Font del Xorret
|  | 23/01/2012
Font del Xorret
Amics i Amigues de la Muntanya
Dissabte 28 de gener de 2012
Eixida: des de la Casa de la Cultura
Guia: Artur Boïls, professor d'Educació Física del Col•legi Heretats
Hora: 8.30 hores
Distància: 10 quilòmetres en total ( 5 d'anada i 5 de tornada ), lineal
.
Dificultat: mitja-alta.
Desnivell: sobre els 150 metres.
Comarca: Ribera Alta
Llocs d'interés: - Embalssament de Tous
- Naixement de la fo nt del "xorrico" i la seua antiga canalització que abastia aigua al poble de Tous Vell.
- El Castell de Tous
- Nova via ferrata de Tous
Comenzarem el sender on finalitza la carretera que du a les aigües del pantà.
Intentarem esmorzar en el Castell de Tous.
Si sofriu de vertígen millor no millor cap a baix.
Si tenim sort podrem vore cabretes monteses.
Caldrà dur aigua ( podrem omplir les cantimplores o botelles en la font ), esmorzar , gorra ( si fa sol ), botes de muntanya i ganes de gaudir del paissatge i de la companyia.
A dinar cadascú a sa casa.
|
Sopar i xarrada amb F. Pérez Moragon
| | 17/01/2012
SOPAR I XARRADA AMB FRANCESC PÉREZ MORAGON
El divendres 20 de gener, a les 21.30 hores, en el casal del Bloc (C. Sant Jaume, 31, antic carrer Santiago Apóstol) hi haurà una xarrada mb Francesc Pérez Moragon, què parlarà de "50 anys de Nosaltres els valencians".
Porteu solament l'entrepà. Nosaltres pararem taula.
FRANCESC PÉREZ MORAGON
Francesc Pérez i Moragón (Algemesí, 1948) és llicenciat en filologia hispànica, secció de filologia valenciana. Ha ocupat diferents càrrecs entre els quals podem destacar el de director de redacció de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana; secretari de redacció de la revista l’Espill, director del setmanari El Temps i director tècnic de política lingüística de la Universitat Jaume I.
Actualment és editor de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, en la Universitat de València, secretari de redacció de la revista internacional de filologia Caplletra i membre del consell de redacció de les revistes L’Espill i L aberints. Forma part de la comissió de la Càtedra Joan Fuster.
És autor dels llibres Publicacions valencianes (1939-1974) (1974), L’Acadèmia de Cultura Valenciana: història d’una aberració (1982), Les Normes de Castelló (1882) i també d’estudis sobre la figura i l’obra de Joan Fuster, entre ells, Joan Fuster, el contemporani capital (1994). Acaba de publicar Himnes i paraules. Misèries de la Transició valenciana.
NOSALTRES ELS VALENCIANS
Nosaltres, els valencians és una de les obres més ambicioses de Joan Fuster, plena d'implicacions socials i polítiques, que expressen el seu ideari personal i el dels sectors en què ha influït. Fou premiada amb la vuitena Lletra d'Or i la seva projecció ciutadana fou enorme: es pot parlar d'un País Valencià d'abans i després de Nosaltres, els valencians. Amb el temps, l'obra no ha perdut actualitat i continua essent un llibre imprescindible i, encara, polèmic. I, com sempre, és servit per la prosa amena i incisiva de l'extraordinari escriptor que fou Joan Fuster.
|
Viatge a Polònia
| | 16/01/2012
Polònia en una setmana
Viatge organitzat pel Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia
Del 15 al 22 d’agost de 2011
Eixida de l’Alcúdia a les 2.00 h del matí. Arribada a Madrid a les 7.00 h. Eixida cap a Varsòvia a les 9.25 h i arribada a les 13.00 h
1*dia:MADRID-VARSÒVIA
Arribada a l'aeroport de Varsòvia, trasllat a l’hotel. Dinar. Visita panoràmica de Varsòvia. Farem un recorregut al llarg de la “Ruta Real”, travessant els carrers *Ujazdowskie, *Nowy *Swiat i *Krakowskie *Przedmiescie, amb nombroses esglésies, monuments, edificis històrics i palaus, molts dels quals actualment són seu de ministeris i ambaixades; la Ciutat Vella (la pintoresca Plaça del Mercat; la Catedral de Sant Joan; la Plaça del Castell, el *Barbacana i el monument a l'aixecament de Varsòvia; el meravellós Parc de *Lazienki, un dels més encisadors d'Europa, on podem trobar el monument al compositor Frédéric Chopin i alguns bells palauets i interessants pavellons: El Palau a la Illa, el Palau Belvedere, l'Amfiteatre, la Casa Blanca, el Temple de Diana, entre altres. La majoria d'aquests edificis han estat transformats en museus en les últimes dècades. Retorn a l'hotel. Sopar. Nit a Varsòvia.
02 *dia : Varsòvia – 315 KM 5HRS Malbork –61KM Gdańsk
Desdejuni. A les 7.00 hores . Sortida cap a la *Triciudad. Durant el trajecte visita al Castell de *Malbork, exemple clàssic de fortalesa medieval; és el castell més gran del Bàltic, i és un dels més impressionants del seu tipus a Europa. El castell i el seu museu formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Arribada a l'hotel. Allotjament a l'hotel . A la tarda . Dinar i sortida per realitzar la visita panoràmica de la ciutat de Gdańsk, perla de l'arquitectura,
amb edificis bells i un barri antic original. Conserva antigues fortificacions, unes de les majors a Europa i els seus històrics ports i drassanes. Visita del Carrer Długa, la Font de Neptú, la Mansió d´Artus, l'Ajuntament, l'Església de Santa María. Sopar i allotjament a l'hotel en Gdańsk
03*dia LA TRICIUTAT–173KM TORUŃ–151KM-POZNAN
Desdejuni. Sortida cap a Poznań. Pel camí visita a la ciutat de Toruń,
famós per tindre més de 300 monuments inscrits en la història de l'art
d'Europa. La composició de la plaça major i els carrers adjacents segueix
sent la mateixa que fa 700 anys. Dinar. Arribada a *Poznan. Sopar i allotjament.
04*dia:POZNAN–180KM-WROCLAW
Desdejuni. Visita de Poznan, reconeguda per ser el bressol de la
nació polonesa, per complir en el passat la funció de capital de l'Estat
i de ser la residència dels monarques polonesos. Pel nomenament de l'ex- president de la nació Lech Kaczyński, ha estat declarada, conjunt històric, en record de la memòria històrica. Dinar. A la vesprada visita de Wroclaw, també coneguda com Breslavia o Breslau. Situada a peu de les Muntanyes Sudets .Wroclaw és una de les ciutats més antigues i belles de Polònia; té una història turmentosa i interessant, en la qual s'han entrellaçat les influències alemanyes, austríaques i txeques. Destaca la Plaça del Mercat de Wroclaw, una de les més grans d'Europa. A més, la ciutat està edificada sobre diverses illes, unides per més de cent ponts. Sopar i allotjament
05*dia:WROCŁAW–280KM-AUSCHWITZ–70KM-CRACÒVIA
Desdejuni. Pel matí sortida cap a Auschwitz per visitar el seu camp de concentració. Una trobada amb el passat terrible, l'època nazi i el seu extermini dels pobles eslaus i jueus. El museu, símbol de màrtirs, està constituït per un immens conjunt de barracons, en els quals es conserven les pertinences de les víctimes. Dinar. Continuació cap a Cracòvia. Sopar i allotjament en hotel de Cracòvia.
06*dia:CRACÒVIA
Desdejuni. Visita panoràmica. Aquesta ciutat es considera la més bella ciutat de Polònia, capital del país des del segle XI al XVI, i centre cultural del país, on podrem contemplar un ambient realment històric. Cracòvia es va salvar de la destrucció durant la Segona Guerra Mundial. Destaquem entre els seus monuments el pujol Wawel, el Castell Real, la Catedral gòtica, el barri antic, amb la Plaça del Mercat, una de les més grans d'Europa, la famosa Llotja dels Draps. Visita de la Catedral de Sant Wenceslau i del bisbe Sant Estanislau, el major monument de la ciutat i la major església gòtica del país, seu de la coronació de tots els reis de Polònia.
Dinar. A la vesprada excursió a les Mines de Sal en Wieliczka, una meravella única al món, inclosa en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Retorn a l'hotel. Sopar.
07*dia:CRACÒVIA
Desdejuni. Dia lliure per gaudir de la ciutat individualment. Sopar i allotjament en hotel
08*dia:CRACÒVIA-BARCELONA
*Després del desdejuni temps lliure fins al trasllat a l'aeroport de Katovice. Fi de serveis
Eixida de Katovice a les 12.00 h. Arribada a Barcelona a les 14.40 h, i a l’Alcúdia a les 20.00 h
L'oferta es basa als següents hotels:
- 1 nits a l'hotel MDM*** a Varsòvia
- 1 nit a l'hotel Focus*** en Gdańsk
- 1 nit a l'hotel Polonez*** en Poznan
- 1 nit a l'hotel Vega*** en Wrocław
- 3 nits a l'hotel City*** en *Cracovia
Preu total dels serveis:
Grup 35-44 pax: 1.060 Euros / per persona en doble
Grup 44-49 pax: 1.000 Euros / per persona en doble
Grup 50-55 pax: 980 Euros / per persona en doble
Suplement per habitació individual: 180 €
El preu del bus que ens portarà a Madrid i ens tornarà des de Barcelona són 50€ per persona. Els socis del Bloc no ho pagaran
Si apleguem a 50 persones, i no hi ha canvis en el preu del vol, els terminis de pagament són:
En gener, del 16 al 21 cal avançar la quantitat de 500 € (295 € bitllet avió + 205 € del 30% del viatge )
En abril, del 28 al 30 cal avançar la quantitat de 275 € ( 40% del viatge)
En juliol, del 23 al 28 cal pagar el restant del viatge 205 € (30%)
Total del viatge 980 € + 50 € del bus
Existeix la possibilitat de fer-se una pòlissa d’assegurança de viatge per 30 €
HOTELS ON ENS QUEDAREM:
En Varsovia: Hotel MDM***
http://www.hotelmdm.com.pl/default-en.html
En Gdansk: Hotel Focus***
http://www.hotelfocus.com.pl/hotel_en,49,50.html
En Poznań: Hotel Polonez***
http://www.accorhotels.com/es/hotel-3394-hotel-polonez/index.shtml
En Wroclaw: Hotel Vega***
http://www.hotelvega.pl/vega/index.php?lang=eng
En Cracovia: Hotel City***
http://hotelcity.pl/index.php?s=&new_lang=en
- 7 sopars als hotels previstos (menú 3 plats , aigua mineral, café o te)
- 6 dinars en els restaurants locals ( 3 plats , aigua mineral , café o te ).
- Transport en bus privat per 57 pax d'acord amb el programa
- Guia acompanyant durant tot el viatge.
-Guies locals a:
- Varsòvia ,Gdańsk ,Malbork, Toruń, Poznań,Wrocław ,Auschwitz ( 2 guies: cada guia grups màxim 30 pax ), Wieliczka ( 2 guies: cada guia grup màxim 35 pax ) Cracòvia.
- Entrades a: el castell de Malbork, el Museu de Auschwitz (auriculars i projecció de pel·lícula ), la Catedral de Wawel en Cracòvia, la Basílica de Nostra Senyora a Cracòvia, les Mines de Sal de Wieliczka
El preu no inclou:
- altres serveis no esmentats.
|
XVI PUJADA AL MATAMON
| | 12/01/2012
XVI PUJADA AL MATAMON
El dissabte, 14 de gener, pujarem una vegada més a la nostra muntanya, a la muntanya iniciàtica on tots els anys comencem la temporada de la colla d'Amics i Amigues de la Muntanya pujant al Matamon. Veure,una part de la comarca de la Ribera des d'eixa talaia solament és possible des del cim, Alginet, Carlet, Benimodo, l'Alcúdia, Alzira, la Murta, les Tres Creus, la Serra de les Raboses, la mar, l'Albufera...
Si encara no he pujat mai, ara és hora en companyia d'amics i amigues de fer-ho.
Si heu decidit vindre, heu d'acudir a la Casa de la Cultura abans de les 9.30 hores del matí, hora que ens poarem en marxa.
Porteu esmorzar. Dinarem, cadascú en sa casa. És una excursió facileta.
Vos esperem
|
Alfons Llorenç: Taula de les Lletres i dels Menjars
| | 21/11/2011
TAULA DE LES LLETRES I DELS MENJARS
El divendres 25 de novembre, a les 21.30 hores el Bloc de Progrés Jaume I pararà la taula que fa 20 al periodista i escriptor Alfons Llorenç. En l'acte intervindran Ricard Avellan, secretari de l'associació, les periodistes Pino Diaz i Núria Cadenes, i Alfons Llorenç. El sopar homenatge tindrà lloc en el SalóSegle XXI de l'Alcúdia.
La primera Taula li la parà rem a l'escriptor Enric Valor l'any 1996, i han passat per ella Vicent Ventura, Francesc Ferrer i Pastor, Francesc Burguera,Isabel-Clara Simó, Ferran Torrent, Joan Francesc Mira...
Si vos interessa assistir el preu del sopar són 30€ i podeu telefonar, al telèfon del Bloc per reservar taula, al 660 519 774.
|
Castell de Vallada
| | 26/10/2011
EXCURSIÓ AL CASTELL DE VALLADA
Diumenge 30 d'octubre
-Diumenge, no dissabte,no és cap error.
- Eixirem a les 8 del matí des de la Casa de la Cultura d'Alcúdia. Serà de mitja jornada, la gent que ho desitge podrà tornar a dinar a casa i qui ho preferisca dinar en la zona d'oci ( hi han bancs i tauletes de fusta ), també hi ha un bar.
- El temps de durada serà d'unes 3 a 4 hores, depenent si volem anar al castell i al penyó.
- Distància: 6 a 7 quilòmetres ( optatiu pujar al penyó, creu, i /o al castell ).
- La dificultat és mitjana.
- Cal dur esmorzar dinar ( qui decidisca quedar-se, ja som uns quants ) i beguda ( millor per beure )...Ah!...també ganes de passar-ho bé!!.
Esperem que el temps ens acompanye i ens deixe gaudir d'eixes magnífiques vistes, de l'olor a vegetació en estat salvatge i de la vostra inestimable companyia.
|
Passejada valoriana per Castalla
| | 17/10/2011
Passejada valoriana per Castalla
Com sabeu el próxim dissabte 22 d'octubre farem la "Passejada valoriana per Castalla i Planisses". El guia,Vicent Brotons, professor a la Universitat d'Alacant, ens acompanyarà per fer la passejada "Contalles de la boira", narració d'Enric Valor on ens mostra, tant el món cosmopolita com l'àmbit rural de muntanya amb la recuperació del paisatge boscà , els costums ancestrals, les contalles inefables... La caminada és de tres hores senzil leta -uns set quilòmetres-. Després tornarem a Castalla on dinarem, si pot ser "gaspatxos".
Hem d'estar a l'entrada de Castalla abans de les 9.45 hores, per tant tenim que moure, com sempre, des de la Casa de la Cultura, a les 8 del matÃ.
Porteu calcer adequat, aigua, peça d'abric, barret, esmorzar...
Ens acompanyarà un grup d'alcoians
Com hem d'encarregar el dinar i han de parar taula en un restaurant convindria si heu de vindre que ens ho diguéreu.
|
Via Verda Ojos Negros
| | 15/10/2011
Via Verda Ojos Negros
Dissabte, 15 d'octubre, farem un tros de la Via Verda Ojos Negros.
Eixida, a les 8.30 h. des de la Casa de la Cultura
Punt d'encontre en el poble de Navaixes, en l'estació de trens per agafar el tren de les 10,14 h. per anar a Caudiel
El recorregut serà de Caudiel a Navaixes, 16 quilòmetres de baixada.
Cal portar esmorzar i dinar, i una llanterna per si no funciona l'enllumenat dels túnels
Dificultat: Cap.
|
Excursió al Barranc Resiner
| | 14/09/2011
EXCURSIÓ AL BARRANC RESINER
Dia: 17 de setembre
Hora: 8.00 hores
Eixida: Casa de la Cultura
Recorregut: 15 quilòmetres
Comarca: Alt Palà ncia
Temps: 4 o 5 hores
Dificultat: Mitjana
Menjar: Esmorzar i dinar
Guia: Manolo
DESCRIPCIÓ
La senda es troba en el Paratage Natural de Penyaescabia (ruta del Barranc Resiner), amb una orografia molt espectacular,per la vall del Riu Palància i la prolongació de la Serra del Toro. Destaquen les espècies de taxus bocacta (teix), què es localitza als barrancs més humits i al peu dels penya-segats amb orientació nord. També destaquen les espècies de pi negre per dalt dels 1.000 metres d'altitud. La ruta no és dificultosa pel desnivell, i va sempre per una pista bastant còmoda.
Diu el guia, que si algun valent vol, pot agafar banyador per refrescar-se a l'aigua del riu Palància.
|
Visita a Peníscola
| | 13/06/2011
DESCOBRIR CIUTATS, CONÉIXER EL PAÍS
PENÍSCOLA
Dia:Dissabte, 18 de juny
Hora d'eixida: 8.00 hores de de la Casa de la Cultura
La ciutat antiga, coronada per la que va ser residència del papa Benet XIII, un castell fortalesa del segle XIV, ocupa un penyal imponent que s’eleva 64 metres sobre el mar; està unit a terra per un cordó de sorra que temps enrere era arrossegat per les ones durant temporals i la ciutat quedava com una illa efímera. Si bé el castell templer, tant pel seu e mplaçament com per les seues característiques arquitectòniques i la seua història, constitueix allò més rellevant d’aquesta “Ciutat en la Mar” (declarada Conjunt Històric-Artístic el 1972). A més podrem visitar les muralles construïdes en distintes èpoques, el Portal de Sant Pere (accés a la fortalesa des de la mar), el Bufador (és una gran obertura entre les roques), el Museu de la Mar, el parc d’Artilleria (zona de casamates i polvorins), el temple parroquial de la Verge del Socors, el Portal Fosc és una de les tres entrades al cas històric de Peníscola, i la Porta de Santa Maria.
|
Ruta de les Fonts
| | 07/06/2011
La Ruta de les Fonts
Senda local de Navaixes
Dia
: 11 de juny
Hora d'eixida:
8.00 hores
Lloc d'eixida
: Casa de la Cultura
Recorregut
: 12 quilòmetres
Comarca
: Alt Palància
Població
: Navaixes
Temps
: 4 hores aproximadament
Dificultat
: baixa
Menjar
: cal portar esmorzar i dinar
Descripció
-Desde la Plaça de l' Om, eixim pel carrer València cap a les piscines, pujant i creuant la carretera de Gaibiel i ascendint l'empinada costa aconseguint les escales fins a "La Torre" S. XI.(1*)
-´Continuem l'ascens pel camí, creuem el pont sobre l'Antiga Via Minera , seguim el camí fins a trobar un mur de pedra junt amb una casa blanca i ens desviarem un poc abans, ascendint cap a la dreta. En la part alta, a la dreta, se situa "EL Mirador"( 2*) I la Antiga "Pedrera" A l'esquerra el camí que seguirem.
-Deixem un casalot a la nostra dreta i trobem un camí pel qual ens dirigim a l'esquerra fins a arribar a una esplanada amb una bifurcació, on ens dirigirem a la dreta en lleuger descens cap a "El pantà del Bassal" arribant a un palmito de tres camins, en el que prendrem el de l'esquerra.
-Seguim descendint, creuem l'antiga "Via Minera" i seguim el camí en descens, fins a un encreuament on seguirem recte en lleugera pujada cap a un corral. Passem davall el pont de la via i arribarem fins a la presa del pantà.
-Creuada la presa, prenem la carretera a l'esquerra uns 200 m fins al frontó on creuem cap este ascendint pel camí de la urbanització i arribem a un xalet amb una teulada a dos aigües, a la dreta arribarem a la "La Font del Bany"(3*).
-Després de recórrer un tram de carretera , tornarem a retrobar-nos amb el riu, i abandonarem la carretera.
-Continuarem fins al pont, que creuarem. Seguirem per l'esquerra uns 200 m fins a la "Font de la Gilda"(4*) i" La Banye-la". Desfarem els 200m. i continuarem en lleuger ascens seguint el llit del riu fins a "La Baixada de l'Anouerar" .(Primer carrer del poble a l'esquerra). Arribarem a la "Font del Lloc" (5*) i "La Playeta".Continuarem el curs del riu per la senda fins a "La Font de la Penya".
-Seguim el camí acompanyant al riu cap a "La Font de la Mare de Déu de la Llum i pocs metres després "La Fuente del Hierro" o " Tretzes Canelles".Pugem i als 20 m. ens desviem a la dreta ascendint per unes escales accedirem al "Mirador del Paradís".
-Baixem i seguim cap a "La Font de Monsén Miguel ". Continuarem el camí creuant el pont cap a "La Cascada del Braçal" i "El Salt de la Nóvia". Poc després , per una passarel•la ens trobem amb la "Font del Curs" i uns metres més avall, "La Barsella".
-Tornem fins a "La Font de la Mare de Déu de la Llum", on pujarem les escales i ens incorporarem al passeig de les Fonts fins aconseguir la Plaça de l'Escorxador.
-Acabarem pel carrer Vicente Mortes i el carrer Cova Santa fins a la Plaça de l'Om , origen de la nostra ruta.
LLOCS D'INTERÉS
(1*) La Torre
Torre de vigilància i comunicacions , que alguns daten de l'època de les lluites entre Anníbal i Roma (S.II I IV a.C.), encara que oficialment la seua construcció s'establix en el S. XI, en plena Reconquesta. Té una altura de setze metres.
(2*) Mirador d'Altomira
Altiplà amb magnifiques vistes . Al nord la Serra d'Espadà amb els seus dos màxims exponents de la Vall del Palància, la Ràpita i l'Espadà.
(3*) Font del Bany
Aigües molt estimades per les seues propietats curatives des del S. XVIII, ja Cavanillles en 1792 les destaca en els seus textos. La fama d'esta aigua s'estén, arribant inclús al Virrei de Nova Espanya en 1824, a ser atret per les seues propietats curatives.En 1849 es van analitzar , concloent que eren " Útils per a la curació". Actualment les anàlisis donen aplicació terapèutica per al tub digestiu i l'aparell urinari principalment.
(4*) Font de la Gilda o Ntra Senyora de la Salut
Data de l'any 1952. Els jóvens del poble, influïdes per la pel•lícula "Gilda", estrenada en aquella Època (1946) i protagonitzada per Rita Hayworth, la van rebatejar amb el dit nom que perdura des de llavors .La riuada de l'any 1957 la va destruir ,i l'any següent es reconstruïx.
(5*) La Font del Lloc
Preferida en el passat per la seua proximitat i posseir "aigües blanes". Es troba situada junt amb un antic berenador i molí ( en el que podem contemplar la marca de l'altura aconseguida pel l’aigua en la riuada de l'any 1957) i de la "Playeta" , zona del riu amb finíssima arena que servia de lloc de bany per a centenars de persones.
|
Vicent Torrent, Sopar i Xarrrada
| | 30/05/2011
SOPAR I XARRADA AMB VICENT TORRENT
El divendres 3 de juny, a les 21.30 hores, en el Casal del Bloc (C/ Sant Jaume, 31, antic Santiago Apostol),hi haurà una xarrada amb Vicent Torrent, del grup Al Tall, què parlarà de "Música i país".
Porteu solament l'entrepà, de la resta s'encarreguem nosaltres.
VICENT TORRENT
Formà l’Equip València-folk que actuà al País Valencià de 1968 a 1972.
.
En 1.975 forma part de l'equip credor del grup Al Tall, dins el qual continua ara mateix. Dins Al Tall aporta la selecció i adaptació dels temes tradicionals i gran part de les noves composicions quant a la música i el text dels catorze discs editats pel grup..
Ha publicat diversos articles i ha donat conferències sobre la música tradicional participant en alguns Congresos i Jornades d'estudi. Així mateix ha dirigit i presentat durant tres anys un programa sobre la música tradicional valenci na a Ràdio Nacional d'Espanya.
.
En 1988 escriu el llibre La música popular publicat per l’IVEI.
.
Va crear i dirigir en 1984 des de la Conselleria de Cultura la campanya escolar Tallers de Música Popular, així com la col.lecció discogràfica Fonoteca de Materials que compta actualment amb 30 discos de llarga durada, contenint documents sonors de música tradicional valenciana interpretats per la població autóctona.
En 1.986 va actuar com a President del Jurat per al Concurs Nacional de Música Folk convocat pel Ministeri de Cultura.
En 1.988 la Generalitat de Catalunya concedeix al grup Al Tall la Creu de Sant Jordi "per la seua aportació a l'estudi i divulgació de la música d'arrel popular".
El Centro di Cultura Popolare de Torino (Itàlia) li concedí el 1er. Premi de la Secció Internacional en el Concurs Folkautore-89.
És membre fundador de la Societat Ibèrica d'Etnomusicologia (1.992).
|
Xavier Aliaga. Grup de Lectura del Bloc
| | 20/05/2011
XAVIER ALIAGA. GRUP DE LECTURA DEL BLOC
El dijous 26 de maig, a les 10 de la nit, en el Casal del Bloc, carrer Sant Jaume 31 (antic Santiago Apóstol), ens reunirem amb l'escriptor Xavier Aliaga per comentar el seu llibre "Els neons de Sodoma".
"Els neons de Sodoma"
Editorial Tres i Quatre | col•lecció Narratives 086 | ISBN 9788475028279 | 18 € I 144 pàgines | | Novel•la | Català
A la localitat de Vila-roglet desapareix un bon dia de l’església la imatge del seu sant patró i, en el seu lloc, els veïns s’hi troben una figura voluptuosa i enigmàtica. Aquesta desaparició de l’entranyable sant Roc, en vespres de les festes patronals, produeix un daltabaix al poble: és el detonant perquè els ciutadans de Vila-roglet i personatges com el cínic inspector de raça negra encarregat del cas, una depr imida periodista que cobreix la informació o el vell rector amb problemes d’agnosticisme, s’enfronten cara a cara amb els seus fantasmes presents i passats. Una narració satírica i paròdica, regada amb un humor punyent, càustic i amarg en ocasions, que recorre les contradiccions d’una societat hipòcrita que tracta d’ignorar debades les misèries amagades sota la catifa. Va obtindre el Premi Andròmina de narrativa l’any 2008.
XAVIER ALIAGA
Llicenciat en Filologia Catalana, ha dirigit premsa local, ha fet comunicació política i ha estat guionista de televisió, entre d’altres ocupacions. Actualment col•labora en mitjans escrits com ara El País, és columnista del setmanari El Punt i de l’edició comarcal de Levante i participa en diverses tertúlies de ràdio i televisió. El 2005 va fer el seu debut literari amb la novel•la Si no ho dic, rebente.
|
Sueca. la ruta de l'arròs
| | 17/05/2011
DESCOBRIR CIUTATS, CONÉIXER EL PAÍS
SUECA: LA RUTA DE L’ARRÒS
Dia:dissabte, 21 de maig
Hora d'eixida: 9.00 des de la Casa de la Cultura
Punt d'encontre: creu de ferro en Les Palmeretes
Preu: 19€ socis i 20€ no socis (inclou guia, dinar i un saquet d'arròs)
L’objectiu del sindicat de la Unió de Llauradors i Ramaders, i que nosaltres compartim, és acostar-nos al món agrari i rural a través d’excursions per a descobrir el patrimoni agrari, rural, històric i mediambiental de les comarques valencianes, però no ho farem acom anyats de guies professionals sinó de llauradors. La visita començarà a les 10 del matí a l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, on veurem des d’eixa altitud els camps d’arròs acabats d’abonar i amb els camps inundats, per tant el paisatge es caracteritzarà per l’aigua que envoltarà la muntanyeta. A més caminarem pels arrossars de Sueca, visitarem la cooperativa per a veure el procés d’elaboració de l’arròs. Caminarem fins els Ullals de Baldoví, i abans de dinar en un restaurant de Sueca, visitarem l’Ateneu dels Socors de Sueca, edifici que va estar inaugurat en 1929, i és obra de Joan Guardiola, considerat arquitecte modernista. I per acabar, dinarem en un restaurant de Sueca.
|
Enric Tàrrega: sopar i xarrada
| | 10/05/2011
SOPAR I XARRADA AMB ENRIC TÀRREGA
Divendres, 13 de maig, a les 21.30 hores, Sopar i Xarrada amb Joan Vicent Cubedo i Enric Tàrrega sobre "75 anys de lluita nacionalista" i presentació de la publicació "Enric Tàrrega. L'amant de la ciutat sommiada", al Casal del Bloc, carrer Sant Jaume, 31, antic carrer Santiago Apóstol.
Porteu solament l'entrepà.
ENRIC TÀRREGA i ANDRÉS
Va nàixer a València l'any 1936. Ha cursat estudis de magisteri. Als primers anys va treballar com comercial de vins a l'empresa familiar i des de 1984 es va dedicar a vendre llibres en català per la comarca de l'Horta, estant el primer jubilat valencià d'aquest tipus de feina. Va estar a la junta directiva de "Lo Rat Penat", on va ser un dels iniciadors dels Aplecs i de la Marxa al Puig, fins que l'expulsaren per catalanista, passant des d'aleshores a la junta directiva de la "Societat Coral El Micalet". Va estar fundador del Front Marxista Valencià, del PSV, de CCOO al País Valencià i del PSPV. Soci d'ACPV va estar portador d'una de les torxes de les columnes a la plaça la Mare de Déu del primer Correllengua. És Premi d'Honor Miquelet, Premi d'Ho or de l'Alcúdia i Premi Vicent Ventura de la Universitat de València. Publicacions de la Universitat de València (P. U. V.) li ha publicat: "L'amant de la ciutat somniada- converses amb Enric Tàrrega"
JOAN VICENT CUBEDO i CAPELLA
Va nàixer a Borriana l'any 1953. Diplomat en marketing i professional del teatre des de fa 33 anys. Va ser component de les mítiques companyies de teatre independent: "L'Entaulat" i "El Rogle". Ha estat el primer director de la Sala Escalante i als equips de direcció dels Teatres de la Diputació de València, al "Centro Dramático Nacional" (Teatre "Maria Guerrero" de Madrid), al "Teatro Nacional La Zarzuela" de Madrid, Fundació Shakespeare de València, Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana i Teatre Principal de València. Actualment és de la junta directiva de la "Societat Coral El Micalet", director de l'Aula de Teatre i Escola Valenciana de Narració Oral El Micalet, professor de teatre, gestor teatral, actor, director escènic i narrador oral escènic (contacontes) amb el nom: "El Tio Vicent, actor/narrador". Va estar un dels escriptors de "L'amant de la ciutat somniada- converses amb Enric Tàrrega"publicada pel P. U. V).
|
Excursió al Mas dels Arbres
| | 04/05/2011
Mas dels Arbres
Dia: 7 de maig
Hora d'eixida: 8 del matí
Lloc d'eixida: Casa de la Cultura
Punt d'encontre:rodona de Bocairent, on està el "Tio de la manta ", a les 9 h.
Menjar: cal portar esmorzar i dinar
Comarca: Comtat
Dificultat: mitjana
Descripció
Sobre les 10 h. vorem la Font de Mariola, on esmorzarem.
Este paratge es troba en la serra de Mariola, en els t rmes municipals de Bocairent i Agres.
Sobre les 11'15 h. aplegarem al Mas dels Arbres.
És una bona ruta per desconectar del quefer diari, per a relaxar-se i gaudir de la natura i dels paisatges que es poden contemplar durant la pujada.
Vorem la Cava Don Miguel i la Cava Arquejada ( de 12 a 13 h. ).
Dinarem en plena natura, on es troba un refugi, el refugi del Montcabrer ( sobre les 14h ). Des d'allí hi han unes vistes a la Vall d'Agres, Vall d'Albaida i la Costera que no tenen preu.
Sobre les 17 h. aplegarem de nou al Mas dels Arbres i més tard cap als cotxes i a casa.
|
Viatge a Catalunya
| | 28/04/2011
EXCURSIÓ A CATALUNYA
Dies 30 d’abril, 1 i 2 de maig
64 persones són al final els qui faran el viatge organitzat per Iniciatives Culturals i el Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia
PROGRAMA
Dissabte
7:00h Eixida des de l’Alcúdia
- Dinar enfront del llac de Banyoles
- Després de dinar visitarem l’espectacular poble medieval
de Besalú
, originari dels comtats catalans
Diumenge
8:30h Eixida de l’hotel cap a la Garrotxa
- Visitarem el ng>parc natural de la Garrotxa
on es troba
la Fageda d’En Jordà, el volcà de Santa Margarida i el volcà del Croscat
- Dinar a la ciutat modernista d’Olot
- Després de dinar visitarem Olot i Castellfollit de la Roca
, poble construït sobre una colada de lava.
Dilluns
8:30h Eixida de l’hotel cap a Empúries
- Visitarem la colònia grega i ciutat romana d’Empúries, on trobarem les restes romanes més antigues de Catalunya.
- Dinar a la ciutat de Girona
i visita la seua catedral i el call jueu
- Tornada cap a l’Alcúdia
22:00h Arribada aproximada a l’Alcúdia
|
Manuel Aznar: Sopar i Xarrada
| | 05/04/2011
SOPAR I XARRADA AMB MANUEL AZNAR
El divendres 8 d'abril, a les 21.30 hores, en el Casal del Bloc (C/Sant Jaume, 31, antic Santiago Apóstol), hi haurà una xarrada amb Manuel Aznar, què parlarà sobre "L'Exili literari espanyol de 1939"
MANUEL AZNAR
Manuel Aznar Soler (València, 1951), catedràtic de literatura espanyola contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, és director des de 1992 del Grup d'Estudis de l'Exili Literari (GEXEL).
Entre les seves publicacions poden esmentar-ne llibres com Los laberintos del exilio . Diecisiete estudios sobre la obra literaria de Max Aub [2003], escriptor del qual ha editat La gallina ciega [1995], San Juan [2006], Diarios (1939-1972) [1998], Nuevos diarios inéditos (1939-1972) [ 2003] i Escritos sobre el exilio [2008]. Ha estat també editor de El exilio literario  español de 1939 [1998] i de Las literaturas del exilio republicano de 1939 [2000], així com de Escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939 [2007], tres congressos internacionals organitzats pel GEXEL.
Actualment és membre del Comité Editorial de la Biblioteca del Exilio, així com director de Laberintos, "anuario de estudios sobre los exilios culturales españoles", i de El Correo de Euclides, "anuario científico de la Fundación Max Aub". Investigador principal d'un projecte titulat Escena y literatura dramática en el exilio republicano de 1939 [HUM2007-60545], entre els seus últims llibres esmentem Valencia, capital literaria y cultural de la República [2007], Materiales documentales del Segundo Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (Valencia-Madrid-Barcelona-París, 1937) [2009] i República literaria y revolución (1920-1939) [2010].
|
Camins i sendes de les fonts d'Olocau
| | 04/04/2011
CAMINS I SENDES DE LES FONTS D’OLOCAU
Data: 9 d'abril
Eixida: 8 hores de de la Casa de la Cultura
Punt d'encontre: a l'entrada d'Olocau
Comarca: Camp de Túria
Temps:3 ó 4 hores
Dificultat: gens
Dinar: en un restaurant d'Olocau. Menú 12€
Guia: Ferran Zurriaga
Descripció:
Bell es el paisatge de muntanyes i pinedes, bell és el terreny conreat amb l’estima del llaurador del secà. Més bell és encara és trobar entre els boscos i els camps un lloc on brolle l’aigua. En el món de la natura les fonts tenen un encís de sensualitat, els seus voltants s’omplin de mates verdes i arbres que xuplen amb golafreria l’aigua. Però, hi ha fonts i fontetes, i nosaltres els de les terres del secà valencià, com són les d’Olocau, sabem molt bé que quan diem fontetes, estem parlant de humils naixements d’aigua , que al llarg de l’any trobem moltesvegades secs.
Si teniu sort de visitar-les desprès d’unes bones pluges, segur que podreu copsar la bellesa de l’aigua que mulla unes roques on un entapissat de molsa, mostra unes herbetes de muntanya que es regalen amb la frescor del lloc i la humitat d’aquella terra.
Itinerari de les fontetes de les muntanyes d’Olocau:
1.Font de la Cava
2.Font del Frare
3.Font de Sentitx
4.Font de Pardalets
5.Font del Pi
Collau de la Calera
Tossalet del Topero (711 m)
Segur que us costarà de pujar al Tossalet del Topero. Però quan hi sou allí, quina magnifica recompensa! Quan el sender segueix la carena de pins majestuosos, sentireu la impressió de travessar espais oblidats. Tan bon punt haureu mirat les panoràmiques del lloc, l’esguard se us va cap els horitzons, de plans i muntanyes, del Camp de Túria, de la Foia de Bunyol, de la Ribera i fins si el dia és clar, de la Safor i la Marina i al fons de tot la mar de la Mediterrània.
Ferran Zurriaga i Agustí
Olocau 2011
|
D'Aín a Eslida
| | 29/03/2011
D'Aín a Eslida
Data
: 2 d'abril de 2011
Eixida
: 8.00 h des de la Casa de la Cultura
Punt d'eixida
: Eslida
Comarca
: Plana Baixa
Temps
: 4 h 50'
Dificultat
: mitjana
Recorregut
: 14 quilòmetres 220 metres
Altitud d'Aín
: 495 metres
Altitud d'Eslida
: 385 metres
Guia
: Manolo
Descripció
El r ecorregut va des de la població d'Aín a la d'Eslida. L'anar i el tornar és pel mateix camí. La cota màxima és en el Coll de Barres, 745 metres d'altitud; i la cota mínima la d'Eslida, 385 metres d'altitud.
Durant el recorregut podrem veure: la Plaça Nova d'Aín, el Molí dels Blancs, el Molí de Guinsa, el barranc de Joncaret, el barranc de l'Oret, l'ermita del Calvari, el barranc del Teixidor, la Font de Noguerals, la Font de les Escaletes. En Eslida veurem el Centre d'Interpretació de la Serra d'Espadà. A continuació dinarem i farem el recorregut de tornada.
Cal, per tant, que porteu esmorzar i dinar
|
El Canó del riu Xúquer
| | 21/03/2011
El Canó del riu Xúquer
Data: 26 de març del 2011
Eixida : 8.00 h des de la Casa de la Cultura
Punt d'encontre: gasolinera d'Aiora
Comarca: Vall d'Aiora
Recorregut : 10 quilòmetres
Temps total : 4 h 15'
Dificultat : poca
Altitud màxima : 517 metres
Ascens total : 294 metres
Guia: Josep
Descripció
Es tracta d'una ruta lineal sense cap dificultat digna de destacar que realitzarem amb la descripció que apareix en el llibre "Rambles, barrancs i canons" d'Esteban Cuéllar.
El camí que trepitjarem es va construir l’any 1950 per a auxiliar les obres de construcció del canal subterrani que porta les aigües del riu Xúquer des del salt del Molinar al salt de Cofrents o de Basta. El salt del Molinar pertany al municipi de Villar de Ves, província d’Albacete i fou construït l’any 1907, va generar energia elèctrica fins que una tràgica riuada destruí les instal•lacions. Després va ser remodelat.
La ruta s'inicia per pista i al poc de caminar ja entrem en el canó del riu Xúquer, amb els seus immensos penya-segats en el marge esquerre que és per on anem caminant i els no menys espectaculars barrancs que arriben fins al llit del Xúquer pel seu marge dret amb parets més baixes però també tallades "a pic". El riu discorre mandrosament pel fons d’una vall estreta de vessants verticals i elevades.
Ben aviat ens trobem amb una de les curiositats del dia: una formació rocosa amb forma d'un gripau i una granota situats l'un sobre l'altra en feliç conjunció; s'anomena el “sapo y la sapa”. Però es ja de tornada quan s'ens ofereix amb tota la seua majestuositat.
De fet sembla increïble on van construir aquest camí: van aprofitar una faixa de terra (a Sierra Nevada se les anomena “vassars”) situada entre els penya-segats. Tot i així es van veure forçats a construir alguns túnels i a emprar explosius en certs punts del traçat. Un poc més endavant els penya-segats semblen barrar el pas al riu que es veu forçat a fer un gran revolt; sempre sota l’atenta mirada del “Pico del Àguila”. En descriure aquesta gran corba del Xúquer rep les aigües del barranc de Gómez entre espessos boscos de pi blanc.
Apropant-nos al penya-segat comencem a observar les restes d’unes construccions curioses: són els barracons que feien d’allotjament als “constructors” del camí i altres construccions auxiliars que queden com muts testimonis d'aquell treball i actuals balcons oberts a tanta bellesa que és difícil imaginar si no es veu.
Només passar per les construccions travessem un nou túnel i un fals coll que ens du amb un lleuger descens fins les envistes de les grans parets del “Pico del Àguila” on apreciem l’habilitat dels constructors del camí: certament només s’hi podia encabir on el van fer, comprometent, fins i tot, la seua pròpia seguretat.
De tant en tant és convenient fer una vista enrere per a seguir admirant l’impressionant canó que estem recorrent o cap amunt per si tenim sort de veure algun ramat de cabres munteses.
Entre el pic de l'“Águila” i la penya del “Buitre” veiem com la vall s'estreta més. I just allà on més estret sembla ser el canó ens trobem l'estret tall del barranc de “Robles”.
Després de passar un refugi tallat a mà ens trobem amb el darrer túnel, on podem veure les petjades de les màquines de trepanar la roca per allotjar els explosius i també els vestigis de la rudimentària instal•lació elèctrica necessària durant la construcció.
Una mica més enllà ens trobem amb el mur de formigó descrit per l'amic Raül Saez. Es tracta del mur que tanca el vessant dret del canal del Salt de Cofrents, just en un punt on canvia de trajectòria. Un menut registre situat al capdamunt del mur ens permet comprovar-ho.
El recorregut de tornada, pel mateix camí, amb un sol més alt ens permet veure noves i meravelloses vistes del canó, de la vall del Xúquer i, com no!, la parella de gripaus.
Aquesta excursió la vaig fer el passat 12 de setembre de 2010 amb la gent del CEM (Centre Excursionista de Montesa) i vull agrair a Miquel Simon Giménez per la crònica de l’excursió d’aquell calurós dia d’estiu que he utilitzat per a donar-vos a conéixer la informació d’aquesta ruta.
Cal portar esmorzar i dinar
|
Nevera d'Agres i el Montcabrer
| | 09/03/2011
Nevera d'Agres i el Montcabrer
Amics i Amigues de la Muntanya del Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia
Data: 12 de març de 2011
Eixida: 8.00 hores, des de la Casa de la Cultura
Punt d'encontre: població d'Alfafara (9 del matí)
Comarca: Comtat
Recorregut: 16 quilòmetres, aproximadament
Dificultat: mitjana
Tornada: a les 6 o les 7 de la vesprada
Descripció
Eixirem des del santuari d'Agres. Al principi la senda és empinada. Entrarem en el barranc de l'Assut. Creuarem la pista forestal què condueix a la Teixera d'Agres,però nosaltres seguirem fins aplegar al refugi de Montcabrer.
Si coronem el cim del Molló del Teix podrem contemplar l'imponent Montcabrer, les valls de Mariola, la cava Arquejada, la valleta d'Agres i les comarques de la Vall D'Albaida i la Costera; el Benicadell, el pantà de Beniarrés i la Safor, Almudaina, la Serrella i Aitana.
Continuarem per la pista forestal que en portarà a la Nevera o Cava Arquejada, construïda durant els segles XVII i XVIII.
Tornarem al refugi i agafarenm la pista forestal que baixa per l'esquerra. El primer tram és pla. Podrem veure un depòsit què s'utilitza en cas d'incendi pels helicòpters. Durant uns 350 metres el recorregut és de baixada. Seguirem els senyals blanc i grog, i blanc i roig, buscant les proximitats del cim de Montcabrer, on dinarem.
|
Concentració a favor de la TV3
| | 07/03/2011
Concentració a favor de la TV3
El PSPV-PSOE de l'Alcúdia, amb el suport d'Acció Cultural del País Valencià ha convocat per al divendres 11 de març, a les 19.00 hores, una concentració en la plaça Tirant lo Blanc, per manifestar-se contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià.
El Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia es suma a eixa concentració, i demana als socis que acudisquen a la convocatòria. També, demana als socis que es sumen a totes les convocatòries que es produisquen a favor de l'emissió de TV3.
El Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia demana a totes les institucions que es pronuncien a favorde les emissions de TV3, i també reclama al Govern central que tramite la Iniciativa Legislativa Popular "Televisió sense Fronteres".
Sol·licitem també, que es puguen rebre canals d'altres comunitats autònomes.
Demanem al Govern valencià que aplegue a un acord de reciprocitat amb el Govern català que permeta l'emissió de tots els canals de la Corporació Catalana i dels canals públics valencians en el conjunt del domini lingüístic.
Per acabar, demanem al Govern valencià que anul·le les multes contra Acció Cultural del País Valencià.
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
SÍ A TV3
|
Ferran Suay: Xarrada
| | 02/03/2011
SOPAR I XARRADA AMB FERRAN SUAY
El divendres 4 de març, en el casal del Bloc (C/ Sant Jaume, 31, antic Santiago Apóstol), a les 21.30 hores, hi haurà una xarrada amb Ferran Suay, que parlarà del seu llibre "Sortir de l'armari lingüístic".
Porteu solament l'entrepà.
FERRAN SUAY
El doctor en Psicologia, professor de Psicobiologia de la Universitat de València i president de Tallers per la llengua. Ferran és nascut a València. Com a investigador en l'àmbit de la neurociència, la seva recerca s'ha centrat en les respostes dels humans a diverses situacions estressants, i per ell el fet de parlar una llengua minorada n'és una. El llibre que presenta, subtitulat " Una guia de conducta per a viure en català", escrit amb la llicenciada en Psicologia i Master en teràpia de conducta, Gemma Sanginés, dóna, d'una manera amena i molt aclaridora, algunes claus per a superar els temors i conductes infundats però molt arrelats que ens provoca mantenir-nos en la nostra llengua davant de persones que no l’empren. En paraules de Ferran Suay “el llibre està adreçat a persones que volen viure en la seua llengua i que es troben amb problemes per a fer-ho, problemes que vénen de fora, però què també, d'alguna manera, sorgeixen de dins en el sentit que hem interioritzat la subordinació i per tant hem adquirit timidesa lingüística. Podríem dir que es tracta d'un llibre d'autoajuda per superar la timidesa lingüística.”
|
De Vilallonga a l'Orxa pel Riu Serpis
| | 22/02/2011
De Vilallonga a l'Orxa pel Riu Serpis
Amics i Amigues de la Muntanya del Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia
Data: 26 de febrer de 2011
Eixida: 8.00 h. des de la Casa de la Cultura
Punt d'encontre:9.00 h. gasolinera de Vilallonga
Comarca: Safor-Comtat
Recorregut: 14 quilòmetres, anar i tornar
Temps: 5 hores, aproximadament
Dificultat: gens
Riu Serpis
Format a les faldes de la Serra Mariola. Travessa les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Safor.A partir de l'Orxa el riu s'estreny i discorre per un pas molt estret entre la Serra d'Agullent i el massís de la Safor. Travessa la ciutat de Gandia, i desemboca en el Mediterrani, al costat del Grau.
L'itinerari
Una vegada ens trobem tots a l'entrada del poble de Vilallonga, en la gasolinera, continuarem amb els cotxes direcció a la Replimala fins aplegar a la pedrera, que està menjant-se el circ de la Safor, on deixarem els cotxes.
Començarem a caminar per un camí que va cap a baix a buscar un camí que va paral·lel al riu Serpis fins que entrem a l'antiga via del ferrocarril Grau de Gandia-Alcoi, construïda i explotada per una empresa anglesa i coneguda pel tren dels anglesos o el tren Xixarra. Tren que fo inaugurat l'any 1884, i que durant molts anys fou la via de transport de passatgers i dels productes d'Alcoi fins el port de Gandia. Pel camí trobarem uns quants túnels tallats en la roca viva,i un d'ells és tant llarg que és tot fosc, i cal utilitzar llanternes. També trobarem cases de peons que eren qui es dedicaven al manteniment de les vies. Trobarem una antiga fàbrica de llun, ara en desús, que aprofitava un xicotet salt per produir electricitat pels pobles veïns. Més avant trobarem la repressa de l'Infern, des d'on eixia una séquia que produia el salt per a la central eléctrica,i que s'anomenava Fàbrica de l'Infern. Atravessarem el riu per un pont nou, i abandonarem momentàniament l'antiga via. Del pont original encara hi ha antics pilars de pedra. El riu Serpis torna a acompanyar-nos,i les serres s'estreten per formar l'Estret de l'Infern.
La Generalitat Valenciana declarà l'any 2007 el llit del riu i els voltants "Paratge protegit".
El final del recorregut, el nostre, acaba en l'antiga estació de l'Orxa, que encara hi està,però en mal estat de conservació. Els qui tinguen ganes, i en dos minuts,podrem pujar al castell de Perputxent, d'on es dominava part del curs del riu Serpis i de la vall. La fortalesa és d'origen musulmà, datada en els segles XII i XIII.
I després de trencar l'alé tornarem per on hem vingut fins aplegar on hem deixat els cotxes. I una vegada més el soroll de les aigues del riu ens acompanyaran.
|
Silvestre Vilaplana:Grup de Lectura
| | 21/02/2011
SILVESTRE VILAPLANA. GRUP DE LECTURA DEL BLOC
El dijous 24 de febrer, a les 10 de la nit, en el Casal del Bloc, carrer Sant Jaume 31, ens reunirem amb l'escriptor Silvestre Vilaplana per comentar el seu llibre "L'Estany de foc"
"L'Estany de foc"
Edicions Bromera | col•lecció Eclèctica - 189 | ISBN 9788498245837 | 19,00 €
400 pàgines | Novel•la | Català
Alguns llibres són extremadament perillosos. Sota el vel del coneixement amaguen supersticions i heretgies contràries a la paraula de Déu. Però n’hi ha un d’especialment pervers. Un llibre preservat en secret per uns pocs homes que es converteix en l’obsessió de la Inquisició i que generarà al fin l del segle xv la persecució més gran feta mai contra una obra escrita i els seus posseïdors. La dissortada existència dels protectors d’aquesta obra extraordinària anirà emparellada a la sort de l’últim exemplar, que cal salvar de l’estany de foc, l’indret on s’abrasa tot el que Déu ha esborrat del llibre de la vida
SILVESTRE VILAPLANA
Silvestre Vilaplana És autor de la novel•la Les cendres del cavaller, la primera biografia novel•lada de Joanot Martorell, per la qual va ser guardonat amb el Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira i va rebre després el Premi de la Crítica Serra d’Or. És també un autor reeixit dins l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, amb èxits com Els dimonis de Pandora.
|
J.A. Ferrer Benimeli: Xarrada
| | 16/02/2011
SOPAR I XARRADA AMB JOSÉ ANTONIO FERRER BENIMELI
El divendres 18 de febrer, en el Casal(C/ Sant Jaume, 31- antic Santiago Apóstol-), a les 21.30 hores, tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb José Antonio Ferrer Benimeli, que parlarà de "La maçoneria, mite i realitat". Porteu solament l'entrepà
Inaugurarem també l'exposició informativa i documental sobre la maçoneria on hi haurà bibliografia i una mostra d'objectes:
-Compàs de braços rectes, un dels símbols més emprats i què presideix les reunions maçòniques
-Beina de punyal amb ornamentació maçònica.
-Joies distintives de l’hospitalari i del tresorer, respectivament.
-La plomada és un altre dels símbols utilitzats en maçoneria, procedent dels constructors.
-Espasa cerimonial.
JOSÉ ANTONIO FERRER BENIMELI
Doctor en Filosofia i Lletres (Història), Premi Extraordinari de Doctorat (1972), professor titular d'Història Contemporània a la Universitat d e Saragossa (jubilat), primer titular de la Càtedra Théodre Verhaegen de la Universitat Lliure de Brussel•les (1983), Corresponent de la Real Acadèmia de la Història.
Especialista en la història de la maçoneria, en particular l'espanyola i hispanoamericana, fundador i president del Centre d'Estudis Històrics de la Maçoneria Espanyola de 1983 a 2009. Actualment és President d'Honor. Durant deu anys va ser vicepresident del Centre d'Estudis del Segle XVIII Español.
Ha publicat més de cinc-centes monografies, quaranta-set llibres i coordinat, entre uns altres, els 24 volums d'actes dels XII Symposia Internacionals d'Història de la Maçoneria Espanyola per ell organitzats des de 1983 a 2009.
Ha participat en uns tres-cents congressos internacionals, dirigit cursos d'estiu de la Universitat Complutense de Madrid i impartit més de 500 conferències a Europa i Amèrica. Membre del Comitè Científic de diverses revistes europees i americanes i Professor convidat en diferents universitats nacionals i estrangeres.
|
Campanya de normalització lingüística
| | 14/02/2011
Campanya de normalització lingüística
El dimarts 15 de febrer, a les 20.00 hores en el Casal del Bloc, hi haurà una reunió, a la qual acudirà Vanessa Escrivà en representació d'Acció Cultural del País Valencià, per parlar d'engegar una campanya que pretén fer un nou pas de normalització en diferents àmbits i crear una xarxa territorial de Comissions per la Llengua.
La campanya que ha posat en marxa Acció Cultural del País Valencià és seriosa com totes les que ha fet, ja que ens juguem el futur del valencià, del nostre país. Ja és hora que ens mobilitzem, que reclamem els nostres drets com a valencians, com a ciutadans, com a joves, com a consumidors. Hem de dir la nostra i hem de dir-la clara i en valencià. No podem passar més temps submisos, vençuts, ni menysencara amb complexes d'inferioritat. Som valencians i parlem valencià, i volem que ens parlen, que ens escriguen en valencià.
La campanya que posa en marxa ACPV pretén organitzar Comissions per la Llengua a tot el País Valencià. Impulsar la campanya "Tenim drets", i que té una doble vessant:
-informativa i pedagògica mitjançant l'edició d'una Guia de Drets Lingüístics
.d'accions concretes
La campanya s'organitzarà:
-en tot el país Valencià mitjançant una xarxa d'activistes organitzats en Comissions per la Llengua
- i també Comissions per la Llengua ens Instituts i centres universitaris
A més per informar de la situació actual de la Iniciativa Legislativa Popular "Televisió sense fronteres" al Parlament espanyol.
|
Excursió a la Serra del Reconco
| | 07/02/2011
El Reconco
Eixida: Des de la Casa de la Cultura
Hora: 8 del matí
Comarca:Alt Vinalopó
Població: Biar
Recorregut: 14 quilòmetres
Altitud max.: 446 metres sobre el nivell del mar
Dificultat: mitjana
Guia: Josep González
El 1er punt d'encontre, en la Casa de la Cultura, i el segon, en l'eixida de Biar cap a Castalla, a mà esquerra hi ha un eixample on podem aparcar els cotxes.
Cal que porteu esmorzar i dinar.
DESCRIPCIÓ DE l'ITINERARI
Constituïx el millor mitjà per a visitar la Serra del Reconco, el racó de la Cova Negra i les ombries del Cap de l'Águila. El recorregut és circular, amb punt de partida i d'arribada en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia de Biar.
L'itinerari que realitzarem recorre part de les sendes PR-55 i PR-90.
L'ascensió al Reconco, convertix el primer tram d'uns 3 quilòmetres en el més dur del recorregut ja que ascendirem des de la cota 764 a la 1.206 metres que té el cim del Reconco.
Posteriorment i darrere d'haver-hi refet forces amb l'es orzar, començarem a descendir pel PR-90 en el que podrem gaudir de la senda botànica, al llarg de la qual ens trobarem amb unes 13 espècies de la flora típica mediterranea perfectament identificades (timó, coscolla, carrasca, ginebró, argelaga borda, petorrera, coixí de monxa, pi carrasc, savina borda, espart verd, romaní, xara blanca i argelaga verda) a més d'instruir-nos en els seus usos culinaris i medicinals.
Tornarem al PR-55 fins a arribar a la font de Fontanelles, on deixarem de nou el PR-55 per a prendre un drecera que ens portarà primer pel racó de la Cova Negra i després per l'ombria del cap de l'àguila gaudint per les terres arenosos que xafarem del pi pinyoner amb gran quantitat d'exemplars que tenen més de 25 metres d'alçària, amb un tronc únic, rectilini i vertical que s'eleva sense ramificacions en la seua primera mitat o més amunt, per a després obrir-se mitjançant branques de semblant grossor en una copa arredonida i aplatada, en forma d'ombrel•la.
En el recorregut ens trobarem també amb construccions d'antigues mines que s'utilitzaven per a portar l'aigua fins als molins, dels quals també veurem algun vestigi.
En l'últim tram ens tornarem a trobar amb les marques del PR-55 que ens portaran fins al santuari del què havíem partit.
|
Assemblea de socis
| | 02/02/2011
Assemblea anual de socis
Divendres 4, a les 21.45 hores, en el Casal (C/ Sant Jaume, 31) en primera convocatòria, i a les 22.00 hores en segona, tindrà lloc l'assemblea anual de socis i sòcies, amb els punt següents:
1. Lectura i aprovació, si pertoca, de l’acta de la sessió anterior
2. Informació sobre l’associació
3. Aprovació, si pertoca, de la liquidació del pressupost del 2010 i aprovació, si pertoca, del pressupost del 2011
4. Lliurament de carnets als 15 socis nous (associats el 2010)
5. Propostes i suggeriments
|
Excursió a la Gola de Lucino
| | 02/02/2011
Excursió al riu Cazuma i la Gola de Lucino
El dissabte 5 de febrer, a les 8 del matí ens vorem en la Casa de la Cultura per eixir cap a Bicorb. Dinarem cadascú en sa casa
Comarca: La Canal de Navarrés
Recorregut: 15 quilòmetres
Temps: 4 hores
Dificultat: Mitjana
Itinerari: Cazuma (la Cadena)-Séquia dels Moros-Basal dels Morters- Casa de Quevedo-Pas del riu-Basa de les Màquines- Naixement del riu Cazuma-Gola de Lucino-Casa del Sillero-Coves de l'Aranya-Casa del Sillero-Séquia dels Moros-Cazuma(la Cadena). El recorregut és circular
|
Sopar i xarrada amb manuel Sanchis-Guarner i Emili Casanova
| | 17/01/2011
SOPAR I XARRADA AMB MANUEL SANCHIS-GUARNER I EMILI CASANOVA
El divendres 21 de gener, en el Casal(C/ Sant Jaume, 31- antic Santiago Apóstol-), a les 21.30 hores, tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb Manuel Sanchis-Guarner i Emili Casanova, professors de la Universitat de València i membre del Consell valencià de Cultura i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,respectivament, que parlaran d'El paper de les comarques en la cultura valenciana.
Porteu solament l'entrepà
MANUEL SANCHIS-GUARNER CABANILLES
Va nàixer l’any 1944. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València. Professor titular de Traumatologia de la Universitat de València. Ha estat treballant en hospitals d’Anglaterra i de València. És membre d’acadèmies, de societats, d’associacions, i d’instituts de medicina. Premi ‘Dr. Gómez Ferrer Navarro’ de la Real Acadèmia de Medicina de València i accèssit al Premi Nacional de la Societat Espanyola de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. Ha publicat un llibre sobre la malaltia de Prthes, ha col•laborat en llibres col•lectius i publicat articles sobre temes de la seua especialitat en revistes mèdiques espanyoles i estrangeres. És membre del Consell Valencià de Cultura.
EMILI CASANOVA HERRERO
Va nàixer a Agullent l’any 1956. Doctorat en Filologia Hispànica per la Universitat de València amb una tesi dirigida pel professor Manuel Sanchis Guarner. Catedràtic de la Universitat de València. Ha impartit i realitzat publicacions sobre Dialectologia Valenciana, Gramàtica Històrica Catalana, Onomàstica, Història del Lèxic i Lexicologia, Llengua Occitana, Comentari Filològic de Textos, Llengua Catalana Comparada i València dels Mitjans de Comunicació. És premi Fara udo de Sant Germain de l’Institut d’Estudis Catalans. Membre d’associacions científiques europees i membre de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Ha estat membre del Consell General de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i president de la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals. És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
|
XV Pujada al Matamon
| | 10/01/2011
XV PUJADA AL MATAMON
Data: 15 de gener
Eixida: 9.30 hores des de la Casa de la Cultura
Comarca: Ribera Alta
Temps: 2 hores pujar i baixar
Dificultat: cap
Com sabeu,Matamon, és la muntanya de la colla d'Amics i Amigues de la Muntanya, és la nostra muntanya, la iniciàtica, la que ens considerem obligats a visitar-la almeny una vegada a l'any per què és la nostra, la que està més pròxima, la que quan mirem cap a ponent, cap a la posta de sol la vegem. Per aquests motius des de que funciona la colla, enguany farà 15 anys, no hem deixat cap any sense pujar al cim.
15 ANYS DE LA COLLA D’AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
L’any 1997 –ja fa quinze  nys!—vam començar l’activitat d’Amics i Amigues de la Muntanya per conèixer i aprendre a estimar el país des de dalt de les seues muntanyes. Una activitat lúdica i saludable a la qual han anat afegint-se amics fins a formar una colla excursionista i també viatgera. Com a prova, dos eixides de l’any passat: una excursió per la Senda de les Pedreres, amb vint-i-nou participants, i un viatge a Croàcia de seixanta-sis persones.
El nostre país és molt costerut, encara que als de la Ribera no ens ho parega. Per això cada any comencem pel Matamon, una muntanyeta de no res que per a nosaltres és la Muntanya Iniciàtica, pujant a la qual inaugurem la temporada des de fa quinze anys –i enguany ho celebrarem menjant-nos un dolç.
Enguany,per celebrar el 15 aniversari ho farem menjant-nos un dolç i bebent mistela fresqueta
|
Viatges del Bloc durant l'any 2011
| | 21/12/2010
Viatges del Bloc durant l'any 2011
30 d'abril, 1 i 2 de maig
Viatge a Catalunya (Llac de Banyoles, Besalú, volcans de la Garrotxa, Olot, Castellfollic de la Roca, restes romanes d'Empúries i Girona)
21 de maig
Sueca. Ruta de l'arròs
18 de juny
Peníscola
De l'1 al 7 d'agost
Viatge a la Bretanya francesa (Bordeus, Nantes, Mont Saint Michel, Saint Malo,castells del Loira, Vannes, menhirs de Carnac., Auray, castell dels Ducs de Bretanya i Pamplona)
24 de setembre
Alboraia i Almàssera. Ruta de l'Horta, la xufa i l'orxata
22 d'octubre
Castalla. Passejada literària amb Enric Valor
5 de novembre
Iecla
|
Viatge a Catalunya
| | 20/12/2010
EXCURSIÓ A CATALUNYA
Dies 30 d’abril, 1 i 2 de maig
155 €. Inclou 2 nits d’hotel de 3* amb mitja pensió, bus, guia i assegurança de viatge
Places 55, i en queden poques per ocupar
Dissabte
7:00h Eixida des d'Alberic, l’Alcúdia i Alginet
- Dinar enfront del llac de Banyoles
- Després de dinar visitarem l’espectacular poble medieval
de Besalú
, originari dels comtats catalans
Diumenge
8:30h Eixida de l’hotel cap a la Garrotxa
- Visitarem el rong>parc natural de la Garrotxa
on es troba
la Fageda d’En Jordà, el volcà de Santa Margarida (a la imatge) i el volcà del Croscat
- Dinar a la ciutat modernista d’Olot
- Després de dinar visitarem Olot i Castellfollit de la Roca
, poble construït sobre una colada de lava.
Dilluns
8:30h Eixida de l’hotel cap a Empúries
- Visitarem la colònia grega i ciutat romana d’Empúries, on trobarem les restes romanes més antigues de Catalunya.
- Dinar a la ciutat de Girona
i visita la seua catedral i el call jueu
- Tornada cap a l’Alcúdia
22:00h Arribada aproximada a l’Alcúdia
|
Viatge a la Bretanya francesa
| | 20/12/2010
VIATGE A LA BRETANYA FRANCESA
De l’1 al 7 d’agost
El preu del viatge són 500 €, i inclou 7 dies amb bus, 6 nits en hotels de 3*, mitja pensió, un/a guia que ens acompanyarà durant tot el trajecte i una assegurança de viatge
Dilluns 1
-00:00 Eixida des d’Alberic, l’Alcúdia i Alginet (12 de la nit del diumenge)
-9:30 h. Desdejuni a Saint Jean de Luz
-10:45 Eixida de Saint Jean cap a Burdeus
-13:00 Arribada aproximada a Burdeus i dinar a l’hotel
Hotel Mercure Meriadeck Centre (5 Rue Robert Lateulade), telf. 0556564343
-16:00 al hall de l’hotel. Visita : Catedral, Gran Teatre, Port fluvial i Palau de la Borsa
-19:30 Sopar a l’hotel
Dimarts 2
-8:15 Desdejuni
-9:00 Eixida cap a Nantes
-13:00 Dinar a l’Hotel
Novotel Nantes Centre Bord de Loire (Boulevard des Martyrs Nantes 1) telf. 240477777
-16:00 al hall de l’hotel. Visita Castell dels Ducs de Bretanya, Catedral de Nants, Torre LU i Centre (Plaça Real i Plaça Tirant lo Blanc)
-19:30 Sopar a l’Hotel
Dimecres 4
-7:30 Desdejuni
-8:00 Eixida
-10:30 Visita Mont Sant-Michel i centre de la vila
-13:00 Dinar lliure a Mont Sant-Michel
-16:00 Eixida per visitar Saint Maló
-17:00 Visita Saint Maló
-18:00 Eixida cap a Di an i sopar lliure
-20:30 Tornada cap a Nantes
Dijous 5
-7:30 Desdejuni
-8:00 Eixida per visitar els castells del Loira més a prop de l’hotel
-11:00 Visita audioguiada a tres castells del Loira
-13:00 Dinar lliure
-15:00 eixida cap al segon castell
-18:30 tornada cap a Nantes
Divendres 6
-8:30 Desdejuni
-9:00 Eixida cap a Vannes
-10:30 Visita Vannes (catedral i tomba de Sant Vicent Ferrer, porta Sant Vicent i plaça València)
-13:00 Dinar lliure a Vannes
-15:00 Eixida cap a Alineacions de Carnac (menhirs)
-15:30 Visita Alineacions Carnac
-17:00 Eixida cap a Aurey
-18:00 Visita a Aurey
-20:30 Tornada cap a l’hotel
Dissabte 7
-9:00 Desdejuni
-9:45 Eixida per visitar el castell Ducs Bretanya
-13:00 Dinar a l’Hotel de Nantes
-14:30 Eixida Cap a Biarritz
-20:30 Parada Biarritz per sopar lliure
-22:30 Eixida cap a Pamplona (des del mateix lloc de baixada)
-24:00 Arribada Hotel Maisonnave
C/ Nueva 20, Pamplona, telf. 948222600)
Diumenge 8
-9:00 Desdejuni
-10:00 Visita Pamplona (Plaça Real, Carrer Estafeta, Recorregut Encierro i visita Fortalesa)
-13:30 Dinar a Hotel Maisonnave de Pamplona
-15:00 Eixida cap a L’Alcúdia
-23:00 Arribada aproximada
|
Sopar-presentació activitats del Bloc
| | 02/12/2010
Sopar-presentació d'activitats del Bloc, any 2011
El pròxim dia 10 de desembre, divendres, a les 21.30 hores, ens veurem al Casal (Carrer Sant Jaume/Santiago Apóstol, 31) per sopar i durant el cafè veurem un reportatge fotogràfic de les excursions a la muntanya, després presentarem les activitats que realitzarem durant l'any 2011, de la programació de pel·lícules, de les lectures que reco manarà el Grup de Lectura,de la campanya d’excursions d’Amics i Amigues de la Muntanya, dels qui vindran al Sopars i xerrades, de les excursions a ciutats, etc. Concretarem qüestions del viatge a pobles i ciutats de Girona… Com altres vegades, cada responsable informarà de l’activitat que ha proposat.
La convocatòria és oberta, podeu vindre socis i no socis, tan sols cal que porteu l'entrepà.
|
Albert Hernández: Taula de les Lletres i dels Menjars
| | 22/11/2010
Albert Hernández Xulvi: Taula de les Lletres i dels Menjars
El divendres 26 de novembre, a les 21.30 hores, en el restaurant Oncle Pere de l'Alcúdia, tindrà lloc l'homentage a l'escriptors Albert Hernández.
El Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia, conscient que la literatura i la gastronomia són dues expressions de la cultura d'un poble i que són signes característics de la seua identitat, i que molt sovint, lamentablement, resta només la gastronomia com a senyal d'identitat dels valencians, ve organitzant la TAULA DE LES LLETRES I ELS MENJARS per agermanar la literatura dels valencians actuals amb la cuina.
Es tracta d'asseure al voltant d'una taula lletres i menjars, escriptura i cuina, i tot això a través del plaer del paladar i de la llengua. I que la nostra taula siga un lloc de trobada d'amics, un lloc per acostar-nos a un personatge de la nostra cultura.
LA TAULA DE LES LLETRES I ELS MENJARS inicià la seua activitat l'any 1996 amb Enric Valor, i continuà any rere any amb Vicent Ventura, Francesc Ferrer i Pastor, Francesc de P. Burguera, Arcadi Garcia Sanz, Maria Beneyto, Santiago Bru i Vidal, Isabel-Clara-Simó, Josep Lluís Bausset, Ferran Torrent, JOsep Vicent Marqués, Carme Miquel, Josep Franco, Joan Pellicer, Rodolf Sirera, Joan Francesc Mira, Josep Lozano Lerma i Jaume Pérez Muntaner.
Ara, i durant tot el mes de novembre, s'han previst un conjunt d'actes per a promoure la lectura i l'interés pel món de les lletres, pels llibres i pels seus autors, i que hem titulat "Mes de les Letres. El Plaer de llegir, el gust d'escriure" . L'autor convidat i a qui ret m homenatge aquest any és Albert Hernàndez Xulvi, el qual ens acompanyarà el 26 de novembre.
Albert Hernàndez i Xulvi
Albert Hernàndez i Xulvi (Catarroja 1942) va cursar estudis de cinematografia i ha realitzat diverses pel•lícules experimentals. Com a narrador, ha publicat una trentena d’obres, la majoria novel•les, moltes d’elles s’han traduït al castellà: La síndrome i altres històries, 1987 Premi L’Encobert (Xativa). No mireu per l’ull del pany, 1990 Premi Segimon de Plandolit (Andorra). Dafne, l’última nuesa, 1990. Silenci... es grava, 1992. Històries inquietants, 1995 Premi Sant Carles Borromeu (Andorra). Arran de pell, 1996 Premi Manuel Cerqueda i Escaler (Andorra). Temps de fang, 1997 Premi Modest Sabaté (Vila de Perpinyà) i, també Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de filologia Valenciana. El tango de l’anarquista 2005 Premi Enric Valor de novel•la de la Diputació d’Alacant. Dies d’estiu del 63, 2007 Premi de novel•la Ifac (Calp). L’espectre d’Àngela, 2010, Contes per a xiquets: El capità Pertil 1987 (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil (Ciutat d’Ibi), traduït al castellà. Toli, el gosset invisible, 1993. Estiu a la Albufera, 1996. El “tio” Rajola 1996 i El Senyor del Castell 1998. Com a dramaturg ha publicat i estrenat, l’Àtic 1988, El bagul 2000. Amigues 2002 Premi de teatre Ciutat de Vila-Real. Sense papers 2004 Premi de teatre Ciutat de Vila-Real. Com a poeta ha publicat Les branques de l’om foscs, 1996 Premi Francesc Badenes (Alberic), els poemes han estat musicats i interpretats. Aquest poemari ha sigut traduït al castellà amb el títol Las ramas del olmo oscuro.
|
Andrea Camilleri. Grup de Lectura del Bloc
| | 03/11/2010
ANDREA CAMILLERI.GRUP DE LECTURA DEL BLOC
Encara queda temps per davant, però com hi ha que llegir un llibre, us recordem que el dia 25 de novembre, a les 10 de la nit, es reunirà el Grup de lectura del Bloc en el Casal per comentar la publicació 'Sense títol' d'Andrea Camilleri. Els socis, si compren el llbre en la llibreria l'Esplai de l'Alcúdia obtenen un 25% de descompte, que no està gens malament. És el que sempre us diguem, ser socis del Bloc té uns avantatges, a més contribuiu a que l'associació marxe a 100 per hora, què no és poc.
SENSE TÍTOL
Andrea Camilleri
Edicions 62/col·lecció El Balancí/ ISBN 978-84-297-5955-6/ /238 pàgines/
El 25 de novembre del 2010, a les 10 de la nit, al Casal del Bloc, carrer Sant Jaume, 31, de l’Alcúdia
SENSE TITOL de CAMILLERI, ANDREA
Sense títol és una novel·la que sintetitza els dos corrents literaris de l'autor. A més de ser una crònica històrica, el llibre conté una trama policíaca. El dia 24 d'a ril del 1921 Gigino Gattuso, un jove feixista de 18 anys, va morir d'un tret al cap en el transcurs d'una baralla. La mort del jove fou atribuïda des del primer moment a Michele Lopardo, de 29 anys, pare de família, paleta i comunista. Però les circumstàncies de la mort de Gattuso no semblaven gaire clares. La baralla, de fet, havia consistit en una ràtzia contra el comunista per part de tres joves feixistes. Tot i que Lopardo reconeixia que havia disparat dos trets no suposava necessàriament que el comunista fos l'homicida..
Andrea Camilleri
(Sicília, 1925). La seva obra literària, tot i que va publicar el primer llibre el 1978, és força extensa. Hi ha les novel·les costumistes ambientades a la Sicília del segle XIX, com ara La concepció del telèfon, Un fil de fum i La presa de Macallé, entre d'altres. I les que formen la sèrie de novel·les protagonitzades pel comissari Salvo Montalbano. L'obra de Camilleri presenta una gran coherència en la qual destaquen un esmolat sentit de l'humor, una crítica aguda de la societat i una galeria de personatges entranyables.
|
XII Mes de les Lletres
| | 29/10/2010
XII MES DE LES LLETRES
Novembre 2010
Dimarts 2
CEIP. Batallar Animació lectora de la publicació
‘El conte del ratolí Valentí’, EVA ALEPUZ, Edicions 96
Dimecres 3
Animació lectora de la publicació
CEIP. Batallar ‘Les endivinalles de Llorenç’, LLORENÇ JIMÉNEZ,
Tandem Edicions
Dijous 4
Animació lectora de la publicació
CEIP. Batallar ‘Poemes al jardí’ IRENE VERDÚ, Edicions Bullent
Divendres 5
CEIP. Batallar Animació lectora de la publicació
‘Marvin, l’enllustrador de sabates’, DOLORS GARCIA,
Edicions Bromera
Tots els col•legis Les lletres al carrer
Casa de la Cultura
20.00 hores Exposició de Miguel Ángel Valls Serra
‘Mare Terra’
Dilluns 8
C. Sant Andreu Animació lectora de la publicació
‘Poemes al jardí’, IRENE VERDÚ, Edicions Bullent
CEIP. Batallar Contacontes
ANNA BALLESTER
Animació lectora de la publicació
‘L’Illa del teatre’, DIDAC BOTELLA, Edicions Bromera
Dimarts, 9
C. Sant Andreu Contacontes
ANNA BALLESTER
Animació lectora de la publicació
‘Ara va... d’animals’, IRENE VERDÚ, Tandem Edicions
Dimecres, 10
C. Sant Andreu Animació lectora de la publicació
‘Poemes sense disminuïts’, CARLES CANO,
Edicions Bromera
Dijous 11
C. Sant Andreu Animació lectora de la publicació
‘La mascota que no existia’, LOURDES BOÏGUES,
Edicions Bromera
Divendres, 12
C. Sant Andreu Animació lectora de la publicació
‘Pirates de la marjal’, MARIANO CASAS
Edicions Bromera
Dilluns, 15
C. Sant Andreu Animació lectora de la publicació
‘ El crim del mas maleït’, JOAN PLA, Edicions Bullent
CEIP. Heretats Contacontes
ANNA BALLESTER
CEIP. Les Comes Animació lectora de la publicació
‘Poemes al jardí’, IRENE VERDÚ, Edicions Bullent
Dimarts, 16
C. Sant Andreu Animació lectora de la publicació
‘La maledicció del Graal Càtar, JOAN PLA,
Edicions Bullent
CEIP. Les Comes Animació lectora de la publicació
‘Laia, una xiqueta molt exagerada’, MERCÉ VIANA,
Edicions Bromera
CEIP. Heretats Contacontes
ANNA BALLESTER
Dimecres 17
CEIP. Heretats Animació lectora de la publicació
‘Poemes al jardí’, IRENE VERDÚ, Edicions Bullent
CEIP. Les Comes Contacontes
ANNA BALLESTER
Dijous 18
CEIP. Les Comes Animació lectora de la publicació
‘Marvin, l’enllustrador de sabates’, DOLORS GARCIA,
Edicions Bromera
Divendres 19
CEIP. Heretats Animació lectora de la publicació
‘Marvin, l’enllustrador de sabates’, DOLORS GARCIA,
Edicions Bromera
CEIP. Les Comes Animació lectora de la publicació
‘L’Illa del teatre’, DIDAC BOTELLA, Edicions Bromera
Casa de la Cultura Teatre
22.30 hores ‘Homo Ridens’ del Grup Juja
Dilluns, 22
CEIP. Heretats Animació lectora de la publicació
‘L’últim linx’, SANTIAGO FORNÉ, Edicions Bullent
IES. Els Évols Animació lectora de la publicació
‘Pirates de la marjal’, MARIANO CASAS, Edicions Bromera
Dimarts, 23
IES. Els Évols Animació lectora de la publicació
‘El crim del mas maleït’ JOAN PLA, Edicions Bullent
Dimecres, 24
IES. Els Évols Animació lectora de la publicació
‘Pell d’escata’ ENRIC LLUCH, Edicions Bromera
Dijous, 25
IES. Els Évols Animació lectora de la publicació
‘La maledicció del graal càtar’, JOAN PLA, Edicions Bullent
Casal del Bloc Grup de lectura
22.00 hores ‘Sense títol’ d’ANDREA CAMILLERI
Divendres 26
Restaurant Oncle Pere Taula de les Lletres i dels Menjars
21.30 hores ALBERT HERNÁNDEZ XULVI
|
Albaida: Descobrir ciutats, conéixer el país
| | 06/10/2010
DESCOBRIR CIUTATS, CONÉIXER EL PAÍS
VISITA A ALBAIDA
Dissabte, 16 de setembre. Eixida a les 9 del matí des de la Casa de la Cultura
ALBAIDA
A Albaida encara es poden trobar fonts de pedra, al carrer Nicolau Factor i a la plaça que són del S. XVII, del S. XVIII és la font del Bàrio, i la font del Lleó del S.XIX. També veurem façanes antigues, portalades, carrers estrets, cases senyorials, i en la part més antiga trobarem el palau dels Milà i Aragó, l’església, el Museu de Betlems, el Museu Josep Segrelles i el Museu Internacional de Titelles. La plaça és una part del recinte emmurallat del S.XV i és on hi es troben el palau i els museus. El palau dels Milà és l’edifici més monumen tal, és a partir de les muralles musulmanes que es construeix aprofitant tres de les torres de defensa. Es va construir a finals del S. XV i encara es conserva a l’interior sales decorades amb pintures barroques, i són relevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marqués. L’església és d’estil gòtic, el campanar feia servir de torre de vigilància. La Casa Museu Josep Segrelles està decorada amb motius àrab, es troba igual que quan vivia en ella el pintor. Hi ha més de 150 obres originals, entre elles les il·lustracions per a les novel·les de Blasco Ibáñez. El Museu de Betlems alberga diagrames que representen passatges bíblics dins dels carrers i cases típiques d’Albaida. En el Museu de Titelles hi ha una exposició de titelles de diferents països.
|
CORRELENGUA I LLIURAMENT DEL XV PREMIS JAUME I A L’ALCÚDIA
| | 30/09/2010
CORRELENGUA I LLIURAMENT DEL XV PREMIS JAUME I A L’ALCÚDIA
9 d'octubre. Dia del País Valencià
CORRELLENGUA
1 d'octubre
A les 20.30 hores, des del parc de la Nòria s'iniciarà el Correllengua pels carrers del poble. La torxa de la Flama de la Llengua anirà acompayada per dolçainers i tabaleters, pels grups de dansa, pels Cabuts, pels Negrets, pels Tornejants i pels Dimonis Enroscats. El Correlengua finalitzarà a la Plaça Tirant lo Blanc,on l'alcalde rebrà la torxa.
XV PREMIS JAUME I
El proper 1 d’octubre, a les 22.15 hores, tindrà lloc a l’Alcúdia (Ribera Alta) el lliurament dels XV Premis Jaume I, que atorga el Bloc de Progrés Jaume I. Aquest guardons homenatgen cada any persones, entitats i empreses del nostre país distingits per la seua reivindicació activa de l´ús del valencià “com a única llengua pròpia del nostre poble”. Els premis, pioners al conjunt del País Valencià, enguany es concediran a:
Premi Vicent Andrés Estellés
A Entrepans Santandreu
L’ús de la nostra llengua en els diferents contextos assegura la seua pervivència i li dóna un ‘plus’ de normalitat tan necessari en els nostres dies. Es lliura aquest premi pel seu compromís ferm a emprar el valencià com a llengua d’ús habitual en la seua relació diària amb els clients.
Premi Carles Salvador
Al Col•legi Públic Severí Torres de Castelló de la Ribera
La introducció del valencià en la vida acadèmica i la seua inclusió com a llengua curricular i d’ensenyament va ser una reivindicació de la societat des de l’inici de la democràcia. En aquest sentit, el Col•legi Severí Torres va ser un dels centres capdavanters en la nostra comarca en la normalització lingüística a l’escola. A més a més, ha esdevingut un referent, tant en la gestió democràtica del centre, com en la necessària renovació pedagògica per a millorar la pràctica docent, amb especial atenció a la llengua i la cultura del País Valencià. En aquest sentit, cal posar de relleu el premi Baldiri Reixac, que li va atorgar la Generalitat de Catalunya.
Premi Ovidi Montllor
A la Colla la Rosca, dolçainers i tabaleters de l’Alcúdia
La Colla la Rosca és la colla de dolçainers i tabaleters de l’Alcúdia. Tot i que és una colla relativament nova, amb creació a l’any 2004, la seua progressió ha estat admirable, així com el seu esforç per divulgar la nostra música popular. En els pocs anys de la seua existència, cal destacar la participació en nombrosos actes festius i cívics no solament al nostre poble, sinó en llocs tan singulars com Nieder-Olm (Alemanya), Cambrils, Gandia, Alfàs del Pi, Castellfort (Barcelona), etc. quasi sempreacompanyant la colla de Dimonis Enroscats, amb qui actuen en perfecta connivència. La seua tasca de divulgació es concreta, entre altres, en concerts al llarg de l’any i a través de els respectives escoles de tabal i dolçaina, que n’asseguren el futur.
Premi Tio Canya
A Ferran Zurriaga i Agustí
Ferran Zurriaga (Olocau, 1938) és un pedagog i un estudiós de la realitat sociocultural que l’envolta, però sobretot és un home compromés amb el País Valencià. A banda de la seua professió de mestre, és autor de nombrosos assaigs de temàtica diversa, majoritàriament educativa, que ha publicat en revistes tan rellevants com Mètode o Cuadernos de Pedagogía. El seu interés per l’educació i la pedagogia l’ha convertit en una de les veus més autoritzades per a explicar Freinet, aspecte que li ha portat a col•laborar en diverses obres col•lectives com Què farem amb Freinet avui? També és autor d’obres de caràcter pedagògic, així com l’assaig sobre la història i la sociologia del seu entorn rural immediat, tal com Història d’una escola, o Olocau: el Camp de Túria. Potser una de les seues primeres publicacions va ser Veles i Vents, de 1974, il•lustrat profusament per Manolo Boix, un llibre magnífic per a xiquets que tornen a gaudir de majors.
A Josep Lluís Bausset i Ciscar
La seua llarga I distingida trajectòria a favor de la llengua i la cultura del nostre País Valencià és ben coneguda per tothom. La tasca docent que ha exercit ha anat més enllà de les disciplines purament acadèmiques i ha aconseguit transmetre a milers d’alumnes la importància i la necessitat de treballar pels trets d’identitat dels valencians com a poble. Aquesta actitud, la seua personalitat i el seu paper d’agitador cultural l’han convertit en un referent sòlid i imprescindible. Amb aquest segon nomenaments com a TIO CANYA, el Bloc Jaume I de l’Alcúdia vol manifestar l’admiració que hi sentim i agrair-li la seua trajectòria exemplar.
Premi Joan Fuster
A l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta
L’Institut d’estudis Comarcals de la Marina Alta és una entitat cultural creada l’any 1985, després de la celebració de dos Congressos d’Estudis sobre la comarca de la Marina Alta. La finalitat que va inspirar els seus inicis va ser la de crear un espai d’encontre perquè estudiosos i investigadors pogueren compartir treballs i informació sobre els aspectes socioculturals. Vint-i-cinc anys després de la seua constitució, la intensa tasca portada a termini es manifesta en nombrosíssimes iniciatives i en realitats concretes d’una gran importància: revistes de literatura (L’aiguadolç), d’art (Tuacte), investigació (Aguaitits), i un llarguíssim seguit de publicacions temàtiques i monogràfiques imprescindibles per a conéixer en profunditat la Marina Alta.
|
Carme Miquel: Grup de lectura
| | 21/09/2010
CARME MIQUEL. GRUP DE LECTURA DEL BLOC
El dijous 23 de setembre, a les 10 de la nit, en el Casal del Bloc, carrer Sant Jaume 31, ens reunirem amb l'escriptora Carme Miquel per comentar el seu llibre 'La mel i la fel'.
LA MEL I LA FEL
Carme Miquel
Tandem Edicions/ISBN 9788481315677/15 euros/294 pàgines/Publicat 2005/14.0x21.0/N0vel•la/Català
La mel i la fel narra unes històries personals que l’autora situa en la comarca de la Marina Alta, a les acaballes del segle XIX. Les experiències vitals de les protagonistes, mare i filla, constitueixen un cant a la vida i són els eixos centrals d’un relat que ens mostra un món d’emocions, de rivalitats i de lluita per la supervivència expressades des de la quotidianitat del quefers i els costums d’un poble. Com a escenari que els sosté, hi trobarem el paisatge de la Marina amb l’omnipresència del Montgó, que en aquesta novel•la esdevé personatge. El llenguatge, que combina la rica parla popular de la zona i la prosa poètica, atrapa el lector des de la primera pàgina.
CARME MIQUEL
Carme Miquel naix a La Nucia (Marina Baixa).Filla de mestres d'escola, Carme ha exercit també aquesta professió durant vora trenta-nou anys. Al llarg de la seua trajectòria ha participat en diversos moviments professionals i sindicals. Ha sigut membre fundador de la CAPPEPV (Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià) i de la Federació Escola Valenciana, ocupant la presidència d'ambdues entitats durant tres anys.
|
Activitats en setembre
| | 13/09/2010
ACTIVITATS EN SETEMBRE
Dijous 16, Sopar i Cinema a les 9.00 hores de la nit sopar, i a les 9.30 hores projecció de la pel·lícula Salvador Allende.
Salvador Allende va donar la seua vida per Xile, el seu país. Fundador
del Partit Socialista de Xile. Diputat als 28 anys, aquest jove burgés
il•lustrat, marxista convençut sense ser un teòric, recorre el país de
nord a sud per a escoltar, discutir i convèncer. El 4 de novembre de
1970, és elegit com a president de la República i s’entrega a cos sencer
en la transformació socialista del seu país. Director: Patricio Guzman
(XILE-FRANÇA-BÈLGICA-ALEMANYA-ESPANYA i MÈXIC, any 2004. Històrica)
http://www.tv3.cat/videos/2947970/Salvador-Allende
http://www.youtube.com/watch?v=Cmy8Awy9KMs
Dissabte 18, Dia de la Muntanya Neta. Excursió a la Serra de les Raboses (la muntanya de Cullera). Eixida des de la Casa de la Cultura a les 8 del matí i a dinar cadascú a sa casa.
Dijous 23, Grup de Lectura. En el Casal, a les 10 de la nit, ens reunirem amb l'escriptora Carme Miquel per comentar amb ella el seu llibre, 'La mel i la fel'
Dissabte 25, Descobrir ciutats, conéixer el país. A les 8 del matí eixirem des de la Casa de la Cultura per visitar Ademús. La visita és guiada, i dinarem allí en un restaurant, i com hem d'encarregar taula convindria saber ja qui està interessar en anar.
ADEMÚS
El poble es troba en la Serra Javalambre. El riu Túria travessa el terme, i l’afluent Bohilgues aboca l’aigua al costat de la vila. Dos terços de la superfície és forestal. El castell, el que queda, dominava el riu Túria i el seu pas natural de les terres d’Aragó cap a la ciutat de València. Al ser vila real comptava amb representació a les Corts. I al ser fronterer va patir la guerra amb Castella i va ser envaïda i ocupada en dues ocasions. Degut a la seua importància disposa d’una importat arquitectura religiosa i civil. L’església de Sant Pere i Sant Pau es construís l’any 1600 per substituir la vella que estava situada a l’abric del castell. L’ermita de la Mare de Déu de l’Horta erigida el S. XIV és una ermita gòtica i és l’edifici més vell de la vila. Destaca el seu porxo sostingut per dues gruixudes columnes toscanes. L’ermita de Sant Joaquim va formar part de l’antic Hospital de Pobres de Santa Anna, fundat l’any 1446. Hi ha dos ermites més, una dins del perímetre del castell, la de Santa Bàrbara del Castell, i la de la Mare de Déu del Rosel, a la vora del riu Bohilgues. El Castell, antiga fortalesa àrab, té dintre la primitiva església, i va sofrir les invasions castellanes i les guerres carlines. Altres construccions a visitar: el portal de Sant Vicent i recinte emmurallat, la Casa de la Vila, la Cambra Vella del Blat, la Presó, el Forn de Dalt, el Molí de la Vila i el Molí Nou. I per acabar tastar plats tradicionals de la gastronomia ademucera.
|
Activitats en setembre
| | 14/07/2010
Activitats durant el mes de setembre
Dijous 16. Sopar i Cinema: 'Salvador Allende'
Dissabte 18. Amics i Amigues de la Muntanya: Serra de les Raboses (Ribera Baixa)
Dijous 23. Grup de lectura: 'La mel i la fel' de Carme Miquel, amb la seua presència.
Dissabte 25. Descobrir ciutats , conéixer el país: Ademús
|
El Bloc també fa vacances
| | 06/07/2010
Bones vacances
Com sabeu, aquest estiu, del dia 3 al 10 d'agost hi estarem a Croàcia, 62 persones anirem en el viatge que hem organitzat des del Bloc de Progrés Jaume I, i ja en són uns qua nts els viatges: Cuba, Moscou i Sant Petersburg, Noruega, Egipte i enguany Croàcia.
Aquesta és l'única activitat que organitzem en tot l'estiu. A setembre més.
Bon estiu i bones vacances.
|
Visita a Gandia
| | 08/06/2010
DESCOBRIR CIUTATS, CONÉIXER EL PAÍS
VISITA A GANDIA
Dia: dissabte 12 juny
Hora d'eixida: 8.45 des de la Casa de la Cultura
Punt d'encontre: Venta Toni (abans d'aplegar a Rótova i al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba)
Visita guiada: Xavi
Com totes les ciutats valencianes, els orígens de la població es remunten a la Prehistòria, al Paleolític en el cas de Gandia (Cova de Parpalló), la qual ha passat per l’època ibèrica, per la romana, per la musulmana i per la cristiana. Una evolució quasi idèntica a la majoria de poblacions valencianes. Quan el rei Jaume I conquistà el castell de Bairén se li rendiren tots els castells de la Safor. Amb la construcció de les muralles en el segle XV la població, aban s dispersa, es va agrupar per protegir-se dels pirates. Francesc de Borja hi fundà en el s. XVI una Universitat, posteriorment Escoles Pies. A la plaça que hi dóna accés hi ha cinc estàtues de distints personatges de la família Borja, obra de Manuel Boix. La Col•legiata de Santa Maria es va construir sobre una antiga església visigòtica i després mesquita. L’any 1499, el papa Borja, Alexandre VI, l’elevà a la categoria de col•legiata. Va ser declarada Monumento Histórico Artístico l’any 1931. El Palau Ducal, residència dels Ducs Reials d’Aragó, abans de ser-ho dels Borja, és un edifici d’estil gòtic català. En 1964 va ser declarat Monumento Histórico Nacional. L’Hospital de Sant Marc, construït en el s. XIV, és d’estil gòtic i actualment allotja el Museu Arqueològic.
Començarem visitant el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
|
Aurora Bau. Sopar i xarrada
| | 03/06/2010
SOPAR I XARRADA AMB AURORA BAU
El divendres 4 de juny, en el Casal tindrà lloc a les 21.30 hores el Sopar i Xarrada amb Aurora Bau que parlarà sobre 'El dret a morir dignament: el testament vital i l'eutanàsia'
AURORA BAU BLASI
Nascuda en plena guerra, 1937, a la muntanya, Ports de Beceït, Tortosa. Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat Pedagogia, i llicenciada en Geografia i Història. Formada a “l’Escola Activa” de Rosa Sensat i membre actiu en Seminaris i Escoles d’Estiu. Trenta-set anys dedicats a l’ensenyament, passant com educadora i docent per totes les etapes educatives, des del Jardí d’Infants a la Universitat; quedant-se els vint últims a nys a l’ IES Esteve Terrades de Cornellà. Ha publicat amb Graziella Vernetti: De Centro Nacional de Formació Professional a IES SEP Esteve Terrades i Illa. (30 anys d’història, 1975-2005). Vint i tres anys dedicats activament a la lluita pel Dret a Morir Dignament. Membre actiu en el canvi jurídic de l’Associació Dret a Morir Dignament a que passés a ser una Associació Federal a l’Estat Espanyol. Expresidenta de l’associació Dret a Morir Dignament a Catalunya i ex responsable de l’equip d’Atenció Personalitzada (sent per exemple de l’equip d’atenció personalitzada, “seguiment” , de Ramón Sampedro i molts altres. Membre de SOS Monuments, Associació per a la defensa Cívica del Patrimoni Històric de les Ciutats i les Cultures.
|
Joan Olivares: Grup de Lectura
| | 25/05/2010
GRUP DE LECTURA
Continuant amb el calendari d'activitats, el dijous 27 de maig es reuneix el Grup de Lectura, a les 10 de la nit en el Casal, amb Joan Olivares per comentar amb ell el seu llibre 'Pell de pruna'. S'acompanyarà d'una exposició d'il·lustracions.
Si encara no formeu part del Grup de Lectura ara és hora d'incorporar-se.
PELL DE PRUNA
Joan Olivares
Edicions Bromera | col•lecció Ecléctica - 147 | ISBN 978-84-9824-253-9 | 18,5 €
144 pàgines | Publicat 03/04/2008 | 15x23,3 cm. | Novel•la | Català
Silveri és un jove conciliador, treballador, amb idees moderades i simpatitzant de les causes perdudes... un bon xic, en definitiva, que faria una vida normal si no fóra perquè el seu èxit extraordinari amb les dones el posa en més d'una si uació compromesa i incòmoda. La incorporació de Silveri com a nou professor a l'institut no deixarà indiferents professores ni alumnes. Des del primer dia, les peripècies amoroses del protagonista es barrejaran indestriablement amb la seua vida laboral i desencadenaran una sèrie de situacions insòlites i divertides que trasbalsaran la rutina de la comunitat educativa. L'humor i la ironia marquen el rumb de Pell de Pruna, XIV Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, a través, fonamentalment, d'uns diàlegs insinuadors i d'escenes d'un erotisme sense embuts.
Joan Olivares (Otos, Vall d’Albaida, 1956) escriptor i llicenciat en Física Teòrica, treballa de professor de matemàtiques a l’IES Josep Segrelles d’Albaida. Guanyà el Premi Andròmina de narrativa el 2005. És gonomonista: dissenyador i constructor de rellotges de sol.
|
III Pujada al Montgó
| | 20/05/2010
III Pujada al Montgó
Temps :4-4.30 hores de pujar i de baixar
Recorregut:9.5 Km.
Dificultat : Mitjana
Eixida : 7.30 h des de la Casa de la Cultura
El dissabte, 29 de maig del 2010, farem la III Pujada al Montgó (752m). La seua situació vora al mar el fan visible des de molt lluny. Té una gran riquesa en espècies vegetals endèmiques. El Montg ó és de les muntanyes valencianes més visitades. Sempre trobes gent de totes les edats i de tots els països pujant i baixant.
Solament la part final, la que s'enfila a la cresta és la més complicada, però no ens importarà ja que voldrem aplegar a la cresta, des d'on podrem veure les Marines, els seus pobles i muntanyes.
Veure
fotos
En una de els pujades van veure Eivissa, com ho demostra una de les fotos.
|
Viatge Croàcia
| | 17/05/2010
DESCOBREIX LA COSTA DALMATA
ESLOVÈNIA -- CROÀCIA
Viatge organitzat pel Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia
Del 3 al 10 d’agost del 2010
Eixides: 1.00 hores des d’Alberic
1.15 hores des de l’Alcúdia
1.25 hores des d’Alginet
3 d’agost. Barcelona-Dubrovnick / Neum .A les 9.05 hores presentació en l’aeroport de Barcelona El Prat. Sortides Internacionals, taulell de Vueling. 11.05 hores. Sortida del vol VY 7701 destí Dubrovnick. 13.30 hores. Arribada a Dubrovnick i trasllat a Neum . Sopar i allotjament a l'hotel Sunce.
4 d’agost.Bòsnia / Hercegovina: Mostar i Medjugorie . (dia sencer). Després del desdejuni sortida cap a Bòsnia - Hercegovina. Parada a Medjugorje, un lloc popular de la peregrinació. Continuació cap a Mostar i dinar. Visita guiada a la ciutat, la qual es troba entre les cultures de l’Orient i de l’Occident, amb carrerons, mercats i el Pont Vell (Stari Most), de nou reconstruït per l'UNESCO, el qual va ser destruït durant la guerra de 1993. Sopar i allotjament.
5 d’agost.Dubrovnik - Visita guiada. Passeig amb vaixell a les Illes Elaphiti . (dia sencer). Desdejuni. Visita a Dubrovnik, indiscutible perla de Croàcia, el centre està reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. Impressionants muralles emmarquen la ciutat medieval i el seu bell conjunt arquitectònic al voltant del ‘Stradun’. Visita de la catedral, del Palau dels Rectors (Knezev Dvor) i de la farmàcia del monestir franciscà, una de les més antigues d'Europa. Dinar. A la vesprada passeig amb vaixell per les Illes Elaphiti, arxipèlag situat a prop de Dubrovnik. Aquests illots, molt poc habitats, presenten un aspecte salvatge amb els seus escarpats penya-segats i la seua vegetació mediterrània. En la travessia hi hauitrà una degustació d’aperitius i especialitats locals. Escala a Sipan, la major de aquestes illes, que en el segle XV va ser lloc d’estiueig de l’aristocràcia de Dubrovnick. Conserva riques mansions. Regrés a l’Hotel Sunce. Sopar i allotjament.
6 d’agost. Excursió al delta del riuNeretva . (mig dia). Desdejuni. El delta del riu Neretva és un area extensa d'abundant flora i fauna amb centenars de diferents d'espècies d'aus. Creuarem en xicotets vaixells a través dels canals per gaudir de la bellesa i de la varietat del delta. A continuació visitarem la col•lecció Ornitològica en la ciutat de metkovic, on hi ha 22 9 diferents espècies de pardals. Dinar a l'hotel. Vesprada lliure en Neum. Sopar i allotjament.
7 d’agost .L'Illa de Marc Pol - Korcula . (dia sencer). Desdejuni. Sortida a Orebic a la Península de Peljesac i trasllat amb vaixell a l'illa de Korcula. Visita de la ciutat de Korcula on es podrà admirar la Catedral de Sant Marcos,l’Església de Tots els Sants i les ruïnes del lloc on, presumiblement, va nàixer marco Polo. Posteriorment realitzarem un passeig fins el punt panoràmic de Glavice,amb les seues meravelloses vistes de la ciutat i de l’oceà. Dinar i tornada amb vaixell de Korcula a Orebic . A la tornada a Neum travessarem Peljesac, regió famosa pels seus vins. Breu parada per a fer una degustació de vins locals. Sopar i allotjament a l'Hotel Sunce.
8 d’agost. Trogir - Split . (dia sencer). Desdejuni i sortida cap Split, la capital de la Dalmacia. Dinar. Visita guiada pel port, pel passeig marítim i entrada als
soterranis del Palau de Diocleciano, construït el segle IV. El palau emmarca tota la part històrica de la ciutat, que s’ha desenvolupats al voltant del palau. També hi ha esglésies romàniques, palaus i fortificacions medievals. A la vesprada visita guiada a
Trogir, declarada Patrimoni de la Humanitat, on el traçat quadriculat de l'antiga ciutat grega s'ha enriquit
al llarg dels segles amb construccions de diversos estils: esglésies romàniques i palaus renaixentistes i barrocs del període venecià. Regrés a l’hotel. Sopar i allotjament.
9 d’agost.Trsteno , Ston i Mali Ston (dia sencer). Després del desdejuni visitaran l'Arborètum de Trsteno, un dels mes bonics racons de la regió, que va ser aixecat el segle XV com a residència d'estiu d'una influent família noble
de Dubrovnik. Aquest parc renaixentista, és l’únic arboretum en tota Dalmacia, i especialment pels seus plàtans asiàtics amb més de 400 anys d’antiguitat. Dinar a Mali Ston, lloc conegut per la seua tradicional criança d’ostres des dels temps dels romans. Després visita a la bella localitat fortificada de Ston
- la ciutat en la qual es troba "la muralla xinesa europea. Entre Ston i Mali Ston s’estén un sistema de murs fortificats i els edificis construïts durant el segle XIV per a la defensa dels atacs turcs. Temps lliure. Sopar i allotjament.
10 d’agost. Sortida Neum / Dubrovnick aeroport /Barcelona. Desdejuni. Trasllat a l'aeroport de Dubrovnick. 9.35 hores. Sortida en vol VY 7702 destí Barcelona. 11.45 hores. Arribada a Barcelona.
|
Jordi Davó: Sopar i Xarrada
| | 12/05/2010
SOPAR I XARRADA AMB JORDI DAVÓ
El divendres 14 de maig, a les 21.30 hores, en el Casal tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb Jordi Davó que ens parlarà d'El provincialisme, un mal antic.
Jordi Davó i Moltó (Alcoi, 1973) és tècnic lingüístic i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Figura entre els redactors del Diccionari d'Història del País Valencià (Edicions 62, 2005), en les últimes eleccions al Parlament Europeu formà part de la candidatura Bloc-Coalició per Europa.
Punts a debatre:
Ordenacions del territori
Motius de la divisió provincial
Èxit d'aquest model d'organització per al sistema centralista espanyol
Arrelament que han tingut les províncies
L'entusiasme per a determinats partits i polítics: el fabrisme (Carlos Fabra) a Castelló de la Plana, i l'alacantonisme a Alacant
|
Activitatd en maig i juny
| | 06/05/2010
ACTIVITATS DURANT MAIG I JUNY
MAIG
Dissabte 8, a les 8 del matí, eixida per fer l’excursió al Barranc dels Tarongers (Vall d’Albaida).
Dijous 13, a les 9 de la nit, Sopar i Cinema. Sopar d’entrepà i a les 9.30 hores projecció de la pel•lícula ‘El tren de la memoria’.
Divendres 14, a les 21.30 hores, al Casal, Sopar i xarrada amb Jordi Davó, que parlarà sobre ‘El provincialisme, un mal antic’ .
Dissabte 22, visita a la ciutat d’Ibi. Eixirem de l’Alcúdia a les 9 del matí. Cal apuntar-se per reservar el dinar en un restaurant.
Dijous 27, a les 10 de la nit, en el Casal, reunió del Grup de Lectura amb Joan Olivares per comentar amb ell el seu llibre ‘Pell de pruna’. Si el compreu a la llibreria l’Esplai teniu els socis un descompte del 25%. Podeu incorporar-se aquest dia.
Dissabte 29, a les 8.00 hores, eixirem des de la Casa de la Cultura per fer l’excursió al Montgó (Marina Alta).
JUNY
Divendres 4, a les 21.30 hores, al Casal, Sopar i Xarrada amb Aurora Bau, que parlarà d’ El dret a morir dignament: el testament vital i l’eutanàsia’
Dijous 10, a les 9 de la nit, Sopar i Cinema. Sopar d’entrepà i a les 9.30 hores projecció de la pel•lícula ‘El taxista ful’.
Dissabte 12, visita a la ciutat de Gandia. Eixirem a les 9 del matí.. El guia serà Xavi, el responsable de l’agència de viatges ‘Iniciatives Culturals’ de Gandia.
|
BARRANC DELS TARONGERS I EL POU CLAR
| | 05/05/2010
EL BARRANC DELS TARONGERS I EL POU CLAR (BOCAIRENT – ONTINYENT)
El proper dissabte 8 de maig anirem a Bocairent per fer un barranc molt bonic, el dels Tarongers, i després visitarem el Pou Clar d’Ontinyent .
CRÒNICA PER A OCIOSOS
La marxa del dissabte 8 de maig ens porta a la Vall d’Albaida, concretament a la població de Bocairent.
Podria ser un recorregut circular, d’aproximadament tres hores i mitja que ens duria pel camí vell d’Ontinyent, però la carretera moderna que uneix les dues poblacions i a la qual arriba la senda, ens fa replantejar-lo.
Eixirem de Bocairent pel Pont Darrere la Vila ( un pont de pedra preciós). Després d’unes quantes revoltes arribareu a l’entrada senyalitzada del Barranc del Tarongers.
Eixirem des de la casa de la Cultura de L’Alcúdiaa les 8. Sabeu que no tenim problemes per a quasi res (si fóra per a res seríem perfectes i .... avorrits), però aquesta vegada és recomanable que completem cotxes. Cal dur esmorzar i dinar.
El barranc és preciós i anem per ell entropessant amb sèquies i runes de vàries indústries tèxtils que utilitzaven l’aigua com a força motriu.
Esmorzarem en arribar a la primera d’elles, aproximadament entre les 10 i les 10 i mitja.
La vegetació és l’acostumada: els matolls habituals, pins i a més a més apareixen arbres de ribera: oms, xops, lledoners que en una lluita incessant creixen buscant la llum i arriben a altures impressiona nts. La figuera i el baladre també són espècies recurrents en els barrancs. Recordeu allò de :
A ta mare l’he vista
En el barranc de l’assut
....
O el que cantava el grup Uc d’Eivissa:
Flors de baladre en un torrent
Per on no passa mai sa gent
Amb poca cosa tenen prou
Per traure un núvol del cel blau.
Flors de baladre en un torrent
No es venen per deu ni per cent.
Seguim...., la senda s’enfila per una costera que no ofereix dificultat, tret dels ciclistes amb els quals podem trobar-nos. De tant en tant hi apareixen passos excavats en la mateixa pedra a colp de pic i massa, segurament per facilitar el trànsit de mules, ases, cavalls .... i per suposat, el nostre.
La vista és esplèndida.
El nom del barranc que hem recorregut tindria sentit en algun moment de la història, perquè tarongers no en vorem ni un.
El dia continuarà amb una visita al Pou Clar d’Ontinyent, on dinarem en la zona d’oci.
En resum: còmoda, curta i bonica. Porteu bon calçat, aigua i barrets, gorres, que el cap que paga la pena de protegir és el que tenim damunt dels muscles. L’entusiasme no cal llogar-lo, el porteu sempre.
Salut i fins el 8.
Atentament Rosa.
|
Coneix els nostres autors
| | 16/04/2010
CONEIX ELS NOSTRES AUTORS
El divendres 16 d'abril, al Casal, hem preparat la programació següent:
20.30 hores. Inauguració de l'exposició d'il·lustracions de Jesús Huguet
21.15 hores. Presentació del llibre 'Jaume el Conqueridor',de Jesús Huguet, Edicions Camacuc
22.00 hores. Sopar i xarrada amb Anna Ballester, que parlarà sobre 'Les accions i instruments per a l'animació lectora'
ANNA BALLESTER
-És professora de secundària, del cicle formatiu d’Educació Infantil
- Postgrau per la Universitat de València en “Llenguatge Total:Tècniques d’Expressió.”
- Titulada en Art Dramàtic pel centre “OM teatre” de València.
-Membre de l’Associació Valenciana d’Expressió i Comunicació (A.V.E.C).
-Membre del Patronat de la Fundació Bromera per al Foment de la lectura.
-Ha impartit nombrosos cursos de formació del professorat sobre Animació a la lectura, dinamització de biblioteques i Dramatització, en varios centres de professors (València, Godella, Sagunt,Alzira, Alcoi, Gandia, Castelló, Vinaròs, Almeria, Inca, Avila), per al Servei d’ús del valencià de la Generalitat Valenciana, a l’Escola Normal de Magisteri de València i a l’Escola universitària Edetania.
-Ha realitzat tallers de didáctica de la poesia en nombrosos centres educatius, a l’escola de Magisteri de València, per a la Generalitat de Catalunya i per a l’associació Galtzagorri del País Basc.
- Ha actuat com contacontes en nombroses ocasions i espais diferents: Biblioteques escolars, biblioteques municipals, llibreries, Cases de cultura, festivals de contes (Torrent,Chelva, El Portell de Morella), festes o trobades escolars, col•lectius de dones, sessions nocturnes per adults, al Museu de Belles Arts, al Centre de cultura Contemporània “Octubre” i en la Sala Escalante de la Diputació de València.
- Ha publicat varios articles en revistes especialitzades de Literatura infantil i juvenil (“CLIJ.Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil”, “Guix”, “Terbolí” , “Articles de Didàctica de Llengua i Literatura”, “Escola Catalana” i “Primeras notícias”
|
ASCENSIÓ AL CIM D’AITANA
| | 24/03/2010
AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
COLLA DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L'ALCÚDIA
ASCENSIÓ AL CIM D’AITANA DES DE LA FONT DE PARTEGAT
Data: 27 de març
Eixida: 8 del matí des de la Casa de la Cultura
Comarca: L'Alcoià
Punt de trobada:El punt de trobada per als que veniu del nord, com per als que anem des del sud será el municipi de Muro d’Alcoi. El carrer que entra a Muro és ample i ens permet aparcar en doble fila uns minuts mentre esperem els darrers.
Com aplegar:Una vegada reagrupats, anirem en cotxe fins al poble de Benifato, a l’entrada d’aquest poble, junt a una caseta de llum i d'un xalet que es diu "La Foia", agafarem una desviació a la dreta cap a la Font del Partegat, segons assenyala un cartell. Aquesta carretera de muntanya en 4 km ens deixarà en la font. Un km i mig abans d'arribar-hi, rebutjarem una carretereta descendent a la dreta que mena a la Font dels Xorrets. Deixarem doncs el cotxe a la Font de Partegat des d'on iniciarem l'ascensió a la serra Aitana.
DESCRIPCIÓ
Itinerari senyalitzat, encara que poc en la part final. Aigua podem trobar-ne en la font de partida i la resta que trobem pel camí. Els temps estan calculats seguint la marxa regular sense parades d'un excursionista acostumat a caminar per la serra.
Si en algun nom ens hem equivocat, per error o per desconeixement, us preguem ens ho comuniqueu, així com les possibles alteracions en l'itinerari provocats pel pas del temps o per la influència humana. Gràcies.
L'EXCURSIÓ
L'itinerari d'aquesta excursió ens porta des de la Vall de Guadalest al cim de la més alta muntanya de les comarques del sud del País Valencià, l'Aitana. El sender és cómode fins la font de la Forata, a partir d'on es fa pedregós i una mica acidentat.
0:00
Prenem el camí ascendent a l'esquerra de la font, seguint la indicació d'un cartell que identifica el PRV.10 a Sella (17 Km). Al poc, prenem un sender ascendent a la dreta al costat d'una senyal groga i blanca de sender de xicotet recorregut, dirigint-nos cap a una caseta a la nostra esquerra.
0:03
Passem per enfront de la caseta.
0:06< r>
Tropessem amb un caminet, el prenem cap a la dreta en direcció als penya-segats. Rebutgem al poc una bifurcació a l'esquerra. Ens trobem a la raconada coneguda com el Racó del Teixos.
0:11
En aplegar a una cadena que barra el camí cap a una caseta, prenem el sender ascendent que trobem a la nostra dreta. Sense adonar-nos, haurem passat per la vora de les fonts Vella i la de Giner.
0:22
Al deixar de veure el paratge de la Font de Partegat al nostres peus, rebutgem un sender a la dreta.
0:33
Rebutgem un sender descendent a la dreta cap a una caseta on arriba un camí. Per eixe camí també arribariem a la Font de la Forata com podrem comprovar des de més amunt. Nosaltres seguim en direcció a les antenes del cim que veiem al fons.
0:36
Seguint pel sender arribem a la Font del Mendós, a la vora d'un anouer. Un cop passat aquest tornem a agafar el sender a l'esquerra.
0:40
Ens trobem amb un altre sender que prenem cap a la dreta, convertint-se un poc més avant en un caminet.
0:45
Rebutgem el caminet descendent a la dreta que ve de la casa que hem esmentat abans.
0:49
Rebutgem un altre caminet ascendent a l'esquerra.
0:53
Arribem a la Font de la Forata, descobrint a la seua esquerra el penyal amb el forat que li dona el nom. Des d'aquí ja podem contemplar panoràmiques de l'altra vessant de la serra cap al Montcabrer que veiem al fons. Per a dirigir-nos al cim, cap a l'antena de més a l'esquerra que és on s'acaba la tanca que envolta el conjunt d'antenes, agafem un sender darrere la font, primer cap a una roca que tenim ben aprop, i després cap al final de la pineda que hem de vorejar pel seu costat esquerra. En acabar aquesta el sender es perd una mica entre la pedrera, però no hi ha pèrdua ja que tenim el pas de la rabosa a un pas.
1:15
Assolim la carena de la serra, trobant-nos ara en la part lliure més alta de l'Aitana. El cim propiament es troba dins el recinte tancat, però des d'on estem, o des d'algun penyal pròxim, podem atisbar les meravelloses panoràmiques, sempre tenint ben aprop la imponent silueta del Puig Campana.
Cal portar esmorzar i dinar.
Donar les gràcies als amics de la Colla Muntanyenca del Campello que tenen penjat aquest itinerari en la seua web www.colla.org
|
Les Macollades de l'Aigualeig
| | 09/03/2010
AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
COLLA DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L'ALCÚDIA
LES MACOLLADES DE L'AIGUALEIG D’OLOCAU
Data : 13 de març
Eixida : 9.00 hores des de la Casa de la Cultura
Comarca : Camp de Túria
Temps : Unes tres hores
Dificultat : Poca
Descripció:
UN PAISATGE EUROPEU COM UN BE AMBIENTAL.
El patrimoni natural del terme municipal de la vila d’Olocau ( Camp de Túria) està format principalment per les pinedes i per un conjunt d’arbres de cultiu entre els quals destaquen majoritàriament les garroferes, oliveres, ametllers i mes modernament els taronger i altres arbres fruiters típics de la conca de la Mediterrània.
La garrofera (Ceratonia siliqua) ocupa el major espai arbrat del terme municipal hi ha estat el cultiu principal de les terres d’Olocau , tal vegada per això és considerada la mare de les collites i el seu nom entre nosaltres és femení, garrofera, planta mare d’aquell món agrari. Així l’anomenem a tot el Camp de Túria, sempre que parlem d’ella.
El cultiu de la garrofera a les terres d’Olocau fon una aportació de la cultura dels sarraïns com veiem en els documents del segle XIV, XV i XVI. Nota curiosa es un document de 1655, que parla de les garroferes que pertanyien en aquell moment a la parròquia de Nª Sª del Roser i que ens diu que abans eren propietat de la mesquita, garroferes que encara podem trobar al voltant de la Depuradora Municipal.
El 1747, el capità general de València, comte de Caylús va ordenar una justificació dels fruits que es recollien en les poblacions valencianes. Les autoritat de la vila d’Olocau diuen que recullen 2000 arroves de garrofes, després de la pesta que ha deixat solament quatre veïns a la vila. El llibre de Cabreus del Comtat d’Olocau de 1755 ens confirma l´existència d’aquests arbres al seca i a l’entorn de les hortes. Anys mes tard Josep Cavanilles el 1792, dona la xifra de 1200 arroves de garrofes que es recolleixen. El fet es que cada vegada es va anar plantant mes arbres i després de la desaparició de les vinyes molts dels camps situats a les zones muntanyenques van ser plantats de garroferes. El 1955, un informe de la Hermandad de Labradores y Ganaderos ens diu que es recollien en el terme d’Olocau unes 500.000 Kg de garrofes, que en aquell moment es pagaven a 1’30 pessetes el kg, la qual cosa representava un total de 650.000 pessetes.
La desaparició dels animals de carrega amb l’introducció del tractor anava a aconseguir que molts dels camps situats en rotxes i pendents foren abandonats i deixaren de cultivar-se a partir dels anys 60. Al Camp de Túria el 1960 hi havia 13.331 ha dedicades a les garroferes, les quals al 1998 s’havien reduït a 8.323. Actualment la baixada dels preus de la garrofa fa que molts productors deixen de recollir-la i siga un cultiu amb franca regressió així i tot el País Valencià, encara continua essent el major productor de garrofa de tot l’Estat.
D’aquest conjunt arbrat destaquen concretament unes zones de terrenys rocallosos del voltant de les hortes morisques situades a l’entorn de la vila d’Olocau on creixen les garroferes. En el parlar local aquestes zones són anomenades les macollades. Paraula que sembla derivada del castellà macolla, que segons el Diccionari Valencià-Castellà d’Escrig i Martínez (1887), advocat natural de Llíria, vol dir: Conjunto de espigas, vàstagos o flores que nacen de un mismo pie. Segons Coromines, en el Diccionario Etimologico de la Lengua Castellana diu que es una paraula popular en alguns punts d’Espanya i d’Amèrica. Però, es estranya en altres llengües llatines. Sols en València, recull Escrig la paraula macòlla, paraula que es estranya en general en els dialectes catalans. També, Coromines aporta la paraula àrab maqùlla, “com lloc on creix una planta” i nosaltres, creiem que aquest podria ser l’o rigen de la paraula macollà del parlar olocauí, que fora un préstec dels sarraïns, “ com lloc on creixen les garroferes filles d’altres anteriors”.
En el cas d’Olocau, són garroferes que creixen en terrenys molts rocosos però que estan al voltant de les hortes, la qual cosa fa que la producció d’aquest arbres siga molt abundant. El conjunt representa un espai rústic ( cultivate landscape), segons la classificació de la II Conferència Mundial sobre Parcs Naturals. 1972, que significa : Àrees transformades per una agricultura primitiva, no mecanitzada que representa una cultura popular. Les garroferes de les macollades – com són anomenades aquestes partides- són en gran part arbres mes que centenaris, filles d’altres anteriors que mantenen la mateixa soca i arrels. I és així com aquestes garroferes ja de per si centenàries donaren origen a nous arbres alguns dels quals podem dir que van ser plantades pels andalusins als segles XII o XIII. Segurament els arbres actuals representen el conjunt més nombrós i més vell de garroferes de tota la conca de la Mediterrània.
Els conjunts arbrats de garroferes coneguts com les macollades s’agrupen en les següents partides del terme d’Olocau: l’Èdua, la Basseta de l’Amara, la Barrancà i l’Aigualeig. Espais que formen una arbreda que envolta les primitives hortes morisques, on les garroferes per la seua vellúria, mostren els troncs de formes retorçudes i fantàstiques, juntament amb els murs de pedra seca, les construccions de roques que aguanten algunes de les branques que mostren perill d’esgarrar-se. Tot aquest conjunt d’elements, creen en el visitant una mena d’ambient ombrívol i misteriós que segur que captiva i fa recordar els conjunts arbrats dels llocs de llegendes i aventures.
Ara tot aquest conjunt natural arbrat de les macollades està en una situació precària, ja que molts dels seus propietaris, davant el poc rendiment econòmic de les garrofes, abandonen el cultiu, amb la qual cosa creixen al seu voltant els arbusts i pins que dificulten la seua creixença; tampoc es realitzen les esporgues corresponents, una de les necessitats bàsiques de les garroferes, i, a més a més, les branques que s’esgarren augmenten els perills dels incendis, els quals són la màxima amenaça per al conjunt de la macollà de l’Aigualeig, (....perquè creix el bosc de pins de la costera de dita Penya incorporant camps que abans eren cultivats i ara és una pineda.)
Al llarg dels segles, la gent d’Olocau ha conservat aquestes contrades d’arbres, amb una gran cura. En el transcurs de l’any es feien neteges del sòl, esporgues, obertura de forats als grans troncs, instal·lació de pilars de rodeno per aguantar les branques més grans, etc..., tot un procés d’atencions que aquests arbres demanen i que ara n’estan mancats. Això fa que la seua vida entre en un procés de desaparició, ja que la tendència de qualsevol garrofera és tornar al seu estadi originari, que és el de ser arbust. Encara estem a temps d’impedir la pèrdua d’aquests vegetals vius que formen possiblement l’arboretum de garroferes més complet i extens d’Europa.
DECLARACIÓ DE PAISATGE PROTEGIT
Una de les actuacions que caldria portar endavant per protegir aquesta conjunt arbrat de les Macollades olocauines seria la declaració de paisatge protegit per part de la Conselleria de Territori i Habitatge a proposta de l’Ajuntament d’Olocau.
La Llei 11/1994 de 27 de desembre de la Generalitat Valenciana d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana contempla la figura de paisatge protegit com especialment indicada per a la conservació i gestió racional d’ambients significatius per la relació harmoniosa entre l’activitat humana i l’ambient físic.
El regim de gestió de l’espai protegit propugna l’ús sostenible dels recursos naturals, s’inclou en aquest concepte una important funció social derivada de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals.
Ferran Zurriaga i Agustí
|
Emili Casanova: Sopar i Xarrada
| | 03/03/2010
SOPAR I XARRADA AMB EMILI CASANOVA
El divendres 5 de març, en el Casal(C/ Sant Jaume, 31), a les 21.30 hores, tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb Emili Casanova, catedràtic de la Universitat de València i membre de l'Acadèmia Valenciana de la llengua, qye parlarà d'El paper de les comarques en la cultura valenciana.
Porteu solament l'entrepà
EMILI CASANOVA HERRERO
Va nàixer a Agullent l’any 1956. Doctorat en Filologia Hispànica per la Universitat de València amb una tesi dirigida pel professor Manuel Sanchis Guarner. Catedràtic de la Universitat de Valènci a. Ha impartit i realitzat publicacions sobre Dialectologia Valenciana, Gramàtica Històrica Catalana, Onomàstica, Història del Lèxic i Lexicologia, Llengua Occitana, Comentari Filològic de Textos, Llengua Catalana Comparada i València dels Mitjans de Comunicació. És premi Fara udo de Sant Germain de l’Institut d’Estudis Catalans. Membre d’associacions científiques europees i membre de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Ha estat membre del Consell General de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i president de la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals. És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
|
SENDER PRV-155 SERRA DEL FRARE A BIAR
| | 22/02/2010
AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
COLLA DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L'ALCÚDIA
SENDER PRV-155 SERRA DEL FRARE A BIAR
(Adaptat al Bloc de Progrés)
Data: 27 de febrer
Eixida: A les 8.00 h des de la Casa de la Cultura de l'Alcúdia
Comarca: Alt Vinalopó
Temps: 4h 34 minuts
Dificultat: Mitjana
Altura màxima: 1.044 m
Distància total: 12.885 m
Punt de trobada: 1ª redona al entrar a Biar venint des de Castalla. La redona está decorada amb unes oliveres xicotetes podades de forma ornamental.
COM ARRIBAR
Al meu parèixer el millor trajecte per aplegar a Biar és venint per Alcoi, encara que el port d'Albaida no està acabat i el barranc de la Batalla tampoc, la circumval·lació d'Alcoi si que ho està i el trajecte és més curt. Després del barranc de la Batalla, la carretera es torna a convertir en autovia, aplegant a Castalla hi ha una eixida de l'autovia cap a Villena heu d'eixir per aquesta, en aquesta autovia passareu per les afores de Castalla i un poc més avant eixireu per el desviament cap a Biar. Ja continuant per aquesta carretera aplegareu al poble. A l'entrar a Biar hi ha una redona amb unes oliveretes podades de forma ornamental, en la primera eixida de la redona ens trobem.
DESCRIPCIÓ
L'itinerari del PR té el seu inici en el paratge de la Mare de Déu amb direcció a Les Foietes (1-25'), però nosaltres començarem un poc més avant a la urbanització El Navarro per estalviar-nos uns centenars de metres que es realitzen per asfalt. Des d'aquesta i realitzant un canvi de direcció a l'esquerra, enllaçarem amb la pista que ens endinsa en la Serra del Frare fins a arribar a un encreuament que ens portarà fins a la Font de Sant Joan (2-38'), passarem per davant d'una vella i abandonada antena repetidora amb el Pic del Frare al fons (2II) ens endinsarem per una xicoteta pista amb un desnivell de 150 metres que enllaça amb la senda (recup erada) que ens acostarà a la Fonteta de Sant Joan, actualment sense aigua, però amb una excel·lent projecció paisatgística (2III-3-10'). Podem esmorzar en aquest lloc.
Continuarem per la senda fins a arribar a pocs metres del cim de la Serra del Frare o com normalment l'anomenen els biarencs Penya Tallà (1.044 m.) on tenim assenyalat “punt panoràmic principal del recorregut” (3II). Seguirem la senda amb direcció a la Font del Destallador (4-36') fins a arribar de nou a la pista forestal que circumval·la la serra.
Deixarem la senda realitzant un canvi de direcció a l'esquerra, per la pista forestal, tenint l'opció de visitar la Font del Destallador (4II), antic viver forestal que va servir per a repoblar la Serra del Frare en els anys 30 i 40.
Una vegada visitada la font (4III), continuarem el trajecte amb direcció al Comptador (5-45') per la pista forestal, fins a canviar el sentit de la marxa a l'esquerra novament per una senda que ens porta al cim del Comptador. Sense deixar la senda, tindrem l'opció de visitar la Cova Roja (5II), on hi ha un xicotet lloc d'acollida i resguard on el visitant podrà escriure en el “Llibre del senderista” qualsevol dada o curiositat que se li ocórrega (5III).
Una vegada de tornada a la senda i pel transcurs de la mateixa, es podrà visitar (a la dreta) l'antiga casa del guarda forestal enclavada en una paret de pedra, i que actualment està enfonsada. Seguirem en ascensió fins a aconseguir una panoràmica paisatgística impressionant. Aquest tram de la senda ha estat recuperat.
Poc després arribarem al cim del Comptador (5IV), pas estret on els pastors aprofitaven per a donar recompte al ramat (d'ací el seu nom).
Es desvia cap a la dreta per una altra senda amb direcció a l'Alt de les Voltes (6-17'), farem cim a l'Alt Redó (punt panoràmic) i continuarem amb una excel·lent panoràmica fins a arribar a un canvi de direcció de tornada novament a la urbanització, continuarem per una bonica senda (recuperada) arribant de nou a la pista forestal que ens tornarà al punt de partida, pel mateix itinerari d'inici.
Cal emportar-se esmorzar i dinar.
|
Sender del Patrimoni d'Alcora
| | 15/02/2010
AMICS I AMIGUES DE LA MUNTANYA
COLLA DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L’ALCÚDIA
SENDER DEL PATRIMONI DE L’ALCORA
Data: 20 febrer
Eixida: 8.00 h des de la Casa de la Cultura de l'Alcúdia
Comarca: L’Alcalatén
Temps:4 h 25’
Dificultat: Mitjana
Desnivell: 373 m
Altura máxima: 486 m
Distància total: 14.189 m
DESCRIPCIÓ:
La ruta és circular. El punt d’encontre d’on eixirem és la plaça de Sant Roc, al costat de l’Ajuntament de l’Alcora, on ens estarà esperant Inés, la nostra guia. La ruta s’anomena del patrimoni, i el per què ho trobareu a continuació. Anirem pel camí dels Bandejants que és una antiga ruta pre-romana que comunicava la Plana amb l’interior muntanyenc, fins aplegar a les Termes romanes de Santa, de la qual es conserva la planta completa de l’edifici termal, amb el forn, el sistema soterrani de circulació de l’aire calent, habitacions... A continuació aplegarem al  olí de Garcés, un antic molí fariner hidràulic que es troba a la vora del riu i a la vora del camí de Bandetjats. Un poc més avant trobarem una Sitja medieval, construcció per a emmagatzematge dels cereals. En un poc més d’un quilòmetre trompassarem amb l’ermita del Salvador, originària del segle XIII, construcció de reconquesta amb semblances amb l’església de la Salvassòria de Morella i de Coratxar de la Tinença de Benifassà. Pujarem al castell de l’Alcalatén, d’origen islàmic (S..X-XI) d’on es domina tota la vall del riu d’Alcora. Visitarem la mina i el Forn de Cabres, en una zona d’argila i de margues, matèries emprades per a la fabricació de ciment. Veurem una olivera catalogada com a arbre monumental, de quasi 5 m d’alçada i més de 5 m de perímetre. A un quilòmetre el Molí del Compte d’Aranda del S. XVIII, un dels set molins fariners que hi havia a l’Alcora. I aproximadament a 2 km entrarem de nou a la població de l’Alcora on donarem per finalitzada la ruta.
Cal que porteu l'esmorzar i el dinar
|
Encarna Sant-Celoni: Sopar i Xarrada
| | 11/02/2010
SOPAR I XARRADA AMB ENCARNA SANT-CELONI
El divendres 12 de febrer, en el Casal, a les 21.30 hores, tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb Encarna Sant-Celoni, poeta i novel·lista, que ens parlarà de la seua novel·la 'Al cor, la quimereta'. La veu d'una dona de poble.
Porteu solament l'entrepà.
‘Al cor, la quimereta’
‘Aquesta és una novel·la extraordinària per tres raons: perquè recupera una part de la història valenciana, perquè dignifica la vida de les dones i perquè conté una llengua realment admirable' Abelard Saragossà
Encarna Sant-Celoni
Va nàixer a Tavernes de la Valldigna l’any 1959. Ha guanyat els premis de narrativa següents: el Vila d'Alaquàs (1983), per La primera missiva, mais ce n'est pas la dernière; el Ciutat de Cullera (1983), per Dotze contes i una nota necrològica; el Joanot Martorell de Gandia (1985), per Siamangorina, i el Vila de Puçol (2005), per Guarda’t dels Jocs del destí. Accèssit del IV Ciutat de Torrent , amb Al cor, la quimereta (2003 i 2009), ha fet una versió en prosa del poema finlandés la Kalevala, d’Elias Lönnrot (1994), i ha traduït, de l’espanyol dos llibres juvenils de Josep Cháfer (El destí de Ben Sortut, 1989, i Salim, 1994), i del francés Els mil i un quarts d'hora, contes tàrtars, de Thomas-Simon Gueullette (2008). Quant a poesia, ha publicat Sènia de petits vicis (1989), arran de pantomima (1991), Dèria i fal·lera (1996), i Sediments d’albaïna i maregassa (2002); ha cotraduït del danés Sottovoce, d’Anne Marie Dinesen (1992), i DIGTE-POEMES, una antologia de la poeta Tove Ditlevsen (1995), i és l’antòloga d’Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona (2008). Així mateix, és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (1992) i Accent greu (2000); ha col·laborat en diverses revistes i publicacions, i ha participat en molts homenatges i llibres col·lectius, sobretot de poesia.
|
Sopar i xarrada amb David Hammerstein
| | 28/01/2010
SOPAR I XARRADA AMB DAVID HAMMERSTEIN
El divendres 29 de gener, a les 21.30 hores, sopar i xarrada amb David Hammerstein, exparlamentari del Parlament Europeu, que parlarà sobre 'Les experiències i anècdotes d’un ecologista al Parlament Europeu', en el Casal, carrer Sant Jaume, 31, de l'Alcúdia.
Porteu solament l'entrepà, la taula la parem nosaltres.
DAVID HAMMERSTEIN MINTZ
Va nàixer a Los Ángeles l’any 1955. Vingué l’any 1978 i té la nacionalitat espanyola des del 1986. Llicenciat en sociologia per la Universitat de Califòrnia. Ha treballat 15 anys com a professor de secundària en un col•legi de Godella. En els anys 80 i 90 va formar part del moviment veïnal en defensa del centre històric de València, sen membre de la directiva de la Federació de Veïns i vocal de la Junta Municipal de Ciutat Vella. Ha treballat com a assessor ambiental, com a traductor i guia cultural. Ha estat portaveu d’Els Verds del País Valencià, portaveu internacional de Los Verdes. Delegat espanyol enla Federació Europea de Partits Verds-Partit Verd Europeu. Va estar elegit eurodiputat en les passades eleccions europees del 2004. Ha tramitat nombroses queixes, mocions i preguntes davant el Parlament Europeu de distintes plataformes ciutadanes, com El Riu Segura, Ant-contaminació de Castelló de la Plana, Adena, Ecologistes en Acció, Salvem l’Horta... Ha publicat articles en la premsa i ha col•laborat en revistes i obres col•lectives sobre ecologia, agricultura, urbanisme, política internacional i educació.
|
ACTIVITATS DEL BLOC DURANT L’ANY 2010
| | 26/01/2010
ACTIVITATS DEL BLOC DURANT L’ANY 2010
GENER
14 Sopar i Cinema: Persépolis
16 XIV Pujada al Matamon (Ribera Alta)
23 Cabezo de Villamalur (Alt Palància)
29 Sopar i Xarrada amb David Hammerstein: ‘Experiències i anècdotes d’un ecologista al Parlament Europeu’.
FEBRER
5 Assemblea socis
11 Sopar i Cinema: De viaje con el Che Guevara
12 Sopar i xarrada amb Encarna Sant-Celoni i Verger:’Al cor, la quimereta’: la veu d’una dona de poble’.
20 Senda pel Patrimoni d’Alcora (L’Alcalatén)
25 Grup de lectura: Toni Cucarella ‘Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts’
27 Per les muntanyes de Biar (Alt Vinalopó)
MARÇ
5 Sopar i xarrada amb Manuel Sanchis-Guarner i amb Emili Casanova:’El paper de les comarques en la cultura valenciana’
11 Sopar i Cinema: Madrid 11-m
13 Macollà de l’Aigualeig (Camp de Túria)
18-19-20-21 Vall del Jerte,monestir de Yuste, Plasència,Càceres i Trujillo
27 Cim de la Serra d’Aitana (Marina Baixa)
ABRIL
15 Sopar i Cinema: Las cajas españolas
16 Sopar i xarrada:‘Coneix el nostres autors’: Exposició d’il•lustracions, presentació de llibres i conferència-xarrada
17 El Tossal (La Costera)
24 Manifestació a València
MAIG
8 Barranc dels Tarongers (Vall d’Albaida)
13 Sopar i Cinema: El tren de la memoria
14 Sopar i xarrada amb Jordi Davó:’El provincialisme, un mal antic’
22 Visita a Ibi
27 Grup de lectura:Joan Olivares ‘Pell de pruna’
29 Montgó (Marina Alta)
JUNY
4 Sopar i xarrada amb Aurora Bau:’El dret a morir dignament:el testament vital i l’eutanàsia’
10 Sopar i Cinema: El taxista ful
12 Visita a Gandia
AGOST
Viatge a Croàcia-Eslovenia
SETEMBRE
16 Sopar i Cinema:
18 Dia de la Muntanya Neta: Serra de les Raboses (Ribera Baixa)
23 Grup de lectura: Carme Miquel ‘La mel i la fel’
25 Visita a Albaida
OCTUBRE
1 Correllengua i XV Premis Jaume I
14 Sopar i Cinema:
16 Visita a la ciutat d’Ademús
23 Senda de les Pedreres-Coves del Truig (Ribera Alta)
NOVEMBRE
XII Mes de les Lletres
6 XVI Marxa a Millars (Canal de Navarrés)
A la cerca de l’esclata-sang
11 Sopar i Cinema:
25 Grup de lectura: Andrea Camilleri ‘Sense títol’
26 Taula de les Lletres i dels Menjars:
DESEMBRE
9 Sopar i Cinema:
10 Sopar i presentació de les activitats del 2011
|
EXCURSIÓ A LA VALL DEL JERTE
| | 02/01/2010
EXCURSIÓ A LA VALL DEL JERTE, MONESTIR DE YUSTE, PLASÈNCIA, CÀCERES I TRUJILLO
Dies 18, 19, 20 i 21 de març del 2010
Organitza: Iniciatives Culturals. Agència de Viatges Alternatius
Vall del Jerte.Festa de les cireres en flor
En el mes de març, cap a la segona quinzena més d’un milió de cireres convertix la vall en un paradís tenyit de blanc.
Els seus habitants celebren l’esdeveniment amb la Festa del Cirerer en Flor , en l’última quinzena de març celebrant diverses activitats.
Monestir de Yuste
És de l’orde de Sant Jeroni i el seu origen és de les primeries del S. XV quan es construís l’església i el claustre d’estil gòtic. En el S. XVI s’amplia el monestir baix la influència arquitectònica renaixentista plateresca. Carles V mor allí quan s’estava construint la seua vivenda.
Plasència
Va ser fundada pel rei Català Alfons VIII, l’any 1180. Les seues poderoses muralles comptaven a més de doble muralla i 78 torres defensives de les quals es conserven 22. La primera catedral, d’estil romànic, es va quedar inacabada i adossada a ella es va construir la catedral nova d’estil plateresc. La ciutat, com totes les ciutats de l’edat mitjana és de tipus radial, en què els seus carrers eren de tipus gremial, reunits cada grup de mercaders o oficis en un mateix carrer i tots girant al seu nucli central, la Plaça Major,on al seu voltant podrem contemplar una gran quantitat de palaus i cases senyorials.
CÀCERES
La ciutat antiga de Càceres constitueix un privilegiat conjunt monumental únic a Espanya. El recinte emmurallat de Càceres conté el conjunt d'arquitectura civil i religiosa més important del Renaixement espanyol que es conserva intacte en els nostres dies. La gran majoria dels edificis civils i religiosos que componen el nucli antic de Caceres data final del segle XIV, i especialment de les reformes, ampliacions i noves construccions efectuades durant el segle XV i el segle XVI. A causa d'aquest esplendor monumental, Càceres va ser declarada Monument Nacional el 1949 i, el 1986, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Palaus, casals, esglésies i convents es succeeixen sense solució de continuïtat permetent al visitant retrocedir
Trujillo
Destaca sobre el conjunt urbà la silueta del recinte emmurallat medieval, amb les seves nombroses torres i el castell àrab del segle X.
Predomina, però, l'arquitectura dels segles XV i XVI, particularment la civil, amb les seves mansions nobiliàries que li donen el caràcter a la ciutat, en molts casos lligades als principals personatges del descobriment i colonització d'Amèrica. Aquests descobridors i els seus descendents tornaven a la seva terra natal, fent-se construir magnífiques residències, en què quedava plasmada l'aventura americana.
La Plaça Major de Trujillo conforma un espai arquitectònic de gran bellesa i monumentalitat. En ella es troben les esglésies de la Sang, d'estil barroc, i la de Sant Martí, gòtic-renaixentista. Palaus com el de la Conquesta, plateresc, construït per Hernando Pizarro, amb un artístic balcó de cantonada.
PREU: 225 € (INCLOU 3 NITS D’HOTEL 3*, MITJA PENSIÓ, BUS, GUIA I ASSEGURANÇA)
|
|
