitar-se amb la irrupció d'una cèl•lula de Mossad al domicili de Butxana, els membres de la qual ho saben tot d'ell i no estan disposats a deixar-lo anar fins que els hagi ajudat a complir els seus misteriosos objectius.
Ferran Torrent és un dels escriptors més populars de la nostra literatura. No emprenyeu el comissari, Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina o l’illa de l’holandés, són només algunes de les seues novel•les, que solen gaudir de traduccions i versions cinematogràfiques igualment aclamades tant pel públic com per la crítica.
Qualsevol pot formar part del Grup de Lectura, i també es pot assistir simplement com oïent. Formar part del grup no significa obligar-se a llegir tots els llibres recomanats. U pot incorporar-se quan crega convenient o quan puga. No donem diplomes ni tampoc examinem, ni obliguem a que tots els lectors pregunten a l'autor convidat. Per motius de l'horari, la reunió comença a les 10 i acaba a les 12 de la nit.
Si eres soci del Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia i vas a la llibreria L'Esplai de l'Alcúdia aconseguiràs un 25% de descompte del llibre 'Només socis' si mostres el teu carnet de soci.
Col·labora:
Institució de les Lletres Catalanes
Generalitat de Catalunya
|
Sant Mateu-Ruta oliveres mil·lenàries
| | 28/03/2008
Sant Mateu-Ruta oliveres mil·lenàries
Comarca : Baix Maestrat
Eixida : 8.00 hores des de la Casa de la Cultura
Places: 38 (ocupades)
Preus: Socis 58 €; no socis 60 € xiquets 50 € (sopar, dormir, desdejuni i dinar)
Passarem el cap de setmana en el Mas de Miguelito 'Vall d'Àngel Casa rural ecológica' amb una capacitat per a 38 persones. L'alberg es troba a uns 3 quilómetres de Sant Mateu, darrere de l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels. El mas s'ha restaurat amb materials de la zona: fusta d'olivera, terra i pedra. S'ha restaurat amb  un pla basat en la bioconstrucció, reconstruir tenint en compte l'entorn. S'ha emprat l'energia solar, etc.
Farem una caminada per un recorregut senyalitzat i els altres passejaren per Sant Mateu i pels pobles del voltant.
El diumenge, tots, farem en la població de Canet lo Roid,la ruta de les oliveres mil·lenàries anomenda El Vilà Roig. Vorem la font romana del Vilà Roig, murs i construccions fetes amb pedra seca, vorem una barraca de pedra que servia de refugi i lloc de descans, i pel camí vorem oliveres mil·lenàries.
Acabarem la ruta tastant oli d'oliveres mil·lenàries i dinant menjars típics de la comarca del Maestrat.
|
Sopar i Xarrada amb Julio Ciges
| | 10/03/2008
Sopar i Xarrada amb Julio Ciges
El divendres 14 de març, a les 21.30 hores, Julio Ciges del Grup de Rectors del Dissabte, parlarà sobre 'Una Església que ens pregunta d'on venim i on anem', al Casal del Bloc de Progrés Jaume I que es troba al carrer del Calvari, 13, al costat de la plaça Tirant lo Blanc, on hi està la Casa de la Cultura i les restes del convent.
El Grup de Rectors del Dissabte està format per una trentena de sacerdots de la Diòcesi de València, i ja porten més de trenta anys d’existència. En la dècada dels anys setanta es constituí un gran col•lectiu anomenat “Assemblea de Servei Pastoral” que aglutinava a més de 80 rectors preoupats per portar a la pràctica la línia del Vaticà II. Posteriorment es van denominar “Grup de Rectors en Parròquies Populars i Obreres”, Açò va succeir quan el grup de rectors obrers s’incorporaren a l’Assemblea de Servei Pastoral. Han mantingut l’opció de fidelitat a la línia alliberadora del Vaticà II, però han començat a decantar-se per una opció de servei al món obrer (i amb ell als pobres) i per aproximar-se a la cultura i llengua del nostre poble. Finalment, i ja que en el grup no hi ha solament rectors en parròquies populars, o rectors obrers, sinó també professors i jubilats, es va acordar anomenar-se “Grup de Rectors del Dissabte”, pel dia de la setmana en el qual es reuneixen.
|
Xorret de Catí-Cresteria del Frare
| | 29/02/2008
XORRET DE CATÍ - CRESTERIA DEL FRARE – XORRET DE CATÍ
Comarca: La Foia de Castalla
Poblacions: Castalla - Petrer
Eixida: 8.00 h des de la casa de la Cultura-9.00 h Hotel de Xorret de Catí
Arribada: Xorret de Catí
Recorregut: 10,5 Kilòmetres
Temps Aprox.: 3 hores 35 minuts
Dificultat: Alta
Cartografia: IGN TIBI 846-IV (56-66) 1:25.000
IGN SAX 846-III (55-66) 1:25.000
Bibliografia: Rutes per l’interior de la Costa Blanca Editat per la Diputació d’Alacant
OROGRAFIA
Totes les variants d'aquesta senda es desenvolupen sobre el denominat "Espai del Maigmó", que comprén la Serra del Maigmó, i un conjunt de serres de menor ordre relacionades estructuralment amb la primera, (Serra del Frare, Els Castellarets, Rasos de Catí, etc.).
El relleu de la zona es caracteritza per una successió de valls o depressions i serres conformades basant-se en la naturalesa dels seus materials geològics. Les litologies dominants en la zona són clarament les calcàries, trobant terrenys argilosos i margosos en les depressions del terreny.
Les màximes altures les aconseguim en el Despenyador (1.161 m.) al Nord, i l'Alt del Cid (1.142 m.) al Sud.
ITINERARI
L'itinerari comença en l'Hotel Xorret de Catí. Prendrem la carretera que descendix cap a Elda-Petrer, fins a arribar a un senyal vertical que ens indica la direcció de la Cresteria del Frare. Seguint les indicacions de la senda arribarem al Pantanet. Una vegada estiguem en la presa del Pantanet, descendirem fins a la seua base per a després prendre un barranc en sentit descendent fins a la indicació vertical que assenyala el camí de la Cresta del Frare. Una vegada coronat el pic del Frare, iniciarem el descens per un senda que conduïx al Mirador de Catí. Des d'aquest punt prosseguirem el descens fins a arribar novament a l'Hotel Xorret de Catí.
|
Viatge a Egipte
| | 29/02/2008
VIATGE A EGIPTE
Del 17 al 24 març del 2008
RÈGIM.- Pensió completa en creuer i pensió completa en el Caire
Eixides: Hem llogat un bus que farà parades en Alberic, l'Alcúdia i Alginet
EIXIDA:
Alberic: 4.00 h
L'Alcúdia: 4.10 h
Alginet: 4.20 h
Aeroport: 9.30 h
Eixida a Luxor: 11.30 h
Arribada a Luxor:16.55 h
TORNADA:
Eixida El Caire: 20.30 h
Arribada Madrid: 00.15 h
ITINERARI
Dia 17.- Madrid - Luxor - Creuer pel Nil (mp)
Eixida en vol especial cap a Egipte. Arribada, assistència i trasllat al vaixell.Allotjament i sopar. Nit al vaixell.
Dia 18.- Creuer pel Nil (pc)
Després del desdejuni, comencem el programa de visites incloses al creuer. Visita del temple de Luxor, 
Dia 19. Creuer pel Nil (pc)
Arribada a Edfú. Visitarem el temple millor conservat d’Egipte, dedicat al déu Horus, la construcció del qual s’inicià al 237 a.C. Navegació cap a Kom Ombo per visitar el temple dedicat al déu Horoeris, representat amb cap de Falcó,i al déu dels cocodrils Sobek . Aquest temple està situat en una plataforma rocosa en una corba del Nil . Dinar i sopar al vaixell.
Dia 20. Creuer pel Nil (pc)
Aswan, situada en la frontera sur d’Egipte. Pujarem en faluca per fer un passeig al voltant de l´illa Elenfatina, on vorem l’antic Nilòmetre que servia per a mesurar les crescudes del riu. Després visitarem la presa alta i la cantera de granit, on està l’Obelisc inacabat. Dinar i sopar al vaixell.
Dia 21. Creuer pel Nil - El Caire (pc)
Desdejuni (picnic) dinar al vaixell . Excursió inclosa en autocar a Abu Simbel,  on visitarem els temples de Ramses II i Nefertari, i vorem una explicació dels treballs que feren per reubicar-los . Tornarem a Aswan, dinarem i tindrem temps lliure fins al trasllat a l’aeroport. Volarem a El Caire, i en arribar trasllat a l’hotel, sopar i allotjament.
Dies 22 i 23. El Caire(pc)
Aquests dies farem les excursions per a visitar les piràmides de Gizeh i l´Esfix amb l’entrada inclosa. I la panoràmica de la ciutat amb el barri Copto, la Ciutadella de Saladino i la seva bonica mesquita, el Museu Egipci i els tresors de Tutankamon i finalment el basar de Khan El Khalili. Temps lliure per a comprar o fer-se un te de menta a la teteria dels espills per descansar del ritme de la vida comercial i del trànsit de la gran ciutat
Dia 24- El Caire – Ciutat d´origen
Temps lliure en funció de l’hora d’eixida del vol, trasllat a l’aeroport i vol de tornada. Arribada i fi del viatge
L’hotel del Caire és el Zoser Partner , situat a les afores del Cairo, de 5*, les habitacions amb aire condicionat, caixa fort, secador, TV... I el vaixell és el Florence també de 5* que està també bé. L’eixida serà de moment des de Madrid.
 
|
Grup de Lectura: Assaigs de Montaigne
| | 25/02/2008
Pròxima lectura
« Assaigs, Llibre I "
de Michel de Montaigne, traducció de Vicent Alonso
El 28 de febrer del 2008, a les 10 de la nit,
al Casal del Bloc, carrer del Calvari 13, de l’Alcúdia
Vicent Alonso és professor de Filologia Catalana a la Universitat de València. Fundador i membre del consell de redacció de Caràcters. Ha traduït Baudelaire, Tristan Tzara i Montaigne i ha escrit els poemaris: Vel de claretats, Albes d’enlloc, Ritme de clepsidra , Cercles de la mirada i El clam de Jasó. Ha publicat articles d'opinió a l'Avui, El Temps, Levante-EMV... i de crítica literària en Daina, Caràcters, El Temps, Caplletra... Actualment escriu al Quadern de Cultura de l’edició valenciana d’El País. Ha editat els assaigs 'La trajectòria intel•lectual d'Ernest Martínez Ferrando' i 'Entre la poesia en prosa i el conte literari'; 'Les paraules i els dies'; 'Correspondència de Joan Fuster'; i l'antologia de contes de Martínez Ferrando 'La botiga de llibres vells'; i 'Trajecte circular. Notes d'un dietari'.
Els assaigs de Michel Montaigne (15553-1592) és una de les obres fonamentals de la tradició cultural d’Occident i un dels cims de l’humanisme. La seua influència és fonamental per entendre tant Pascal o Descartes com Fuster o Pla. Del primer llibre s’han venut més de 5000 exemplars.
Qualsevol pot formar part del Grup de Lectura, i també es pot assistir simplement com oïent. Formar part del grup no significa obligar-se a llegir tots els llibres recomanats. U pot incorporar-se quan crega convenient o quan puga. No donem diplomes ni tampoc examinem, ni obliguem a que tots els lectors pregunten a l'autor convidat. Per motius de l'horari, la reunió comença a les 10 i acaba a les 12 de la nit.
Col·labora:
Institució de les Lletres Catalanes
Generalitat de Catalunya
|
De Vilallonga a Terrateig
| | 18/02/2008
De Vilallonga a Terrateig pel riu Serpis
Data: 23 de febrer
Eixides: 8:00 des de la Casa de la Cultura de l’Alcúdia.
9:00 des de IES Ausiàs March de Vilallonga
Comarca: la Safor, el Comtat i la Vall d’Albaida
Distància: 13,9 km aprox
Temps: 5 hores
Dificultat: mitjana
Descripció del riu Serpis
Format a les faldes de la Serra de Mariola del Carrascar de la Font Roja, en els barrancs de Polop i Troncal, i en les faldes de la Carrasqueta, el Serpis és un riu que travessa les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Safor. En el seu curs alt també rep el nom de Riu d'Alcoi. Té un cabdal mitjà de 2,5 m³/seg. En l’Orxa (Marina Alta), una superfície de conca de 752,8 km2 i una longitud de 74,5 km. Popularment s'ha reconegut el naixement del riu Serpis a la unió del riu Barxell i el riu Molinar.
A partir de l'Orxa el llit s'estreny i discorre per un angost congost entre la serra d'Agullent per l'esquerra i el massís de la Safor per la dreta. Este tram encaixonat es denomina Barranc de l'Infern. Travessa la ciutat de Gandia, i desemboca en el Mediterrani j nt el Grau.
Font: wikipèdia
L’itinerari
El punt de trobada amb els nostres amics de Terrateig, que ens faran de guia, és a l’institut Ausiàs March de Vilallonga. Des d’ací ens avançarem amb els vehicles fins a la font de la Reprímala on començarà la travessa. Caminarem pels camins paral•lels al riu Serpis, aigua amunt, fins a entrar a l’antiga via del tren Grau de Gandia – Alcoi ara convertida en camí. A la mitja hora de caminar pararem a esmorzar. Al llarg del camí ens endinsarem en els túnels per on passava el tren (caldrà dur llanterna). Seguint la senda passarem pel costat d’una antiga fàbrica de llum, ara en desús, que aprofitava un xicotet salt per produir electricitat per als pobles veïns. Més avant trobarem la represa del barranc de l’Infern des d’on eixia el canal que produïa el salt per a la central hidroelèctrica. En aquest punt ens enfilarem a la carena de la muntanya pel marge esquerre del riu, fins a arribar al paratge anomenat el “collao”. Una vegada haguem muntat la serra, arribarem al Pla de les Fonts on podrem descansar i recuperar l’alé. Des d’ací començarem a baixar al poble de Terrateig on ens esperarà el dinar. Després de dinar recuperarem el cotxes que havem deixat a Vilallonga.
|
Visita a l'exposició 'València capital cultural de la República'
| | 13/02/2008
València capital cultural de la República
Activitat: visitar l'exposició
Lloc: La Nau-Universitat de València
Dia: dissabte 16 de febrer
Hora: eixida a les 9.00 des de la Casa de la Cultura
Temps: dos hores
Com sabeu, el proper divendres esteu convidats a assitir a la xarrada d'Alfons Cervera sobre la 'Memòria històrica, una moda?', i com a continuació de la xarrada, el dissabte
també us convidem a que ens acompanyeu a València per veure l'exposició que es troba al edifici La Nau- Universitat de València 'València, capital cultural de la República.1937-2007, de la qual el comissari ha estat Edelmir Galdón qui serà el nostre guia, i veurem:
1. De la defensa de la República a la defensa de la cultura.
2. La protecció del tresor espanyol
3. l'art al servei del poble
4. Llibres a l'infern
5. Juan Negrín. metge i cap del Govern.1982-1956
|
Alfons Cervera. Sopar i xarrada del Bloc
| | 11/02/2008
SOPAR I XARRADA DEL BLOC
El divendres 15 de febrer, a les 21.30 hores, Alfons Cervera parlarà sobre 'La memòria històrica, una moda?', al Casal del Bloc de Progrés Jaume I que es troba al carrer del Calvari, 13, al costat de la plaça Tirant lo Blanc,on hi està la Casa de la Cultura i les restes del convent.
ALFONS CERVERA
Naix a Gestalgar (La Serrania). És escriptor i periodista i dirigeix el Fòrum de Debats de la Universitat de València. Els seus llibres són De vampiros y otros asuntos amorosos, Fragmentos de abri,l La ciudad oscura, Nunca conocí un corazón tan solitario), El domador de leones, Nos veremos en París, seguramente, El color del crepúsculo, Els paradisos artificials, Maquis, La noche inmóvil ,La risa del idiota), L’home mort (Premi de novel.la Ciutat d’Elx), El hombre muerto, versió en castellà de l’anterior, traduïda pel mateix autor, La sombra del cielo, Aquel invierno ,La lentitud del espíaI els llibres de poemes: Canción para Chose, Francia ( Premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana), Hyde park blues i Sessió contínua, Los cuerpos del delito (Poesia Completa). El 1991 apareix el còmic Adéu a la francesa, un àlbum amb guió seu i dibuixos de Juan Puchades. És col•laborador habitual des de 1985 de la cartelera Túria.
|
Barranc de Pedralbilla
| | 01/02/2008
DESCOBERTA DEL BARRANC DE PEDRALBILLA I
DEL CARRAIXET
Data: 9 de gener
Eixida: 8.30 hores des dela Casa de la Cultura
Comarca: Camp de Túria
Temps: 5 hores
Dificultat: Mitjana
Descripció dels barrancs
El barranc de Pedralbilla naix a la valleta de Buyuela (Gàtova), La Bolillola, dels documents medievals, en el sector N de les muntanyes de Portaceli ara conegut com Serra Calderona. Forma part de la conca del Carraixet . És un dels mes importants afluents d’aquest i recull l’aigua dels barrancs del Verro (Serra) i de l’Abella (Serra) per l’esquerra i per la dreta el barranc de Sentitx ( Olocau). Fon en part límit entre l’antic priorat de Portaceli i el comtat d’Olocau. Actualment separa en bona part del seu recorregut, els termes de Gàtova i Olocau del de Serra. Té un itinerari aproximat de 15 km.
El baladre (Nerium oleander) i el marfull (Viburnum tinus) formen els elements mes representatius de la vegetació, juntament amb els arbocers (Arbutus unedo) i el pi (pinus halepensis) entre altres.
El Carraixet, naix de la confluència del barranc de Torres i de Chirivilla al terme de Gàtova a 750m d’altitud i arriba a la mar Mediterrània en la partida dels Peixets d’Alboraia al N de la ciutat de València, després de recórrer 52’5 km amb una pendent mitjana de 1’45%. La seua conca te una extensió de 290 km/2, amb una orografia complexa. En el primer tram forma una estreta vall on es van construir els nuclis urbans de Gàtova, Marines i Olocau. Es un territori molt accidentat on aflora una litologia del Triàsic on predominen els rodenos i quan deixa la Vall d’Olocau, entra en les planures quaternàries formades per sediments i desemboca en la platja de sorres d’Alboraia .
Els llits dels dos barrancs estan formats per conjunts rocallosos, alguns d’ells molts singulars i pintorescs. Són les partides conegudes com els Doblegons al barranc de Pedralbilla i al barranc del Carraixet on podrem veure el Cap del Bou i el Cagalló del Rei.
L’itinerari
Vol ser una descoberta per els camins de l’aigua de dos barrancs importants de la Serra Calderona. Caminarem per el seu llit, per damunt de pedres i còdols arrodonits pel pas de les aigües i el silenci i la quietud se’ns farà més profunds.
L’itinerari es fa pel terme d’Olocau, una zona on l’activitat dels bandolers moriscs i després els cristians del segle XVII, deixaren la seua impremta en el noms de les partides, com és la Coveta del Bandoler, que recorda un del llocs on s’amagava Maties Oltra, un bandoler olocauí, del segle XVII.
Altres espais de l’itinerari, el de la Cova de la Pastrasima, ens recorda les llegendes de les “dones de l’aigua” les populars pastrasimes , que solen fer la bugada i estendre els seus llençols blancs les nits de lluna plena, en alguns racons dels barrancs de les Muntanyes de Portaceli.
Ferran Zurriaga i Agustí
|
Assemblea anual del Bloc
| | 28/01/2008
Divendres 1, a les 21.45 hores, en primera convocatòria, i a les 22.00 hores en segona, tindrà lloc l’assemblea anual de socis i sòcies,en el Casal del Bloc, amb els punt següents:
ORDE DEL DIA
1. Lectura i aprovació, si pertoca, de l’acta de la sessió anterior
2. Informació sobre l’associació
3. Elecció de tresorer i d’un vocal
4. Aprovació, si pertoca, de la liquidació del pressupost del 2007 i aprovació, si pertoca, del pressupost del 2008
5. Lliurament de carnets de soci
6. Propostes i suggeriments
|
Francesc Pérez Moragón, sopar i xarrada
| | 23/01/2008
SOPAR I XARRADA DEL BLOC
El divendres 25 de gener, a les 21.30 hores, Francesc Pérez Moragón parlarà sobre 'L'experiència de la revista Gorg', al Casal del Bloc de Progrés Jaume I que es troba al carrer del Calvari, 13, al costat de la plaça Tirant lo Blanc, on hi està la Casa de la Cultura i les restes del convent.
Cal que porteu l'entrepà. Nosaltres pararem taula. I si penseu vindre ho podieu dir.
FRANCESC PÉREZ MORAGÓN
Va nàixer a Algemesí l’any 1948. Periodista i escriptor. Llicenciat en Filologia Hispànica. Secció de Filologia Valenciana. Ha estat director de redacció de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, secretari de redacció de la revista L’Espill, dirigida per Joan Fuster, director del setmanari El Temps, assessor del Grup Parlamentari Mixt (UPV) de les Corts Valencianes, i d irector tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I; és editor de la Universitat de València, adscrit a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i membre de la Càtedra Joan Fuster. És autor dels llibres: Publicacions valencianes (1939-1974), 1974; Premsa clandestina al País Valencià (1962-1977), 1980; Contra l’Himno Regional, 1981; L’Acadèmia de Cultura Valenciana: història d’una aberració, 1982; Les Normes de Castelló, 1982; Arquitectura gòtica valenciana, 1991;Alfabestiari, 1992; Joan Fuster, el contemporani capital, 1994: També de pròlegs a diversos autors (Carles Salvador, Juli Just, Ignasi Villalonga, Miquel Duran de València, Vicent Andrés Estellés, Joan F. Mira, José Vicente Mateo, Joan Fuster) i d’articles d’història cultural. Ha estat comissari d’exposicions sobre Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Les Normes de Castelló i altres temes.
|
Pic Santa Anna
| | 16/01/2008
Pic de Santa Anna
Data: 19 de gener
Eixida: 9.30 hores, des de la Casa de la Cultura
Comarca: La Costera
Temps: 2 hores, pujar i baixar
Dificultat: Mitjana (forta ascensió per carretera asfaltada i per pista forestal)
“Quan el sol es troba d’alt del pìc de Santa Anna és migdia”. Aquestà era la referència que tenien el llauradors de la Ribera Alta, sobretot la dels situats al nord de la comarca, per acabar la jornada del matí i posar-se a dinar. En el cim de la muntanya, en el pic, es troba l’ermita de Santa Anna que fou construïda en el segle XVI, en terme de la Llosa de Ranes. L’ermita té un valor simbòlic, com totes les que es troben en els cims, i es està situada entre els termes de la Llosa i de Xàtiva. Existeix una romeria que es va deixar de fer l’any 1931, i a partir de 1986 tornà a iniciar-se.
L'Ermita de Santa Anna
L’ermita està situada sobre un tossal cònic que s’identifica des de qualsevol lloc de la comarca de la Ribera, de La Costera i d’altres comarques veïnes.
Al caramull, vigilant des de fa segles, Santa Anna ens oferei x un paisatge grandiós que abraça més de cent quilometres cap al nord i una cinquantena cap al sud, amb tants pobles que resulta laboriós, com a mínim, identificar-los,
Abans d’existir l’actual ermita n’hi hagué una altra construcció religiosa dedicada a la santa. L’actual ermita fou manada construir per un membre de la casa de Borja, que reedificà l’edifici preexistent potser per continuar la tradició familiar de devoció a la santa. No se sap amb exactitud la data de construcció, però les últimes investigacions indiquen una data centrada entre el 1525 i el 1545.
Abans d’arribar al cim trobem un gran edifici, restaurat en part recentment, amb zones d’aparcament i jardins. Es tracta de l’antic balneari de Santa Anna, que des de fa uns anys ofereix servei de bar i restaurant.
El veí més significatiu de Santa Anna és un altre tossal aïllat en la plana que dóna cara a l’est i que s’anomena El Puig, en el cim del qual podem contemplar una altra ermita.
Des de Santa Anna es divisa la mar, València i cims com el Benicadell, l’Aitana o el Caroig.
Els alcudians Ximo Sanchis, Manuel Boix i Josep Valls, van ser els encarregats de la restauració. I com s’ha demanat la clau la podrem visitar. I a dinar a casa.
|
XII PUJADA A MATAMON
| | 10/01/2008
XII PUJADA A MATAMON
Data: 12 de gener
Eixida: 9.30 h des de la Casa de la Cultura
Comarca: Ribera Alta
Temps: 2 hores pujar i baixar
Dificultat: cap
Com sabeu,Matamon, és la muntanya de la colla d'Amics i Amigues  de la Muntanya, és la nostra muntanya, la iniciàtica, la que ens considerem obligats a visitar-la almeny una vegada a l'any per què és la nostra, la que està més pròxima, la que quan mirem cap a ponent, cap a la posta de sol la vegem. Per aquests motius des de que funciona la colla, enguany farà 12 anys, no hem deixat cap any sense pujar al cim.
|
Activitats 2008
| | 08/01/2008
ACTIVITATS DEL BLOC DURANT L’ANY 2008
GENER
12 XII Pujada al Matamon (Ribera Alta)
19 Pic de Santa Anna (Ribera Alta)
25 Sopar i xarrada amb Francesc Pérez Moragon
FEBRER
1 Assemblea de socis
9 Barranc de Pedralbilla (Camp de Túria)
15 Sopar i xarrada amb Alfons Cervera
23 Vilallonga-Terrateig (Safor-Vall d’Albaida)
28 Grup de lectura
MARÇ
8 Xorret de Catí-Cresteria del Frare (L’Alcoià)
14 Sopar i xarrada amb els Rectors del Dissabte
Del 17 al 24 Egipte
ABRIL
5 i 6 Sender de Sant Mateu i ruta de les oliveres mil•lenàries (Baix Maestrat)
11 Sopar i xarrada amb Toni Gisbert
19 Cova del Candil (Ribera Alta)
26 Manifestació a València
MAIG
De l’1 al 4 Eivissa
9 Sopar i xarrada amb Anselm Bodoque
17 i 18 Caminant per la Tinença, de Fr edes al Boixar (Baix Maestrat)
24 Visita a Novelda
29 Grup de lectura
JUNY
6 Sopar i xarrada amb Ana Aguado
14 III baixada a la Cova Tallada (Marina Alta)
21 València (Jardí Botànic)
JULIOL
Del 4 al 6 Saragossa
SETEMBRE
20 Dia de la Muntanya Neta. La Murta (Ribera Alta)
25 Grup de lectura
27 Visita a Utiel
OCTUBRE
3 Correllengua i XIII Premis Jaume I
11 Visita a Vinaròs
18 V Caminada per la Senda dels Barrancs (Ribera Alta)
25 XIV Marxa a Millars (Canal de Navarrés)
NOVEMBRE
8 A la recerca de l’esclata-sang
X Mes de les Lletres
27 Grup de lectura
28 Taula de les Lletres i dels Menjars
DESEMBRE
12 Sopar i presentació de les activitats del 2009
|
|
